Tadej Pogačar ha certificat la victòria al Tour de França amb un domini incontestable de principi a fi. El ciclista eslovè ha sumat el cinquè triomf a la classificació general, una fita que el consolida al capdavant del ciclisme mundial i que -tal com va passar l'any passat- no ha tingut cap mena de discussió.
Aquesta edició, la 113, ha tingut el vincle més gran de la història amb Catalunya. Barcelona va acollir el Grand Départ i fins a tres etapes van transcórrer íntegrament per carreteres del país. Un inici on els favorits ja no van contemporitzar: la primera la va guanyar Visma -i Jonas Vingegaard va ser el primer mallot groc-, la segona Isaac del Toro -Pogačar el va deixar guanyar- i la tercera va suposar el primer dels quatre triomfs parcials de l'eslovè.
Cinc ciclistes amb cinc Tours
Amb aquest cinquè títol, el corredor de l'UAE Team Emirates empata al capdavant del palmarès de la prova amb Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain.
Aquests dos darrers “només” van sumar 16 i 12 victòries d'etapa, respectivament. Pogačar ja en suma 26, Hinault 28 mentre que encara semblen inabastables Merckx -l'únic ciclista que li pot discutir ser el millor de la història- amb 34 mentre el rècord absolut és de l'esprínter Mark Cavendish amb 35.
L'eslovè -que en tres etapes ha evitat buscar la victòria- avui sí que ho ha provat. Però no ha pogut superar el millor classicòman: el neerlandès Mathieu Van der Poel. Els dos corredors s'han escapat a la darrera ascensió a Montmartre, però han estat neutralitzats a pocs metres de la meta. Malgrat això, Van der Poel s'ha imposat per una roda al seu company d'equip Jasper Philipsen i a Max Pedersen, guanyador del mallot verd de la regularitat.
Jonas Vingegaard, sense opcions
Les previsions indicaven que Pogcar era el gran favorit i només Vingegaard tenia -mínimes- opcions de fer-li ombra. La realitat encara ha estat més clara. L'eslovè no ha donat cap opció al danès i, de fet, segurament ha estat la victòria més clara. Una caiguda del líder del Visma a la quinzena etapa encara va reduir més l'emoció.
Sense Vingegaard, Remco Evenepoel s'ha mostrat com l'únic aspirant a la classificació general a guanyar etapes -la contrarellotge i una arribada en alt-, a banda d'assegurar-se la segona posició final amb autoritat. El podi a París l'ha completat el joveníssim Isaac del Toro, el ciclista mexicà -que debutava al Tour- ha comptat amb l'ajuda del mateix Pogačar per assolir una gesta poc comuna: dos corredors del mateix equip entre les tres primeres posicions.
El cinc vegades campió té al davant un repte: ser el primer a guanyar sis vegades a París. I un fet encara més difícil: combinar el Tour amb els cinc monuments. Enguany, s'ha anotat per primera vegada la Milà-Sanremo i només li queda la París-Roubaix. Cap dubte que guanyarà al mític velòdrom abans de retirar-se.
- Jacques Anquetil (França): 5 títols: 1957, 1961, 1962, 1963, 1964
- Eddy Merckx (Bèlgica): 5 títols: 1969, 1970, 1971, 1972, 1974
- Bernard Hinault (França): 5 títols: 1978, 1979, 1981, 1982, 1985
- Miguel Indurain (Euskal Herria): 5 títols: 1991, 1992, 1993, 1994, 1995
- Tadej Pogačar (Eslovènia): 5 títols: 2020, 2021, 2024, 2025, 2026
- Chris Froome (Regne Unit): 4 títols: 2013, 2015, 2016, 2017
- Philippe Thys (Bèlgica): 3 títols: 1913, 1914, 1920
- Louison Bobet (França): 3 títols: 1953, 1954, 1955
- Greg LeMond (Estats Units): 3 títols: 1986, 1989, 1990
- Lucien Petit-Breton (França): 2 títols: 1907, 1908
- Ottavio Bottecchia (Itàlia): 2 títols: 1924, 1925
- Nicolas Frantz (Luxemburg): 2 títols: 1927, 1928
- André Leducq (França): 2 títols: 1930, 1932
- Antonin Magne (França): 2 títols: 1931, 1934
- Sylvère Maes (Bèlgica): 2 títols: 1936, 1939
- Gino Bartali (Itàlia): 2 títols: 1938, 1948
- Fausto Coppi (Itàlia): 2 títols: 1949, 1952
- Bernard Thévenet (França): 2 títols: 1975, 1977
- Laurent Fignon (França): 2 títols: 1983, 1984
- Alberto Contador (Espanya): 2 títols: 2007, 2009
- Jonas Vingegaard (Dinamarca): 2 títols: 2022, 2023
