L’extrema dreta espanyola ha consolidat un espai que era del tot inèdit al Parlament fins fa pocs anys. El 2021, els de Santiago Abascal van irrompre amb força a l’hemicicle amb 11 escons i un 7,67% dels vots (218.000 sufragis). El 2024, Vox va millorar lleugerament els resultats, superant els 251.000 vots i assolint un 7,95%, però sense incrementar la seva representació i mantenint 11 diputats. El pòsit deixat per un Ciutadans que havia enarborat el nacionalisme espanyol més radical era aprofitat per Vox, la presència del qual no es veia afectada per l’ascens sensible del seu rival en el camp conservador, el PP (que passava de 3 a 15).
Ara, les enquestes dibuixen un escenari encoratjador pels ultres espanyolistes. El darrer CEO, el novembre passat, assenyala un possible increment a la cambra, on podria arribar als 14 escons. A més, amb un regal afegit que és rellevant per Abascal: faria el sorpasso als populars d’Alberto Núñez Feijóo, que veurien retallar la seva posició en 2-3 parlamentaris.
La fitxa de Vox
- Resultats eleccions 2024: 11 diputats
- Projecció darrer CEO: 13-14 diputats
- Candidata 2024: Ignacio Garriga (probablement repetirà)
- Millor % de vots: Tarragona (10,12%)
- Pitjor % de vots: Lleida (6,24%)
Però, si en el pols amb el PP per l’hegemonia del bloc de dretes espanyol sembla que Vox encara no ha tocat encara sostre, l’aparició d’Aliança Catalana (AC) obliga a reavaluar la posició de Vox. Des d’aquest partit es relativitzen els espais de competició amb Sílvia Orriols. Fa poques setmanes, dirigents del partit d’Abascal reduïen les zones de confrontació amb AC a algunes comarques gironines. De fet, va ser a la Catalunya interior, a Lleida i a Girona on Vox va obtenir pitjors resultats.
És cert que Aliança està experimentant el seu salt a costa de Junts, però ara sembla que creix més enllà del vot explícitament independentista. El darrer CEO ja mostrava que els electorats de totes dues formacions cada cop s’assemblaven més. Un fet que potser explica que els dirigents de Vox tornin a emprar més el català. En tot cas, la seva prioritat de cara a les properes eleccions al Parlament és fer forat en els grans feus metropolitans del PSC, allí on els socialistes superen el 20% dels vots.
L’aposta de Vox per la “prioritat nacional” és ara la principal bandera del partit. Més que els valors tradicionals, el discurs contra la immigració s’ha convertit en el monotema d’una extrema dreta conscient que la consigna "Els espanyols, primer", impacta de manera transversal. Un lema que toca la fibra més sensible dels barris amb problemes de cohesió i que els d’Abascal consideren que els pot ajudar a créixer en moltes ciutats en les properes municipals.
Perd força el vent de cua internacional?
Fins ara, Vox s’ha vist beneficiat per l’impuls que, venint dels Estats Units, s’ha estès per Europa gairebé sense excepció. Però caldrà veure si aquest vent de cua es manté. La caiguda estrepitosa de Viktor Orbán -amb qui Abascal mantenia contacte estret- a Hongria, com també les reculades ultres en altres països (derrota de Meloni en un referèndum a Itàlia, pèrdua del poder als Països Baixos) poden afectar el clima d’eufòria que ha acompanyat darrerament totes les marques polítiques ultres, també la de Vox. La darrera enquesta de 40dB per a El País assenyala que, tot i ser la força que més creix des de les eleccions del 2023, Vox ha perdut un punt en només un mes.
El que tot indica que no canviarà serà el cartell electoral del partit en les eleccions al Parlament. Ignacio Garriga, dentista d’origen guineà, és també el secretari general de la formació i a base de lleialtat absoluta ha aconseguit sobreviure en un entorn, el d’Abascal, que ha viscut nombroses purgues i caigudes en desgràcia. Fins ara, però, les crisi internes afecten poc uns partits que fan de contenidors del malestar i l’antipolítica.
