28
de febrer
de
2024, 07:00
La vida de Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961) va fer un gir el setembre del 2017. Quedaven poques setmanes pel referèndum de l'1-O i la inquietud era notòria dins del Govern. Quines conseqüències penals podien caure sobre els promotors de la votació? La pregunta planava en tots els cercles de l'administració, dels partits i del sobiranisme civil, perquè el rumb de col·lisió amb l'Estat ja no tenia marxa enrere. Cuevillas, catedràtic de Dret Processal, va ser convocat a Palau per atendre els dubtes dels consellers de Junts pel Sí. Encara no ho sabia, però aquella va ser la primera pedra d'una carrera com a advocat estrella del procés.
Una carrera que el va portar a fer el salt a la política i que va acabar -almenys per ara- aquest dimarts, quan va comunicar al grup parlamentari de Junts que deixava l'acta perquè ja era "insostenible" la compatibilització entre la feina a la cambra i al seu despatx, situat a la zona alta de Barcelona. Feia setmanes que tenia presa la decisió -en una trobada casual al Parlament li va comentar al president de la Generalitat, Pere Aragonès-, i en els últims mesos els seus companys notaven que la presència a la cambra era cada vegada més minsa. Enquadrat formalment dins del cercle de confiança de Laura Borràs, Cuevillas era un dels pocs dirigents de Junts que havia enarborat la bandera del pragmatisme per la via dels fets.
L'exemple més rellevant és quan va plegar de la mesa del Parlament -on va aterrar per petició expressa de Borràs quan va ser escollida presidenta de la cambra, després de les eleccions catalanes del 2021- perquè no era partidari de tramitar resolucions vinculades al rei o a favor de l'autodeterminació. "Hem de deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?", va preguntar-se en una entrevista a Vilaweb. Aquesta frase és, possiblement, el millor resum de la trajectòria d'un professional de llarga trajectòria -hi ha penalistes de referència a la ciutat que el recorden fent-se dir Jaime i amb una polsera de la bandera espanyola al canell-, degà del Col·legi d'Advocats entre el 1997 i el 2005, i hàbil a l'hora de conjugar laurisme i pragmatisme.
La cita a Palau del setembre del 2017 va ser el primer pas per saltar a primera fila, on s'hi va consolidar en un moment en què la política s'explicava més des dels tribunals que des dels parlaments, vigent com era la repressió. Com a primer advocat de Carles Puigdemont va gaudir de gran presència mediàtica, acompanyat d'un llenguatge planer però rigorós, amb un sentit de l'humor agut -tant en públic com en privat-, i en paral·lel també va assumir el primer tram de la defensa de presos polítics de Junts. Era a l'Audiència Nacional, per exemple, el dia que van empresonar la meitat del Govern que va decidir no marxar a l'exili. També en els primers compassos del periple belga de Puigdemont, quan va aconseguir no ser extradit.
Amb el pas del temps, però, va anar perdent protagonisme en favor de Gonzalo Boye, l'omnipresent advocat xilè que tant pot presentar recursos davant la justícia europea com negociar l'amnistia amb el PSOE. El cuc de la política es va anar fent gran en Cuevillas, que anhelava ser eurodiputat de Junts i es va acabar conformant amb concórrer a les eleccions espanyoles del 2019, primer per Girona i després, en la repetició dels comicis, com a número tres de Borràs per Barcelona. El periple a Madrid va fer que estrenyés llaços amb l'ara presidenta de Junts, i va ser decisiu perquè es presentés a les primàries per acompanyar-la a la candidatura a la Generalitat del 2021. Va quedar tercer en la votació interna, senyal de la seva popularitat.
Una popularitat que ja era palpable als mítings, on parlava amb un somriure irònic de l'efecte JACS, acrònim de les seves sigles, i que bona part del públic assistent assimilava amb aquell anunci de colònia amb un vestit de làtex i una cremallera com a protagonistes. Presentava llibres acompanyat de l'expresident Quim Torra, era sol·licitat al territori per fer xerrades i, en dies assenyalats, se'l podia veure lluint una corbata groga i, durant la pandèmia, una mascareta del mateix color. Un cop dimitit de la mesa del Parlament, la seva ascendència va anar decaient, però continuava tenint-se sobre el grup de diputats propers a Borràs. A Cristina Casol, ara al grup mixt, se l'havia sentit als passadissos dir que ella votava "el que deia Cuevillas".
L'adeu d'un dels advocats estrella del procés exemplifica, també, el moment que viu el procés, desorientat després d'aconseguir una majoria del 52% que no ha estat operativa i tenallat per la relació corcada entre ERC i Junts. Cuevillas, que es prodigava sovint als mitjans, ja no hi sortia tant pel simple fet que el món que el va catapultar -la lluita contra la repressió- també s'ha anat apagant. En les últimes setmanes els seus companys el trobaven a faltar al Parlament, i fins i tot va faltar al sopar de Nadal del grup de Junts. Ja era qüestió de temps que ho deixés estar.
Una carrera que el va portar a fer el salt a la política i que va acabar -almenys per ara- aquest dimarts, quan va comunicar al grup parlamentari de Junts que deixava l'acta perquè ja era "insostenible" la compatibilització entre la feina a la cambra i al seu despatx, situat a la zona alta de Barcelona. Feia setmanes que tenia presa la decisió -en una trobada casual al Parlament li va comentar al president de la Generalitat, Pere Aragonès-, i en els últims mesos els seus companys notaven que la presència a la cambra era cada vegada més minsa. Enquadrat formalment dins del cercle de confiança de Laura Borràs, Cuevillas era un dels pocs dirigents de Junts que havia enarborat la bandera del pragmatisme per la via dels fets.
L'exemple més rellevant és quan va plegar de la mesa del Parlament -on va aterrar per petició expressa de Borràs quan va ser escollida presidenta de la cambra, després de les eleccions catalanes del 2021- perquè no era partidari de tramitar resolucions vinculades al rei o a favor de l'autodeterminació. "Hem de deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?", va preguntar-se en una entrevista a Vilaweb. Aquesta frase és, possiblement, el millor resum de la trajectòria d'un professional de llarga trajectòria -hi ha penalistes de referència a la ciutat que el recorden fent-se dir Jaime i amb una polsera de la bandera espanyola al canell-, degà del Col·legi d'Advocats entre el 1997 i el 2005, i hàbil a l'hora de conjugar laurisme i pragmatisme.
La cita a Palau del setembre del 2017 va ser el primer pas per saltar a primera fila, on s'hi va consolidar en un moment en què la política s'explicava més des dels tribunals que des dels parlaments, vigent com era la repressió. Com a primer advocat de Carles Puigdemont va gaudir de gran presència mediàtica, acompanyat d'un llenguatge planer però rigorós, amb un sentit de l'humor agut -tant en públic com en privat-, i en paral·lel també va assumir el primer tram de la defensa de presos polítics de Junts. Era a l'Audiència Nacional, per exemple, el dia que van empresonar la meitat del Govern que va decidir no marxar a l'exili. També en els primers compassos del periple belga de Puigdemont, quan va aconseguir no ser extradit.
Amb el pas del temps, però, va anar perdent protagonisme en favor de Gonzalo Boye, l'omnipresent advocat xilè que tant pot presentar recursos davant la justícia europea com negociar l'amnistia amb el PSOE. El cuc de la política es va anar fent gran en Cuevillas, que anhelava ser eurodiputat de Junts i es va acabar conformant amb concórrer a les eleccions espanyoles del 2019, primer per Girona i després, en la repetició dels comicis, com a número tres de Borràs per Barcelona. El periple a Madrid va fer que estrenyés llaços amb l'ara presidenta de Junts, i va ser decisiu perquè es presentés a les primàries per acompanyar-la a la candidatura a la Generalitat del 2021. Va quedar tercer en la votació interna, senyal de la seva popularitat.
Una popularitat que ja era palpable als mítings, on parlava amb un somriure irònic de l'efecte JACS, acrònim de les seves sigles, i que bona part del públic assistent assimilava amb aquell anunci de colònia amb un vestit de làtex i una cremallera com a protagonistes. Presentava llibres acompanyat de l'expresident Quim Torra, era sol·licitat al territori per fer xerrades i, en dies assenyalats, se'l podia veure lluint una corbata groga i, durant la pandèmia, una mascareta del mateix color. Un cop dimitit de la mesa del Parlament, la seva ascendència va anar decaient, però continuava tenint-se sobre el grup de diputats propers a Borràs. A Cristina Casol, ara al grup mixt, se l'havia sentit als passadissos dir que ella votava "el que deia Cuevillas".
L'adeu d'un dels advocats estrella del procés exemplifica, també, el moment que viu el procés, desorientat després d'aconseguir una majoria del 52% que no ha estat operativa i tenallat per la relació corcada entre ERC i Junts. Cuevillas, que es prodigava sovint als mitjans, ja no hi sortia tant pel simple fet que el món que el va catapultar -la lluita contra la repressió- també s'ha anat apagant. En les últimes setmanes els seus companys el trobaven a faltar al Parlament, i fins i tot va faltar al sopar de Nadal del grup de Junts. Ja era qüestió de temps que ho deixés estar.