Jordi Carrillo de Albornoz Torres és un nom que, per a moltíssima gent, no vol dir res. Però Jordi Wild forma part de la vida de milions de persones. Cada dia. El creador de contingut català és una de les figures més importants de l'univers digital de parla castellana. Nascut a Manresa el 1984, Wild és un dels integrants d'una espècie de flor i nata de la vida digital de l'Estat. Una sort d'Olimp que gaudeix del reconeixement de diverses generacions, especialment per la seva longevitat i la capacitat d'adaptar-se al llarg dels temps. En l'actualitat, Jordi Carrillo de Albornoz ha transcendit tota barrera d'edat, condició social i mitjà de comunicació per les seves invitacions als quatre principals candidats a la presidència del govern espanyol per al 29-N.
Santiago Abascal ha desfet el consens digital que havia construït Wild en les darreres setmanes. Perquè el manresà havia trencat una espècie de barrera de vidre que cap altre gran creador de contingut volia traspassar: implicar-se de manera directa i sense embuts en el debat polític. La negativa va obligar Wild a fer un vídeo a correcuita comunicant la pèrdua del líder de Vox. Les explicacions no han agradat als més fidels del partit reaccionari espanyol, que ja han fet correr per les ones digitals que Wild és una espècie de sicari de Pedro Sánchez. Tot plegat no embruta una reputació que el de Manresa ha anat sembrant al llarg dels anys.
Des de 2013, Jordi Wild ha construït una de les carreres digitals més heterogènies del panorama estatal. El resultat actual -beneït per ell mateix, en una entrevista el 2021- és l'únic producte audiovisual semblant al show de Joe Rogan als Estats Units. Episodis de gairebé quatre o cinc hores, contingut reposat sobre qualsevol temàtica (física, matemàtiques, videojocs, viatges, política internacional, immigració, llengua catalana, el que sigui) i una capacitat per atrevir-se, cada cert temps, en col·locar-se en un fangar que cap altre que no fos Jordi Wild no podria deixar enrere. Sigui en quin sigui el seu format: o en un esdeveniment de lluita lliure o en un debat on enfrontes posicionaments científics amb conspiranoics.
El veritable poder del creador català és la seva capacitat per tractar d'adulta la seva audiència. En un món on el contingut audiovisual envaeix totes les finestres i pantalles amb continguts paternalistes, infantilitzats o que busquen un posicionament ràpid de l'algoritme, Jordi Wild et planta un podcast de tres hores i mitja sobre la crisi de Ceuta, sobre l'apocalipsi que pot provocar la IA o en una conversa amb el científic Pablo Rodríguez.
Ell mateix s'ha definit com un entertainer, un "artista" de la comunicació (l'anglicisme no té una traducció literal al català), i per això podem trobar tota mena de continguts en el seu historial dels darrers. Qui si no faria un debat entre historiadors i conspiranoics per intentar exposar, sense cap mena de judici de calor, que hi ha fonaments per afirmar que les piràmides d'Egipte les van fer els extraterrestres?
No és periodista, però busca que el seu públic estigui plenament informat
Un dels punts forts de la figura del manresà és la transparència permanent amb el seu públic. Els fidels del pòdcast han pogut compartir infinitat d'hores amb Wild per entendre que, més enllà de tenir capacitats per debatre o no sobre certs temes (tothom té punts forts, però especialment tots en tenim de dèbils), trenca una llança per a tota mena de públics. Això també té un contrapes molt important que li ha repercutit crítiques a tort i a dret: a través de vídeos, debats o temàtiques ha permès cert blanquejament de pensaments reaccionaris o ultres. Altres, però, poden tirar-li en cara el seu posicionament passat amb l'independentisme català (a favor), la seva preferència per ERC i l'entrevista que li va fer a Oriol Junqueras. Agrada a tothom i tothom el detesta. És molt difícil d'aconseguir amb unes dades tan espectaculars.
Totes les seves xifres són a l'engròs. Les reproduccions de pòdcasts i vídeos es comptabilitzen per milions de visites. Els seguidors? Més de 30 milions. L'impacte de les seves publicacions a xarxes socials? Milions. I aquest atractiu de dades macro ha atret els partits com mosques a la mel. Figures com Pedro Sánchez o Santiago Abascal (encara que s'hagi baixat del projecte) ja tenen experiència en escenaris més contemporanis. Caldrà veure, aquest divendres, com es defensen Feijóo i Ada Colau.
De tota aquesta etapa, cal extreure'n l'anàlisi corresponent: Jordi Wild ha rebut l'escrutini dels mitjans generalistes, aixecant la còlera dels centenars de milers d'usuaris digitals que han determinat que aquests mateixos mitjans no sabien ni tan sols radiografiar el personatge. L'esquerda generacional, però sobretot de consum d'informació, pot suposar un xoc de realitat per als partits majoritaris que es presenten als comicis del 29-N. Perquè realment, a través de les seves entrevistes (que no seran fàcils ni seran televisives), Jordi Wild pot condicionar el vot de les eleccions espanyoles.
