Barcelona és una ciutat turística, i, per tant, d’oci i diversió. Discoteques, bars, sessions de DJ i clubs de comèdia íntims abunden per diferents zones, i a l’estiu no s’aturen. Quan tots aquests locals continuen oberts, el servei de seguretat no descansa. Nació parla amb Ramon Mas, gerent de la discoteca Wolf i secretari general del gremi de discoteques de Barcelona (GEDBP) per veure què s'amaga darrera l'ofici. 

Ramon Mas fa 35 anys que treballa en el sector de l'oci nocturn i es considera un “privilegiat” perquè ha fet el que li agrada més a la vida. Durant tot aquest període ha anat variant de tasques dins del mateix negoci. De fet, des de l’any 2006 també és empresari i té les seves pròpies discoteques i bars, què és on ara mateix destina la major part del seu temps. L’altra cara de la moneda és la gestió a Wolf, on exerceix com a cap de sala i, per tant, és responsable del personal alhora que s’encarrega de la seguretat. Tot i que reconeix que no tot el que envolta l’ofici és idíl·lic i que comporta una gran responsabilitat, assegura que és una feina on “t’ho passes molt bé i fas que la gent s’ho passi molt bé”. 

Wolf no té res a veure de dia que de nit. Quan es fa fosc, l’espai es converteix en discoteca, i, automàticament, s’omple de tot el que comporta aquesta experiència d’oci: música, llums de colors, begudes i joves… Concretament, el públic de Wolf va de 18 a 22 anys, segons detalla el gerent. “És públic de la zona, de Barcelona, barrejat amb estrangers”. És a dir, tot i l’enorme afluència de turistes que venen a la ciutat a l’estiu, sosté que la gran part de visitants de la sala és d’aquí. En aquest sentit, els qui venen de fora són, o bé estudiants d’Erasmus (durant el curs) o viatgers ocasionals: “Aquí bàsicament ve molt francès, bastant italià, portuguès…”, afegeix. 

L’agenda nocturna de la ciutat s’estén per barris com el Gòtic, el Poblenou, Sarrià o l’Eixample, adaptant-se a tota mena de gustos i ambients. Tot i la gran diversitat d’oferta, en Ramon considera que ara mateix “totes les zones de Barcelona són bastant segures”. Explica que, com a secretari general del GEDBP, arriben constantment a “acords” amb la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria d’Interior per garantir aquesta protecció als punts de lleure. “És veritat que els últims anys hi ha hagut una sensació d’inseguretat, però també és veritat que s’han reforçat les plantilles policials".

Un dels moments clau per la feina d'un cap de sala de discoteca, segons relata, és el control d'accés, una tasca sovint criticada. En Ramon confirma que “la base del filtre és molt fàcil”: ”Intentem que la gent vingui amb un dress code; no cap cosa espectacular, però no deixem que vinguin amb pantalons trencats o pantalons militars. Evidentment, també, que no hagin begut abans d’entrar i que tinguin actituds correctes per no provocar baralles entre els clients”, defensa el cap de sala, que assegura que es guien a partir de l’experiència adquirida de tants anys tractant amb públic i veient “les reaccions de la gent”, tot i que la majoria entren. 

La figura del porter de discoteca ha estat tradicionalment qüestionada: “Sempre hi ha hagut prejudicis pel que fa a la seguretat dels locals”, destaca el responsable de sales de Barcelona. Cal tenir personal capacitat per controlar el que pugui passar de nit, i és per això que, segons en Ramon, “la professionalitat dels porters cada vegada és més gran”. Addicionalment, des de la sala Wolf cada un o dos anys es fa un curs amb un professor universitari especialitzat per tal d’aprendre com “afrontar conflictes”. D’aquesta manera intenten, segons explica, formar-se al màxim, corregir el que calgui i actualitzar els protocols interns.

Menys conflictes però més percepció d'inseguretat

En els darrers anys ha crescut una percepció d'inseguretat a la capital catalana, malgrat que les dades mostren que els nivells de delinqüència baixen. Malgrat aquesta percepció, en Ramon maté que, cada vegada, la gent és menys conflictiva: "Als anys 90 hi havia un nivell de conflictivitat gran a Barcelona; hi havia moltes tribus urbanes, conflictes pel futbol entre diferents col·lectius… hi havia coses molt més fortes que ara”, defensa el cap de sala, que atribueix part del mèrit a la manera d'actuar del sector de l'oci nocturn. 

Una altra de les raons que explica el descens d’aquesta conflictivitat, des del seu punt de vista, és que els joves consumeixen menys alcohol de manera diària o regular en comparació amb generacions passades, tal com certifiquen diversos estudis. En Ramon creu que una d’ells es deu a un estil de vida més sa i esportiu entre el jovent actual, però també apunta a l'economia: “Fa anys, la gent d'entre 18 i 22 anys ja treballava, tenia possibilitats econòmiques més grans, es pagaven les seves nits de festa… Ara, potser, els ho han de pagar els pares i tot és més car”. Això també té una derivada directa a les sales i locals, que han de “reduir costos” perquè cada vegada el “marge és més petit”.

La ciutat canvia, i amb ella també ho fa la nit. Davant d'això, en Ramon creu que "ens hem d'adaptar": "És qüestió d'educar molt a la gent, de parlar i conscienciar". Passen les hores, i mentre que a les discoteques i bars s’obren les llums, a l’exterior s’albiren els primers rajos de sol. Els darrers clients enfilen cap a la sortida i els joves tornen a casa amb cara de cansats i bon humor. A l’altra banda, els responsables del local s’ho miren amb la satisfacció i consciència tranquil·la, després d’una altra nit sense aldarulls i amb plena seguretat.