Milers d'escoles i instituts arreu d'Europa van rebre falses amenaces de bomba aquest passat dimecres. Itàlia i Anglaterra són els països afectats, on es va haver d'evacuar centenars dels centres de manera preventiva. Després de fer les comprovacions corresponents, però, no es va trobar explosius enlloc. Aquests fets se sumen a les altres amenaces de bomba que la setmana passada van rebre múltiples avions que feien ruta per Europa, de les quals també se'n desconeix l'origen.
D'una banda, aquest dimecres unes 6.300 escoles italianes van rebre un correu electrònic anònim advertint que hi havia una bomba dintre dels edificis. En concret, a Itàlia, el missatge es va rebre cap a les 9.50 hores a centres de les regions de Roma, Milà, Nàpols i Bolonya. Segons va informar la premsa italiana, el text feia referència a un artefacte desconegut que estaria amagat dintre d'una bossa de plàstic i que es podia activar a distància. A més, el missatge també amenaçava amb un "genocidi contra els italians" i assegurava que hi havia també una bomba al cotxe de la primera ministra, Giorgia Meloni.
Pel que fa a Anglaterra, les amenaces es van rebre a més d'un miler d'escoles d'Escòcia, almenys 300 més a Irlanda del Nord i centenars més a Irlanda. Els missatges eren similars als que es van rebre a Itàlia durant la mateixa jornada. La policia escocesa i les autoritats van descriure els missatges amenaçadors com "boles".
"Les nostres investigacions han determinat que no hi ha res que suggereixi que representin una amenaça creïble o que existeixi una amenaça més àmplia per al públic", va remarcar un representant policial, que també va afirmar que des del cos no van considerar necessari "evacuar les escoles ni impedir que els nens assisteixin a classe basant-se únicament en el contingut dels correus electrònics".
"Qui ha fet això volia una nació espantada"
Per la seva banda, Meloni va assegurar que, després d'investigar les amenaces, no hi havia indicis de cap amenaça concreta i que tot apuntava a una estratègia per alarmar la societat. Alhora, la primera ministra va assenyalar a través d'una publicació a les xarxes que "qui ha fet això volia una nació paralitzada i espantada". "Però es trobarà amb una nació que demà es llevarà, acompanyarà els fills a l'escola i anirà a treballar. Aquesta és la resposta, i és la més forta que tenim", va asseverar.
Non permetteremo a una mail anonima di decidere il calendario scolastico dei nostri figli. Chi ha fatto questo voleva una Nazione ferma e impaurita. Troverà una Nazione che domani si sveglia, accompagna i figli a scuola e va a lavorare. È questa la risposta, ed è la più forte che abbiamo.
— Giorgia Meloni (@GiorgiaMeloni) November 11, 2026
Onada d'amenaces de bomba
Aquest no és el primer cop en les darreres setmana que es reben falses amenaces de bomba arreu del territori europeu. D'una banda, el 2 de novembre un primer correu es va fer arribar a 270 escoles italianes, en què el remitent assegurava representar la Guàrdia Revolucionària iraniana. Aquesta afirmació, però, no es va poder verificar.
D'altra, la setmana passada -i en menys de set dies- desenes d'avions que feien ruta per Europa també van rebre alertes que, finalment, també van resultar ser falses i que no van provocar cap incident greu. Alguns dels països amb vols afectats durant la setmana van ser Anglaterra, Itàlia, Txèquia, Dinamarca, França, Romania, Bulgària, Hongria, Espanya i Portugal. De moment, es desconeix l'autoria de les amenaces de tot plegat i les autoritats nacionals estan investigant els fets.
