Mortadel·lo i Filemó eren dos detectius de la TIA, una suposada agència d'intel·ligència que deixava molt a desitjar. Són dos personatges de còmic que va crear el genial ninotaire català Francisco Ibáñez fa seixanta anys. Però la forma de funcionar d'alguns aparells de l'Estat i dels protagonistes de tot plegat fa pensar-hi molt. Amb la diferència, gens menyspreable, que els de veritat fan mal i arruïnen vides, negocis i carreres polítiques. És el que s'ha constatat a Espanya, i especialment a Catalunya, els darrers anys. Hi ha, però, qui està disposat a escoltar-ho, a explicar-ho i fins i tot a combatreu-ho des de la política -i el seu perímetre- i des dels mitjans. Però no tenen prou força per acabar amb una màquina del fang que ara esquitxa també el PSOE i Pedro Sánchez, que ha incorporat al seu llenguatge paraules com lawfare.
Perquè l'engranatge funcioni i l'operació Catalunya o altres que han afectat Podem, els independentistes bascos i el PSOE tinguin efecte calen quatre coses: polítics que busquin posicions d'avantatge davant l'adversari i que animin l'operació; policies que treballin operatius de dubtosa qualitat i redactin informes amb poca substància però molta intenció; jutges i fiscals que mirin cap a una altra banda o converteixen en tema durant anys coses que se sostenen poc; i periodistes que ho amplifiquin sense contrast. Tot això ha existit sempre a Espanya, i és a l'ADN d'aparells de l'Estat que no van fer la transició quan tocava amb l'argument que lluitaven contra ETA i que han tingut votació de salvapàtries. Però en els darrers anys ha tingut més impacte i activitat: primer contra l'independentisme català, després contra Podem i, finalment, contra el PSOE. Hi ha casos de corrupció reals que afecten aquests espais i els seus dirigents -és evident, i alguns han quedat acreditats-, però també n'hi ha d'inventats o amplificats amb finalitat política i prou.
Els que han dit prou s'han trobat sols. Molt. És el cas de l'empresari andalús Javier Pérez Dolset, que cita a Nació en una tranquil·la cafeteria de l'acomodat barri madrileny d'Aravaca, a Madrid. Va ser un magnat digital i un litigi empresarial amb el Grup Planeta, afirma, va convertir-lo en objectiu del comissari José Manuel Villarejo, que rebia encàrrecs d'alguns dels seus directius, enfrontant-lo a policies, jutges i fiscals que considera "corruptes". Diu que fa deu anys que es dedica en cos i ànima a acabar de difondre i combatre aquesta injustícia. Té oberts litigis per apropiació indeguda a la seva empresa Zed, però se sent víctima i va recórrer a altres que també ho eren o tenien voluntat d'investigar.
El menfotisme del PSOE
Es refereix a la periodista Patrícia López, ex de Público i que va morir fa poc, a l'expresident del Barça Sandro Rosell -que va estar dos anys empresonats per un cas que va quedar en no res-, o a la també periodista i militant socialista Leire Díez. Aquesta última acaba de publicar un llibre on recull moltes evidències del funcionament irregular de la justícia i la policia amb objectius sobre el paper polítics. Pérez Dolset es va reunir, en presència de Díez, amb dirigents del PSOE el 2024, just després que Sánchez s'agafés cinc dies per "reflexionar" sobre la màquina del fang i la imputació de la seva esposa.
Els volien posar en alerta del que, assegura, ell havia investigat des de 2015, però en va treure poca cosa. Díez sí que va fer coses, segons ella en l'àmbit personal. Això ha fet que estigui investigada en una trama de suposades irregularitats del PSOE per obstruir la tasca policial i judicial -i protegir els seus dirigents- que també podria tenir ramificacions vinculades al finançament irregular del partit. És una de les bombes que la Moncloa temia que la dreta judicial fes esclatar en campanya.
El cas és que el PSOE és possible que sigui víctima de tot plegat (defensen a José Luis Rodríguez Zapatero i a l'esposa de Sánchez), però també podria ser-ne còmplice. Bàsicament perquè, assegura Pérez Dolset i també altres persones implicades en aquest intent de netejar les clavegueres, els que havien de fer no han actuat. En la conversa esmenta la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil que té funcions de policia judicial; la Fiscalia Anticorrupció que comanda Alejandro Luzón; assumptes interns del CNP; al CNI (els serveis d'intel·ligència); i al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. És el de més confiança personal de Sánchez i fa vuit anys que està al càrrec. Ni ell altres companys seus haurien tingut interès a posar-hi solució.
Inda era el "broker" del PP?
Les evidències, que han tingut poc recorregut judicial tot i que sí mediàtic a Catalunya i en alguns mitjans progressistes, han continuat acumulant-se en els darrers temps. Ara ha transcendit que un dels periodistes més pròxims a Villarejo (hi ha gairebé 500 gravacions de converses entre els dos, segons Pérez Dolset), el director i editor d'OkDiario, Eduardo Inda, hauria pagat la defensa de Koldo García i hauria intentat comprar-lo a ell i a Díez perquè testifiquessin contra el PSOE i Sánchez. El diari, d'orientació espanyolista, ha estat generosament regat per administracions i empreses públiques pròximes al PP, com ara places de toros, i és un dels més llegits a Espanya. "Koldo diu que no té diners, aleshores qui li pagava la defensa? Era evident...", assenyala.
Fa uns dies l'empresari Víctor de Aldama, condemnat per corrupció, implicat en les comissions de José Luis Ábalos i de Koldo i que va pactar amb la Fiscalia per reduir la pena, va acusar Inda de fer xantatge a l'exministre a canvi de publicitat i de transmetre-li missatges de part del PP perquè fes de "mediador". La dreta mediàtica i política l'havia convertit en un heroi i quan ho va dir a TeleMadrid, la televisió pública del govern d'Isabel Díaz Ayuso, el presentador va quedar garratibat. Inda, com altres periodistes de mitjans vinculats a la dreta, ha publicat desenes d'informacions incriminatòries contra líders de l'esquerra o independentistes, sovint basades en suposats informes o investigacions policials.
"Entrenats" al servei del PP
Pérez Dolset defineix un sistema corrupte i endogàmic que ha "entrenat" i fet servei al PP i als seus objectius i que el PSOE, malgrat el poder que ha acumulat i que podia recórrer a socis que n'havien estat víctimes, ha optat per posicions "egoïstes i covardes". Ell no ho afirma, però les evidències porten a pensar que dirigents socialistes van deixar que Leire Díez fes de franctiradora i poca cosa més. No van usar el BOE, el Consell de Ministres i les majories parlamentàries, eines al seu abast durant vuit anys, per acabar amb les males pràctiques i les arbitrarietats dels aparells de l'Estat. Van pensar que el deep state els respectaria.
L'empresari, que ha col·laborat amb l'exsecretari d'Estat d'Interior Francisco Martínez, afirma que han documentat dels anys de Jorge Fernández Díaz al ministeri de l'Interior una setantena d'operacions de les clavegueres i està convençut que Mariano Rajoy estava al cas de tot. "Fernández Díaz no movia un paper sense ell", diu. Traça un fil que va des de Rajoy a Villarejo i altres comissaris corruptes. "Quan comença el procés des de dalt s'assenyalen Jordi Pujol i Xavier Trias com a objectius, però a mesura que la llista baixa i es busquen col·laboradors i complicitats dins dels aparells de l'Estat i als mitjans, la llista es va engreixant i, per això, en l'operació Catalunya som 40 o 50 noms, alguns com el meu que no tenen res a veure amb el procés", assegura.
Ell, que espera que els socis de Sánchez el pressionin per fer net, no amaga que és "de dretes", però també vol un país "democràtic, sense impunitat i amb honradesa". "La resta ja m'és igual", remarca. Ni en el cas que s'atengués la seva petició que el CNI ho desclassifiqués tot ho tindria fàcil. Primer, però, les urnes.


