L'examen de Llengua Catalana de la selectivitat 2026 no ha sorprès ningú i ha inclòs molts dels conceptes i preguntes que s'esperava. A la prova ha aparegut un text sobre microplàstics, un fragment de L'arbre domèstic de Pere Calders, les varietats dialectals del català i exercicis de completar oracions amb substantius o els verbs adequats, entre d'altres.
Si bé, l'examen ha "copiat" una pregunta que va ser polèmica el 2024 i que, en aquell cas, va sortir a l'examen de Castellà. No va ser polèmica per la construcció ni pel fons, sinó perquè molts estudiants la van resoldre malament. Es tracta d'una pregunta sobre la figura retòrica de l'anàfora.
L'exercici de la selectivitat
L'exercici en qüestió és el 2.2.1., del bloc 2. Demana explicar, en un màxim de cinquanta mots, quina figura retòrica apareix en uns versos del poema El Comte Arnau de Joan Maragall, a qui també demana identificar com a autor. Els versos concrets són:
Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant,
Anàfora: què és?
L'anàfora és una de les figures retòriques de repetició més habituals. Consisteix, senzillament, a repetir una o més paraules al començament de dos o més versos o frases consecutives. Els escriptors la fan servir per fixar una idea clau, però sobretot per dotar el text d'un ritme i una musicalitat molt concrets (com si fos el batec o la tornada d'una cançó).
Un exemple clàssic i molt visual que et pot sortir als exàmens és el fragment de Joan Maragall: "Escolta, Espanya, — la veu d'un fill / que et parla en llengua — no castellana; / Escolta, Espanya, — que ningú més / t'ha parlat mai — en llengua tan clara". Amb tot, és un recurs estilístic que serveix per intensificar l'expressivitat de la veu poètica i per estructurar el poema de manera ordenada.
