El FC Barcelona ha deixat enrere la fase de reconstrucció, després dels enormes problemes econòmics que ha passat l’entitat aquestes últimes temporades, per entrar de ple en l'etapa de les expectatives i la il·lusió. Després de diverses temporades marcades pels dubtes institucionals, les esmentades dificultats financeres i la necessitat de regenerar la plantilla, l'equip blaugrana afronta el nou curs amb, ara sí, l’obligació competir per tots els títols, especialment una Champions League que consolidaria, de nou, al Barça entre les grans potències del futbol europeu. Els resultats a La Liga EA Sports continuaran sent importants i el club vol el tercer campionat consecutiu, però l’ambició del club i de l’afició ja mira a l’escenari continental, ja que fa més d’una dècada que el club no guanya la Champions League.

El context del club era extraordinàriament complicat; una plantilla envellida i sobre pagada, contractes tòxics i llargs signats per Bartomeu, i una economia afectada enormement per la pandèmia, que simplement va deixar palès que el club, que estava batent rècords d’ingressos, anava just per cobrir les enormes despeses per salaris de la primera plantilla.

L'arribada de Hansi Flick ha contribuït a accelerar aquest procés de reconstrucció, que es va encetar deixant lliures jugadors veterans i donant entrada a joves de La Masia i amb Koeman i Xavi a la banqueta. L'entrenador alemany ha dotat l'equip d'una identitat més vertical, amb una pressió intensa i una aposta clara per la velocitat en les transicions. El resultat és un conjunt més reconeixible, capaç de dominar partits a través de la possessió, però també de fer mal quan l'enfrontament es trenca; un Barça menys obligat a controlar, però que està més a gust amb l’intercanvi de cops.

Els problemes d’aquests intercanvis i del joc vertiginós són al darrere, ja que l’equip ha vist com encaixava gols amb molta facilitat en moltes fases d’aquests dos anys. El Barcelona deixa molts espais a la zona defensiva, causats per la pressió intensa en zona atacant, i, quan els rivals aconsegueixen trobar aquests forats, l’equip culer pateix. 

La gran notícia per al club continua sent la consolidació d'una generació de futbolistes formats a la Masia, que lidera un Lamine Yamal que s'ha convertit en un dels noms propis del futbol mundial abans de complir la majoria d'edat. Al seu costat, Pedri, Gavi, ben tornat després de les seves lesions de genoll, Cubarsí o Bernal, que també ha retornat amb força després de la seva greu lesió, representen una base esportiva que garanteix present i futur. El Barça ha recuperat una de les seves principals fortaleses històriques: construir equips competitius amb una base de talent generada a la mateixa Masia.

Tanmateix, el repte més important continua sent Europa. Els darrers anys han deixat eliminacions doloroses i la sensació que el club havia perdut pes en l’escena europea, on les carències de l’equip són més evidents, i és que els de Flick no han mantingut la porteria a zero en cap partit de Champions League aquesta temporada. Ara, l'objectiu és diferent. No es tracta només d'arribar lluny a la UCL, sinó de demostrar que el projecte està preparat per competir contra qualsevol rival del continent i de deixar clar que pot guanyar, per fi, el títol de campió europeu.

La direcció esportiva també té deures. Mantenir l'equilibri financer sense renunciar a reforços estratègics serà una de les claus d’un mercat en el que sembla que el club podrà, per fi, operar amb normalitat. El Barça necessita profunditat de plantilla per afrontar un calendari cada vegada més exigent i evitar que el rendiment depengui exclusivament dels seus joves talents, i d’un Raphinha molt castigat per lesions aquesta temporada. Per aquesta raó, el club ha fitxat a Anthony Gordon, un perfil molt del gust del tècnic alemany, i que pot donar rotació, mantenint la intensitat i la pressió, a les tres posicions ofensives.

L'afició, mentrestant, ha recuperat la il·lusió. Les graderies han tornat a connectar amb un equip que transmet energia, compromís i sentiment de pertinença, i que s’ha beneficiat del retorn a un Spotify Camp Nou que a poc a poc va tenint un aspecte reconeixible. En un futbol cada vegada més globalitzat, aquesta identificació és un valor diferencial, i el simbolisme de l’estadi del Barça és gairebé únic en el futbol mundial.

El pròxim curs serà una prova de foc. La reconstrucció ja no serveix com a argument, ja que el Barça sembla molt fet, i molt ben fet. L’equip ha tornat a situar-se entre els candidats i, precisament per això, serà jutjat amb l'exigència reservada als grans clubs. La maduresa competitiva no s'explica només pels resultats, sinó per la capacitat de sostenir l'ambició quan les expectatives tornen a ser màximes i per la capacitat per continuar rendint sota pressió, quan totes les mirades estan sobre les joves espatlles d’en Lamine i companyia.