L’Informe Fènix , presentat el 16 de maig passat i elaborat per un grup d’economistes de prestigi (Xavier Cuadras, Jordi Galí, Modest Guinjoan, Guillem López Casasnovas, Miquel Puig, Xavier Roig i Jaume Ventura) ha agitat el debat sobre el model econòmic. L’estudi encén els llums d’alarma sobreuna economia catalana que ha vist com el 2006, el PIB per càpita del país estava un 15% per sobre de la mitjana de la UE i avui està un 6% per sota. En aquests moments, estem per sota de territoris amb els quals competíem en igualtat fa poc més de vint anys.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) i l’Ara han organitzat un debat presentat pel degà, Carles Puig de Travy, i moderat per la periodista Esther Vera. Hi han participat Miquel Puig, un dels autors de Fènix; Elena Costas, sòcia fundadora de KSNET (Knowledge Sharing Network); Oriol Amat, catedràtic de la UPF-BSM i president de l’Observatori de la PIME, i David Lizoain, director general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat. Ha estat Puig de Travy qui ha fet una pregunta que, en part, emmarca el debat: “És el mateix créixer que prosperar?”.
L'Informe Fènix, a debat: quina economia tenim i quina necessitem? ha estat el títol escollit per aquest encontre d’experts. Miquel Puig, després d’agrair el ressò que ha tingut Fènix, l’ha resumit afirmant que malgrat el creixement del PIB, l’economia catalana està quedant enrere en PIB per càpita i productivitat, àmbit en què el País Basc ja ha superat Catalunya.
Puig ha assenyalat que el problema de productivitat està localitzat en uns sectors determinats. La indústria catalana ha crescut en volum tant com la basca i estem millor que els bascos en productivitat industrial. “Nosaltres no som catastrofistes -ha dit Puig-. El problema no és institucional o estructural. Tenim un problema de productivitat perquè hem crescut en sectors de baixa productivitat i s’han creat molts llocs de treball amb baixos salaris”.
Els signants de l’Informe Fènix critiquen l'aposta de les elits catalanes per un model basat en sectors de poc valor afegit, com el turisme de masses, les indústries càrnies i els repartidors, que ha generat uns salaris subvencionats. Són aquells en què les aportacions a la seguretat social fetes pel treballador i la seva empresa més els impostos directes i indirectes que paga l’assalariat no cobreixen el cost dels serveis públics que consumeix. Aleshores, són els qui cobren més els que han de compensar aquest cost amb elss eus impostos. Miquel Puig ha insistit en això.
Miquel Puig: "No som turismofòbics"
Puig ha negat que els autors de Fènix siguin turismofòbics: “Estem en contra del turisme poc productiu. Hi ha regions europees on el turisme aporta valor afegit a la seva economia. Però en el nostre cas no és així”. L’economista ha propugnat reduir el pes dels sectors productius molt subvencionats. Els economistes de Fènix quantifiquen que són els salaris inferiors als 29.000 euros els que es consideren subvencionats. Els salaris subvencionats es poden justificar en sectors que fan una aportació imprescindible a la societat, com són els serveis de cures o l’agricultura.
David Lizoain ha coincidit amb Puig en la rellevància de la productivitat: “Els resultats no han estat els desitjables els últims vint anys, però en els darrers s’ha produït una millora en PIB per càpita i productivitat”. El director general ha assegurat que els sectors de comerç i hostaleria estan més condicionats pel factor de la inversió de capital que no pas pels salaris, com assenyala Fènix. Ha reconegut la preocupació per la indústria, però ha subratllat que el Govern aposta per potenciar tots els sectors, no per reduir el volum d’alguns.
Ha qüestionat la terminologia emprada en el tema dels salaris, quan parla de sous subvencionats, defensant la relació entre salaris i necessitats vitals, i el valor de la solidaritat. Lizoain ha defensat l’obra del Govern, amb un major esforç per la recerca i la innovació, i la millora que es detecta en productivitat. També ha reconegut la gestió feta pel Govern de Pere Aragonès.
Elena Costas s’ha afegit a aplaudir el debat generat per Fènix, però ha subratllat la millora del PIB, l’ocupació i la productivitat. “Ens podem alegrar tots, però estem en una situació paradoxal, aquesta millora en les xifres conviu amb la realitat que una de cada quatre persones a Catalunya viuen en risc de pobresa i hi ha un índex de pobresa infantil molt alta: un de cada tres nens està en aquesta situació”. Costas ha posat en dubte que la millora de l’ocupació depengui tan sols de sectors poc productius, defensant que la millora en el valor afegit es traslladi també a les famílies.
Oriol Amat ha discrepat en alguna dada, la seva interpretació i la “medicina”, que segons ell seria un Pacte Nacional pel Benestar: “La productivitat és una petita part del benestar”. Ha aplaudit la rellevància de Fènix en el PIB per càpita, “però l’objectiu de la política econòmica no és el PIB per càpita sinó l’índex de progrés social. Catalunya està en el vagó de cua en progrés social. El PIB per càpita és un indicador intermig”.
Oriol Amat: "Si parlem d'immigració, hem de fer-ho també de demografia"
Amat ha afirmat que manquen dades: “Si parlem d’immigració, hem de fer-ho també de demografia. Per això cal un Pacte Nacional pel Benestar”. Amat ha esmentat també el dèficit fiscal, que no tracta l’informe: “Si al País Basc li treiem el concert, perd en PIB per càpita”. També ha retret a Fènix que no parli de l’eficàcia del sector públic i ha matisat que cada sector presenta moltes variables en funció dels territoris. “Falten dades -ha dit- de la contribució que fa cada sector i els salaris són una part petita de tota la pel·lícula”. Amat també ha subratllat el pes que té el cost de l’alimentació i l’habitatge, que són variables determinants. Per ell, un dels punts on s’ha de trebalalr a fons és en la dimensió del teixit empresarial.
L’exrector de la UPF ha explicat que les 589 empreses que han crescut més (més d’un milió d’euros de vendes) són de tots els sectors. Amat ha ironitzat en el fet que una corelació de dades no implica causalitat: “Es venen més gelats i hi ha més assassinats, però no té relació. Aquí hi falta un altre factor, que és la calor”.
Miquel Puig ha rebutjat que Fènix digui que dels salaris subvencionats beneficiïn els immigrants (“els immigrants cobren un sou indigne”), sinó que beneficien els clients. “L’informe no és un document antiimmigració, és un document antibestieses”. Puig s’ha refermat en el convenciment que Catalunya està creant molta ocupació de baixa qualitat “que no necessita per res”.
