El suïcidi juvenil

«Fugim de paternalismes i maternalismes. De campanyes estúpides i anem al moll de l'ós. Siguem concisos, conversem sense pors i sense embuts. Lluitem-ho»

Publicat el 05 de juny de 2026 a les 21:25

És una setmana molt intensa per a molts joves catalans. Les PAU són a tocar, els exàmens finals de molts graus, màsters i formacions collen milers d'estudiants i la situació, en general (una frase que podríem col·locar a cada Nextletter, no ens enganyem), no acompanya. La visita de Lleó XIV en plena celebració de la selectivitat, els mestres en peu de guerra, soroll polític que aconsegueix penetrar fins als racons de TikTok i Twitter (ningú li dirà X en la vida, Elon) o, fins i tot, la geopolítica del Mundial de Futbol. Prou. Prou de tanta tralla. Perquè aquesta setmana cal posar l'orella a un tema reposat que requereix una conversa tranquil·la, complexa i amb ganes d'escoltar. 

La Turra d'Alba Riera ha dedicat més d'una hora a una temàtica d'estricta actualitat, què ens afecta a tots i per la qual moltes entitats encara lluiten perquè abandoni l'ostracisme: el suïcidi juvenil. El programa d'EVA aconsegueix trobar el to de manera excel·lent des de la premissa més estricta: parlar-ne amb normalitat, sense por, evitant aquests temors d'un suposat "efecte crida" que mai arriba (perquè el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre els joves) i parlant-ne amb persones que ho han patit de primera mà. El discurs de Riera del principi és per emmarcar.

"Parlem més que mai de salut mental, però en canvi, i en el fons, no tolerem gaire la fragilitat ni la vulnerabilitat. Volem que les persones demanin ajuda, però les jutgem quan cauen. Convertir el suïcidi en tabú no el fa desaparèixer, només fa desaparèixer les converses que podrien salvar algú. I hem de poder parlar de la complexitat del suïcidi sense negar el dolor d'algú". Molts encara poden sentir-se amb el dret de qüestionar que se segueixi associant el suïcidi amb una narrativa del tabú, però la realitat és aquesta. 

Un servidor va perdre un dels seus millors amics, el Sergi, l'11 de juny de 2014, quan només teníem 19 anys. Ha passat més d'una dècada i després de moltes converses, de veure com avança l'entorn digital, la narrativa de la salut mental i el suposat suport continuat de les administracions, costa veure un avenç sobre la qüestió del tabú. En un retrocés evident de drets fonamentals, d'una lluita permanent per mantenir beneficis socials i un estat del benestar aconseguits amb sang, suor i llàgrimes, posar la mirada en els nostres joves no és només saber amb que els agrada fer-se palles, fer scroll a TikTok o quines "tendències" (és vomitiva aquesta paraula) segueixen en qüestions de moda.

El Sergi de 19 anys no és diferent d'un noi o una noia d'entre 14 i 25 anys de Barcelona, Girona, Mataró, Tremp, Tortosa, Berga o Montblanc. El problema és que haurien, perquè han passat dotze anys. Escoltem i parlem amb els nostres joves. Fugim de paternalismes i maternalismes. De campanyes estúpides i anem al moll de l'ós. Siguem concisos, conversem sense pors i sense embuts. Lluitem-ho. No ens ho podem permetre ni un segon més. Mireu-vos La Turra. Val la pena. 

El timeline de Next

En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai de recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!

· El Primavera Sound suspèn temporalment alguns concerts per la forta pluja

· Fas la selectivitat a Barcelona? Així t'afectarà la visita del Papa Lleó XIV; per Natàlia Pinyol

· «El caragol ja no treu banya, l'ha matat un marroquí»: la cançó viral de TikTok amb més d'un milió de reproduccions

· Alertes pel vapeig adolescent: un de cada quatre joves consumeix nicotina

· Guia de TV pel Mundial 2026: on veure tots els partits?; per Victor Rodrigo

Fins la pròxima!

Escull Next com la teva font preferida de Google