Malauradament, ens hem acostumat a veure notícies de morts a trets a Barcelona i rodalia. En les darreres tres setmanes n'hi ha hagut tres. L'últim, aquest mateix dimecres al bell mig de la capital catalana, al carrer Balmes, davant d'una comissaria de la Policia Nacional, que arriba tres dies després d'un altre assassinat a la Zona Franca. Fa dos anys, l'incident va ser amb un kalàixnikov a Girona. No es pot normalitzar una cosa així, ni a Barcelona ni en cap punt de Catalunya, i les autoritats polítiques i policials han de situar-ho com a prioritat: no pot ser habitual que una persona en mati una altra a trets, sigui on sigui i sigui pel motiu que sigui.
En el cas dels tirotejos no parlem de percepcions o de relats interessats de l'extrema dreta, com passa per exemple amb les ocupacions o els furts. Dades dels Mossos recollides per El País reflecteixen la magnitud del problema: aquests episodis han crescut un 45% a Catalunya i l'any passat es van comptabilitzar 93 incidents amb armes de foc. Això vol dir més d'un episodi per setmana. No és normal, alguna cosa s'està fent malament des de fa temps per haver arribat a aquesta situació i a aquestes xifres, que en cap cas són acceptables en un país que es pretén segur i desenvolupat. Tampoc en una "ciutat global".
Segons la policia, els tirotejos estan vinculats a guerres entre bandes rivals, revenges o actes per intimidar i controlar determinats territoris. Parlar en aquests termes de Catalunya i de Barcelona, sincerament, fa certa por. Els Mossos apunten que el problema de fons és el tràfic de drogues i, sobretot, l'auge del cultiu de marihuana. Això no és nou: fa anys que la policia catalana alerta d'aquest fenomen i Catalunya sembla haver-se convertit en centre de producció al sud d'Europa. El motiu? Elements socials, econòmics, geogràfics, climàtics, una legislació amb penes baixes i un preu baix de la marihuana.
És necessari que hi hagi intel·ligència policial sobre el fenomen i cal accelerar en les reformes necessàries per corregir-lo. Atacar el problema de la droga, de les armes de foc i de les bandes criminals, tot alhora. Amb presència policial i penes més dures si és necessari al curt termini, però també amb mesures de fons, transversals i anant a l'arrel del problema, amb la implicació de les administracions i de tots els agents arreu del país. I també reforçant la coordinació amb les autoritats europees, perquè el problema no se circumscriu a les fronteres catalanes. Deixant clar que la violència a Catalunya no és generalitzada, no es pot normalitzar ni relativitzar que hi hagi tirotejos i que no passi res.