15
de setembre
de
2023, 19:40
Actualitzat:
18
de setembre,
8:06h
La llei d'amnistia de 1977, que fonamenta la recuperació de la democràcia a l'Estat després del franquisme, no té preàmbul. Comença directament amb l'article primer, que defineix què quedarà amnistiat un cop es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, i continua fins al dotzè. Una llei de tres pàgines per mirar de recosir la societat després de la Guerra Civil i la dictadura. En canvi,l'amnistia de 1936, fruit de la victòria del Front Popular a les eleccions espanyoles, compta amb una breu exposició que justifica la necessitat d'aquesta norma, abans de donar pas a l'article únic que diu que es concedeix l'amnistia a tots els penats i encausats per delicte polítics i socials, concretament pels fets d'octubre de 1934. Aquella mesura va permetre, entra d'altres, l'alliberament de Lluís Companys.
L'amnistia és la paraula de moda a la política espanyola des de fa setmanes. ERC i Junts la donen per descomptada si el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, vol mantenir-se a la Moncloa. Els socialistes mantenen la discreció, però s'han obert a parlar-ne, mentre Sumar mira de greixar les relacions entre els actors i trobar l'encaix constitucional de la norma. Una llei d'aquest tipus no és complexa tècnicament. Cal definir l'abast temporal, els delictes que queden "oblidats" i el subjecte que se'n veuria beneficiat. Més enllà d'això, la precisió dels legisladors i el detall de les causes que queden amnistiades pot ser determinant a l'hora de passar el filtre del Tribunal Constitucional (TC) i de la resta d'estaments que hauran d'aplicar la llei.
Però hi ha un altre element que hauran de tenir en compte els negociadors: el relat que es dona a l'amnistia i com es justifica. Més enllà del missatge polític -l'independentisme ho vendrà com una victòria i punt de partida, i el PSOE com una mesura de reconciliació i el punt final del procés-, serà important el preàmbul d'una eventual llei. El preàmbul no té valor normatiu, sinó que serveix perquè el legislador doni pautes d'interpretació als tribunals. És la manera de justificar la norma, d'explicar per què és necessària. En un context de polarització -el PP ha convocat manifestacions a Madrid i Barcelona contra una mesura que, diuen, amenaça de trencar la Constitució i dins del PSOE algunes veus s'hi han posicionat en contra-, el preàmbul d'una hipotètica llei pren força, pensant també en impugnacions al TC.
Serà allà on els negociadors de la llei podran explicar què significa l'amnistia i per què es concedeix. Per evitar que quedi bloquejada al TC cal, entre altres coses, que no sigui arbitrària. Des del punt de vista polític, el preàmbul és important perquè justifica els motius que han portat a adoptar una mesura com aquesta, i des del punt de vista jurídic, també és rellevant perquè cal adaptar la llei als principis constitucionals, segons assenyalen fonts jurídiques consultades per Nació. El preàmbul pot ajudar el TC a valorar la constitucionalitat d'una amnistia que no arriba per un canvi de règim -com la de 1977- sinó que s'aprova per apaivagar la repressió derivada d'un conflicte territorial. Els equilibris en aquest punt de la hipotètica llei seran determinants, perquè no és el mateix fer referències a la "repressió", com voldria l'independentisme, que a la recuperació de la convivència, com podria preferir el PSOE.
La llei de 1977 fuig de qualsevol exposició de motius i passa directament a l'articulat. Fonts consultades assenyalen que això és així perquè no hi ha marge d'interpretació i és clar que la mesura és per facilitar un canvi de règim. És diferent del que passa amb el reial decret sobre l'amnistia, aprovat un any abans. En aquell cas, sí que hi ha una introducció: situa la Corona com a símbol de la indissoluble unitat d'Espanya, parla de "promoure la reconciliació" i constata que l'Estat es dirigeix cap a la "plena normalitat democràtica". Per això, sosté el decret, és el moment "d'ultimar aquest procés amb l'oblit de qualsevol llegat discriminatori del passat en la plena convivència fraterna dels espanyols".
El preàmbul de la llei, que van treballar ERC, Junts, la CUP i entitats com Òmnium o Amnistia i Llibertat, defensa la desjudicialització i retornar el conflicte a la política, i "fer possible l'expressió democràtica dels ciutadans per decidir el tipus d'articulació política que desitgen". Abans de detallar les característiques de l'amnistia, diu que aquesta ha de servir com a "instrument per superar el conflicte polític i recuperar l'estabilitat i la normalitat política" i per un principi d'igualtat. Els negociadors d'una eventual llei d'amnistia que, aquest cop sí, passi el filtre de la mesa i es porti a votació al Congrés hauran de tenir en compte si es fa un preàmbul d'alt contingut polític o bé més tècnic, també amb la vista posada als més que probables recursos al TC.
L'amnistia és la paraula de moda a la política espanyola des de fa setmanes. ERC i Junts la donen per descomptada si el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, vol mantenir-se a la Moncloa. Els socialistes mantenen la discreció, però s'han obert a parlar-ne, mentre Sumar mira de greixar les relacions entre els actors i trobar l'encaix constitucional de la norma. Una llei d'aquest tipus no és complexa tècnicament. Cal definir l'abast temporal, els delictes que queden "oblidats" i el subjecte que se'n veuria beneficiat. Més enllà d'això, la precisió dels legisladors i el detall de les causes que queden amnistiades pot ser determinant a l'hora de passar el filtre del Tribunal Constitucional (TC) i de la resta d'estaments que hauran d'aplicar la llei.
Però hi ha un altre element que hauran de tenir en compte els negociadors: el relat que es dona a l'amnistia i com es justifica. Més enllà del missatge polític -l'independentisme ho vendrà com una victòria i punt de partida, i el PSOE com una mesura de reconciliació i el punt final del procés-, serà important el preàmbul d'una eventual llei. El preàmbul no té valor normatiu, sinó que serveix perquè el legislador doni pautes d'interpretació als tribunals. És la manera de justificar la norma, d'explicar per què és necessària. En un context de polarització -el PP ha convocat manifestacions a Madrid i Barcelona contra una mesura que, diuen, amenaça de trencar la Constitució i dins del PSOE algunes veus s'hi han posicionat en contra-, el preàmbul d'una hipotètica llei pren força, pensant també en impugnacions al TC.
Serà allà on els negociadors de la llei podran explicar què significa l'amnistia i per què es concedeix. Per evitar que quedi bloquejada al TC cal, entre altres coses, que no sigui arbitrària. Des del punt de vista polític, el preàmbul és important perquè justifica els motius que han portat a adoptar una mesura com aquesta, i des del punt de vista jurídic, també és rellevant perquè cal adaptar la llei als principis constitucionals, segons assenyalen fonts jurídiques consultades per Nació. El preàmbul pot ajudar el TC a valorar la constitucionalitat d'una amnistia que no arriba per un canvi de règim -com la de 1977- sinó que s'aprova per apaivagar la repressió derivada d'un conflicte territorial. Els equilibris en aquest punt de la hipotètica llei seran determinants, perquè no és el mateix fer referències a la "repressió", com voldria l'independentisme, que a la recuperació de la convivència, com podria preferir el PSOE.
"Una mesura de pacificació convenient al bé públic"
L'amnistia dels Fets d'Octubre apareix publicada al número 53 de la Gaceta de Madrid de 22 de febrer de 1936. El Front Popular portava la proposta l'amnistia al programa electoral, i va ser un element central d'aquella campanya. Aquella coalició va guanyar amb majoria absoluta, cosa que va donar legitimitat al govern per promoure aquesta norma, que afectava les protestes de dos anys abans. El preàmbul d'aquesta exposició de motius diu que s'amnistiaran els delictes polítics i socials, i justifica la norma com una "mesura de pacificació convenient al bé públic i a la tranquil·litat de la vida nacional, en què estan interessats per igual tots els sectors polítics". Consta d'un únic article, que inclou també els regidors dels ajuntaments del País Basc que havien estat condemnats en sentència ferma.La llei de 1977 fuig de qualsevol exposició de motius i passa directament a l'articulat. Fonts consultades assenyalen que això és així perquè no hi ha marge d'interpretació i és clar que la mesura és per facilitar un canvi de règim. És diferent del que passa amb el reial decret sobre l'amnistia, aprovat un any abans. En aquell cas, sí que hi ha una introducció: situa la Corona com a símbol de la indissoluble unitat d'Espanya, parla de "promoure la reconciliació" i constata que l'Estat es dirigeix cap a la "plena normalitat democràtica". Per això, sosté el decret, és el moment "d'ultimar aquest procés amb l'oblit de qualsevol llegat discriminatori del passat en la plena convivència fraterna dels espanyols".
La proposta de màxims del 2021
El sobiranisme fa anys que treballa en la línia d'una amnistia i van arribar a presentar una proposició de llei al Congrés en aquest sentit. La mesa no la va admetre a tràmit i no es va poder debatre. Aquella proposició incloïa una extensa exposició de motius, més política que no pas tècnica, per justificar i contextualitzar l'amnistia. Es fa referència al dret a l'autodeterminació com a "principi fonamental dels drets col·lectius dels pobles" i es recorda que el Tribunal de la Haia va dir, en el cas de Kosovo, que una declaració unilateral d'independència "no és una il·legalitat en si mateixa". També situa com a origen del conflicte l'Estatut de 2006 i apunta que el procés català com el "lliure exercici dels drets polítics" i esmena la resposta per via penal que li ha donat l'Estat.El preàmbul de la llei, que van treballar ERC, Junts, la CUP i entitats com Òmnium o Amnistia i Llibertat, defensa la desjudicialització i retornar el conflicte a la política, i "fer possible l'expressió democràtica dels ciutadans per decidir el tipus d'articulació política que desitgen". Abans de detallar les característiques de l'amnistia, diu que aquesta ha de servir com a "instrument per superar el conflicte polític i recuperar l'estabilitat i la normalitat política" i per un principi d'igualtat. Els negociadors d'una eventual llei d'amnistia que, aquest cop sí, passi el filtre de la mesa i es porti a votació al Congrés hauran de tenir en compte si es fa un preàmbul d'alt contingut polític o bé més tècnic, també amb la vista posada als més que probables recursos al TC.