L’aposta pels grans esdeveniments ha estat en el full de ruta de Barcelona des dels Jocs Olímpics. Però la cita esportiva del 1992 i el Fòrum de les Cultures del 2004 van suposar una transformació urbanística de la ciutat, les últimes apostes, com el Grand Départ del Tour de França, mostren un clar component turístic. Xoca això amb el nou discurs mainstream de les administracions, que han engegat mesures com l’eliminació dels pisos turístics, la fi de les llicències de bici compartida o l’increment de les taxes turístiques? I quin és el retorn efectiu d’un esdeveniment d’aquest tipus? Què diuen els experts?
Carles Murillo, catedràtic de la UPF i vicepresident de la comissió d’Economia de l’Esport del Col·legi d’Economistes (CEC), explica a Nació que el turisme no és un fenomen homogeni: "Estem davant d’un turista esportiu, que pot ser un practicant de l’esport o un espectador que es desplaça per veure l’inici del Tour. En aquest cas, té un element positiu, que és la diversificació. No tots els turistes són iguals".
Murillo no veu contradicció entre un esdeveniment així i la voluntat d’endreçar el turisme: "El perfil de molts turistes que venen pel Tour pot ser vist amb interès per les administracions. Potser els aficionats que venen a vegades per beure molta cervesa ja interessen menys. El que s’ha de demanar a les administracions és que tinguin en compte els inconvenients, i que aquestes celebracions perjudiquin el mínim la vida ciutadana. Però el perfil del practicant de l’esport sol estar entre els més desitjables. No es tracta només de veure les xifres i quants diners ens deixaran. Hi ha moltes coses més".
L’Ajuntament de Barcelona ha pagat 9,6 milions de cànon per acollir el Tour, dels quals més de cinc van a càrrec de la Generalitat. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, ha assenyalat que el retorn podria estar entre els 100 i els 120 milions d'euros, més del que es va valorar en el cas de Bilbao el 2023, xifrat en 103 milions. Un estudi, amb un cost de 145.000 euros -com va avançar Nació- per a l'Ajuntament de Barcelona, ho avaluarà. Fins a quin punt aquests estudis són precisos?
El catedràtic de la UPF explica com s'elaboren: "En el moment de presentar una candidatura, es fa un estudi ex ante que inclou les previsions (d’assistència, amb càlcul de despesa per dia) i el pressupost de despesa de l’organització. El pressupost no sol variar gaire. La mesura de l’impacte té en compte les inversions, les despeses corrents de l’organitzador i la despesa que fa la gent. Hi ha imponderables, de tipus meteoròligc, per exemple. Però els estudis tenen nota metodològica i solen ser precisos".
On té més impacte?
Com repercuteixen en els ciutadans aquests suposats 120 milions de retorn? Murillo considera que aquesta és -valgui la redundància- la pregunta del milió: "Quan es parla d’impacte econòmic, es parla del que la gent que assisteix a la celebració paga. Això va a parar bàsicament a tot el que té a veure amb el moviment de les persones: transport, allotjaments, restauració, també comerç, una mica d’entreteniment, com pot ser que algú aprofiti per anar al Grec. I també serveis professionals que es contracten perquè l’esdeveniment funcioni".
Però hi ha altres elements a tenir present que el catedràtic explica: la via dels impostos, que implica un retorn a l’administració pública, i un que l’economista posa en primer lloc, com és la petjada, el llegat. "Una de les funcions d’un esdeveniment així és el foment de la pràctica esportiva de les dues rodes. De la mateixa manera que un dels llegats de la Copa Amèrica va ser l’acord amb el Club Nàutic per organitzar un bany de mar amb els estudiants de primer d’ESO. Que el ciclisme en surti reforçat és un llegat intangible, difícil de mesurar però que, si es fa bé, és el millor regal".
L’economista Xavier Cuadras, coautor de l’Informe Fènix, crític amb el model de creixement i que ha generat un debat intens, considera que el Tour té poc a veure amb l’impacte d’uns Jocs: "Estem parlant d’esdeveniments de dos dies, sense afectació en infraestructures, amb poc impacte directe més enllà d’alguns talls de carrers i que no distorsiona la vida econòmica". Per Cuadras, el Tour respon a la política dels grans esdeveniments, però en comparació a molts, es tracta d’un fet menor, tot i que amb una important difusió mediàtica. Tan sols es permet una petita ironia sobre el cost: "Si ha costat 10 milions i se’n 120, això és un negoci rodó. Per què no fer-ho cada dia?".
