L’Aston Villa, el rei del futbol a l’Anglaterra victoriana

Esports

El Barça s’enfronta aquest vespre a l’Aston Villa, un club que va néixer al si d’una capella protestant anglicana a finals del segle XIX i que, durant el regnat de la reina Victòria, es va erigir en el més exitós d’Anglaterra, esdevenint tot un símbol per les seves elits

Publicat el 03 de novembre de 2026 a les 07:55

Fins l’arribada d’Isabel II, que va morir el 2022 després de més de set dècades al capdavant de la monarquia britànica, el mandat més longeu d’un monarca al Regne Unit havia estat el que havia exercit la reina Victòria, que havia ocupat el tron durant més de 63 anys, els compresos entre 1837 i 1901.

Durant aquest període, conegut com l’època victoriana, el Regne Unit va viure una profunda transformació caracteritzada pel desenvolupament imparable de la industrialització, per la expansió del seu imperi i pels profunds canvis socials i econòmics que aquests dos fenòmens van comportar.

D’entre les moltes transformacions que l’Anglaterra victoriana va provocar al país, una de les més destacables és la de l’aparició i la consolidació de la pràctica del futbol, que ben aviat va esdevenir l’esport preferit dels britànics. És en aquest context en el que cal situar el naixement de l’Aston Villa, el rival del Barça aquest vespre en la quarta jornada de la Lliga de Campions, que va tenir lloc el 1874 i que va estar profundament associat, com el de molts dels seus homòlegs de l’època, a la comunitat religiosa anglicana.

Concretament, l’Aston Villa va ser creat el 21 de novembre de 1874 per un grup de membres de la Capella metodista d’Aston Villa, situada aleshores a la localitat de Handsworth, un suburbi que creixa ràpidament com a conseqüència de la industrialització però que, en aquell moment, encara no s’havia incorporat a la ciutat de Birmingham, de la que actualment forma part.

La capella va tenir un paper clau en el desenvolupament del nou club. En primer lloc, perquè li va donar nom. L’entitat va ser batejada precisament amb la mateixa denominació d’Aston Villa que tenia la capella i que es devia al nom d’una antiga vil·la residencial de l’època georgiana que estava situada tot just davant d’on s’havia construït el temple. En segon, perquè li va donar una molt marcada identitat religiosa, associada al protestantisme anglicà que caracteritzava la parròquia, que abraçava el metodisme wesleyà.

  • Imatge de la capella d’Aston Villa on va néixer el club i que va ser enderrocada el 2008

En realitat, l’Aston Villa va sorgir a partir de diversos membres de l’equip de criquet de la mateixa capella que buscaven la manera de continuar practicant esport durant el període hivernal, en el que el criquet aturava la seva activitat. Després de contemplar la possibilitat de crear un equip de rugbi, els representants de la capella van acabar decantant-se pel futbol, en considerar que l’esport de la pilota oval era una mica massa rude per a les seves pretensions.

Aquell equip de futbol, que en principi havia nascut perquè els practicants de criquet de l’Aston Villa poguessin estar ocupats també durant la temporada hivernal, va anar guanyant importància i notorietat fins al punt d’acabar convertint-se en el principal referent esportiu de la capella que li donava nom.

De fet, durant la dècada dels 80 del segle XIX, l’Aston Villa va emergir com un dels principals clubs anglesos participant en dos episodis clau que van marcar l’esdevenir d’aquest esport a la Gran Bretanya. El primer va tenir a veure amb la professionalització del futbol, que la federació anglesa havia aprovat el 1885. Després d’aquesta decisió, l’Aston Villa es va convertir, el 1886, en el primer club del món en contractar un entrenador professional. Aquest honor va recaure en la figura de l’escocès George Ramsay, que va tenir un paper transcendental en l’esdevenir exitós de l’entitat gràcies a la introducció del joc de combinació, basat en passades curtes i fluïdes, esdevenint, en certa manera, el pioner de l’estil que avui defineix el Barça, rival del Villa aquest vespre.

El segon episodi va tenir lloc tot just dos anys després de la contractació de Ramsay, quan l’Aston Villa va ser un dels dotze clubs anglesos que van posar en marxa la temporada inicial de la Football League, la primera lliga de futbol del món. De fet, el Villa va tenir un paper determinant en la creació d’aquesta competició ja que la iniciativa va sorgir d’un dels seus directius, Willam McGregor, que va convèncer els responsables de diversos clubs del nord d’Anglaterra i de les Midlands de posar en marxa una lliga que completés la històrica copa que ja existia al país.

En aquell primer campionat, l’Aston Villa va aconseguir una meritòria segona plaça, només per darrera del Preston North End, que va acabar campió.

  • L’Aston Villa de 1899 es fotografia amb diversos dels seus títols, que el van convertir en el rei del futbol anglès del període victorià

El primer gran èxit del Villa va arribar en la sisena edició de la lliga anglesa, el 1894, quan, finalment, l’equip entrenat per George Ramsay es va proclamar campió. Aquesta fita es va repetir en quatre noves ocasions abans de la mort, el 1901, de la reina Victòria, una circumstància que, afegida a les tres copes que el club havia guanyat fins aquesta data, van convertir l’Aston Villa en el club més llorejat de l’època victoriana. És a dir, en l’autèntic rei del futbol anglès.

Aquesta circumstància va servir per construir un imaginari de club associat a les elits i als sectors més acomodats de la societat anglesa, a diferència del seu rival ciutadà, l’actual Birmingham City, que havia estat fundat el 1875 amb el nom de Small Heath Alliance i que comptava amb el recolzament més aviat de sectors obrers i populars.

Amb l’accés al tron del rei Eduard VII, que va succeir la longeva reina Victòria i que a penes va regnar durant una dècada, el Villa va donar continuïtat als seus èxits precedents aconseguint la seva quarta copa i el seu sisè títol de lliga.

El període eduardià va anar seguit, però, d’un declivi que va comportar que, el 1936, el club descendís a la segona divisió després d’haver estat durant 48 temporades consecutives a la màxima categoria del futbol anglès. En formes molt diverses, aquesta situació es va allargar fins els anys 70 del segle XX, fins que, el 1975, el Villa va tornar a primera i, el 1981, va guanyar la seva setena lliga, més de 80 anys després d’haver guanyat la darrera, aconseguint la extraordinària fita de proclamar-se, l’any següent, com a campió d’Europa en imposar-se a la final al totpoderós Bayern de Munic.

  • Els jugadors de l’Aston Villa celebren la seva victòria a la final de la Copa d’Europa de 1982 davant del Bayern de Munic

Els èxits obtinguts durant l’etapa victoriana, en què l’Aston Villa va ser l’autèntic rei del futbol anglès, van permetre una dada curiosa que va fer que l’equip sorgit d’una petita capella anglicana de Handsworth fos, entre la dècada dels 90 del segle XIX i la dels 50 del segle XX, el club més llorejat d’Anglaterra.

És segurament per aquesta circumstància, i per la seva tradicional associació amb les elits i amb el poder britànic, que entre els afeccionats més coneguts de l’Aston Villa s’hi poden comptar el príncep Guillem, cridat a succeir el seu pare, el rei Carles III, així com també el net de l’actual regent, el príncep Jordi, segon en la línia successòria al tron britànic.

A més d’aquests dos prínceps, un altre il·lustre seguidor del Villa és precisament David Cameron, l’antic primer ministre conservador del Regne Unit, que va ocupar el número 10 de Downing Street entre 2010 i 2016, que es va afeccionar a l’equip gràcies al seu tiet, el baronet William Dugdale, un noble que va presidir el club de Birmingham durant la dècada dels 70 i que va ser una peça clau en la construcció de l’Aston Villa campió d’Anglaterra i d’Europa. Una figura nobiliària, molt d’acord amb la història i la idiosincràsia del club, que va fer reviure al Villa l’època en què s’havia erigit en el rei del futbol anglès sota l’atenta mirada de la reina Victòria.

Escull Nació com la teva font preferida de Google