Poc després de Reis, Oriol Junqueras va viatjar fins a la Moncloa per rubricar l'acord amb Pedro Sánchez pel nou model de finançament. A la sortida, va assegurar que el sistema garantiria l'ordinalitat -un d'aquells conceptes que han omplert hores i hores de discussions entre els equips negociadors- i que permetria a Catalunya disposar de 4.700 milions més d'euros cada any. Per a ERC, suposava tancar una entesa que formava part de la investidura de Salvador Illa, negociada per Marta Rovira; per al PSOE, a banda de satisfer un soci clau, servia per tirar la pilota endavant sobre un aspecte clau del pacte. Quin? La recaptació de l'IRPF, clau per dur el líder del PSC a Palau, no s'ha concretat.
Són aspectes que sobrevolaran aquest dimecres la cita del Consell de Política Fiscal i Financera, que es reuneix a Madrid per donar llum verda al nou sistema. Al capdavant del Ministeri d'Hisenda ja no hi és María Jesús Montero, cap de files del PSOE a Andalusia, sinó Arcadi España, que veurà com la majoria d'autonomies -en mans del PP- votaran en contra del model. Com que el govern espanyol té majoria a l'organisme, no hi haurà problema: tirarà endavant igualment. Altra cosa serà què passarà al Congrés dels Diputats, on de moment el sistema no disposa de majoria. Junts, que sí que va avalar la tramitació de la condonació de part del FLA, insisteix que cal avançar cap al concert.
És el missatge que ha sortit -en públic i en privat- de les reunions de la permanent del partit de Carles Puigdemont. Sostenen que existeix una "oportunitat històrica" per tal d'obtenir un model singular, fora del règim comú i inspirat en l'exemple basc i navarrès, aprofitant la "debilitat" parlamentària de Sánchez. Els dirigents consultats insisteixen que no hi haurà un moment com aquest en els propers anys, i que per tant cal aprofitar-la. El cert, en tot cas, és que Junts no va posar aquesta qüestió com a condicionant per investir el líder del PSOE fa tot just tres anys: va centrar els esforços en aconseguir l'amnistia -aprovada, però no aplicada- i el català a Europa, ajornat sense data des de fa mesos.
La idea de Junts és esmenar el text del nou finançament quan arribi al Congrés i, a partir d'aquí, treballar un format alternatiu que permeti garantir la recaptació per a la Generalitat. Aquesta qüestió, segons el Govern -amb el beneplàcit d'ERC-, està ajornada almenys fins al 2028, tot i que ja hauria d'estar en vigor, si s'atén la literalitat de l'acord per investir Illa que van subscriure els republicans amb el PSC fa exactament dos anys. L'IRPF va ser un element de batalla amb Montero i, de fet, els detalls del nou finançament no es van acabar de perfilar fins que va deixar el ministeri d'Hisenda per anar a Andalusia. La interlocució és ara entre la consellera Alícia Romero i el ministre España.
Més negatives
A banda dels dubtes de Junts, hi ha partits que formen part de la majoria de la investidura, com ara Compromís i la Chunta Aragonesista, que consideren que es privilegia Catalunya. En total, segons els càlculs que ha enviat el govern espanyol a les autonomies, les comunitats podran rebre l'any vinent 20.975 milions d'euros més que amb el model actual. Hi seran a temps? Es disposarà dels suports necessaris perquè tiri endavant? El PP i Vox hi votaran en contra -governen plegats en comunitats diverses, també a Andalusia- i, si Junts no s'hi posa bé, el model acabarà naufragant. Els missatges del Govern i d'ERC de pressió a Junts s'han multiplicat en les últimes setmanes.
Junqueras, per exemple, els ha instat a ser "útils" a la ciutadania. El líder dels republicans, quan es va negociar el pacte primigeni pel finançament, encara no havia retornar a la presidència del partit, i en privat ha estat crític amb la fórmula que va permetre la investidura d'Illa. Després de l'aval europeu a la llei d'amnistia, va viatjar a Madrid per estendre la mà a Sánchez per arribar a més acords en aquesta legislatura. El finançament és la mare de tots els acords, de manera que Junqueras s'hi juga la credibilitat dels acords amb Madrid. Sense una entesa ferma que permeti l'aprovació definitiva del sistema, la negociació dels pressupostos generals de l'Estat es preveu pràcticament impossible.
En el tram final de la legislatura -l'únic dubte és si les eleccions espanyoles seran abans o després de les municipals- ha de servir per saber si els grans acords fructificaran. Alberto Núñez Feijóo, en intervencions dels últims mesos, ha deixat clar que derogarà tant l'amnistia -fins ara, la llei més rellevant dels últims anys- com el nou model de finançament, i totes les enquestes indiquen que serà el proper president del govern espanyol. Quan posi un peu al despatx, si es confirmen els pronòstics, ho farà amb el sistema en vigor o ja haurà naufragat prèviament al Congrés? De la resposta a la pregunta es deduirà quin final haurà tingut una legislatura especialment agitada.
