Set cardenals, 61 bisbes i 26 superiors d'ordes religiosos han encobert i silenciat casos de pederàstia dintre de l'església durant dècades. Així ho assenyala una investigació d'El País, després de fer una anàlisi dels 1.622 casos d'abusos que han sortit a la llum a l'Estat fins ara. Segons els procediments judicials i les sentències analitzades, 94 alts càrrecs eclesiàstics han amagat denúncies i silenciat víctimes durant anys, mentre l'església espanyola continua sense pronunciar-se sobre l'escàndol ni reconèixer els fets.
Després de vuit anys d'investigació, El País ha preguntat a 211 institucions eclesiàstiques sobre els fets acusades d'abusos sexuals i, un mes després, només tres d'aquestes han contestat a les preguntes. La revelacions han transcendit tot just uns dies abans que el Papa Lleó XIV visiti Catalunya, mentre l'església i el Vaticà es mantenen al marge i, en tot cas, rebutgen les acusacions.
Els set cardenals que l'anàlisi assenyala són Vicente Enrique i Tarancón, Antonio María Rouco, Narcis Jubany, Ricard Maria Carles, Lluís Martínez i Sistach, Carlos Osoro i Juan José Omella. Pel que fa als casos més antics, aquests apunten a Rafael Álvarez Lara, bisbe de Guadix; Juan Pedro Zarranz y Pueyo, bisbe de Plàsencia; i el de Jaén, Félix Romero Menjíbar.
Omella nega els fets
Un dels casos que destaca de la llista és l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que, a més, serà un dels amfitrions de la visita del Papa a Barcelona. Omella no hauria comunicat a les autoritats ni hauria obert procés canònic després de rebre una alerta d'abusos el 2022 per part del sacerdot de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, Jorge Alexander Patiño Moreales. Tot i que l'arquebisbe de Barcelona va admetre que sí que li va arribar la notícia, no en va fer res al respecte.
També a Barcelona, un dels casos més rellevants és el del sacerdot Jordi Senabre, acusat de pederàstia i a qui l'arquebisbat hauria ajudat a fugir a l’estranger el 1990. Durant anys, el seu parador va ser desconegut excepte per a diversos bisbes de la ciutat (Ricard Maria Carles, Lluís Martínez i Sistach i Omella) que no haurien facilitat la seva localització a la justícia. El 2018, El País el va trobar a l'Equador.
Després que el rotatiu hagi fet pública la investigació aquest divendres, Omella ha negat els fets en una entrevista a Rac1: "Quan ho he llegit, m'he quedat garratibat. Es refereixen a casos d'un temps immemorial". Sobre la seva implicació en alguns dels casos, l'arquebisbe assegura que "no ha encobert res": "Em sap greu que posin el meu nom. Fan un tutum revolutum. Els casos pels quals se'm menciona no són veritat. Jo he fet el que tocava".
Fins i tot, sobre els casos pels quals se l'assenyala, Omella ha negat que es tractés d'abusos a menors". "No era un abús de menors, era un tema de gent adulta", ha afirmat. "Si els dos grans volen relacions, què vols que hi faci jo?", ha afegit.
Un de cada deu casos s'ha encobert
Els casos que ha exposat El País, però, només fan referència als que s'ha pogut identificar la persona presumptament responsable de l'encobriment. Segons les dades recopilades pel diari en el marc de les investigacions, es calcula que aproximadament un de cada deu casos de pederàstia s'hauria encobert.
