Sant Jordi a les xarxes: «folklore» o reivindicació?

«Bona part dels creadors i creadores de contingut del nostre entorn catalanoparlant es van capbussar en fer el que ja podem anomenar 'SantJordiWashing': fer-nos empassar anuncis de grans companyies com si la Diada fos un producte qualsevol»

Publicat el 24 d’abril de 2026 a les 19:00

"El dia més bonic de l'any". "No hi ha dia més preciós que aquest". Centenars de milers d'stories d'Instagram, la imatge de la Casa Batlló, cues per fer-se fotos amb rams de roses immensos en plena Rambla de Barcelona, una paradeta de la Policia Nacional i una espècie de febre per demostrar a tots els teus seguidors de totes les teves xarxes socials que et trobaves al rovell de l'ou de qualsevol de les grans ciutats del país. Aquesta és una de les radiografies més generalistes de la jornada d'aquest 23 d'abril, Diada de Sant Jordi. En un panorama d'exposició constant com el que vivim ara mateix, plataformes com TikTok o Instagram són aparadors que han aconseguit instal·lar un sentiment a moltíssimes persones. Un sentiment pervers. Estem folkloritzant Sant Jordi?

Mentre mig estat espanyol branda porres per arrencar-se el cap al voltant dels vídeos del PSOE de 2016 filtrats per The Objective, els catalans i les catalanes gaudien d'un dia de sol, fruit del plàtan a Barcelona i una onada de llibres que van acabar encapçalant Oscar Andreu i Regina Rodríguez Sirvent. Tot això seria anecdòtic sinó fos perquè el ciutadà mundà, el que va haver de sortir corrents a les sis de la tarda per enllaunar-se en algun carrer de l'Eixample o passejar molt lamentament per les grans avingudes del seu barri, es va empassar una gran bateria d'imatges prefabricades sobre les roses, els llibres i la senyera.

Si no publiques res, no existeixes. No és una frase lapidària, és un mantra molt estès entre els adolescents, els joves i els adults que encara no han superat els 35 anys. Hi ha pròrrogues, fins els 40 anys, especialment en personatges que fan de la seva feina i la seva vida personal un acte públic. Un aparador constant. Bona part dels creadors i creadores de contingut del nostre entorn catalanoparlant es van capbussar en fer el que ja podem anomenar SantJordiWashing: fer-nos empassar anuncis de grans companyies, com una operadora de vols low cost que és capaç d'obligar-te anar amb sis jaquetes i un necesser perquè no vols pagar 80 euros per una maleta molt petita, o, per què no dir-ho, la clàssica festa d'un gegant de la cervesa.

En un moment d'efervescència constant a les xarxes, on una espècie d'escuma de brutícia creix descontrolada en cadascun d'aquests abocadors digitals, la sensació és que Sant Jordi s'ha convertit en un aparador més. Una de les poques festes nacionals que li queden a Catalunya per mantenir una essència pròpia, en un moment de retrocés del català, veus com només serveix per fer-se la fotografia de torn, comprar la rosa de rigor, seguir afirmant que "és el dia més bonic de l'any" en un stories escrit en català i l'endemà tornar al castellà fins que torni a caure el 23 d'abril de l'any vinent. Esperem que el fet que Òscar Andreu i el seu Manual de defensa del català fos el llibre més venut en no-ficció sigui un senyal de reivindicació. No perdem aquesta parcel·la en favor de la decadència digital, gent. Que ens menjarà el drac.

El timeline de Next

En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai de recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!

· «Amb el cor a mil»: Rosalía, emocionada, torna a casa i triomfa amb un espectacle sense precedents; per Laura Vilalta

· L'efecte «BookTok»: com influeixen les xarxes socials en la lectura juvenil?; per Priscilla Vidal

· La nova funció que revolucionarà els grups de WhatsApp

· Deu feines que la IA podria substituir en la pròxima dècada, segons Microsoft

· Així és el pla que prepara Europa davant l'auge dels «finfluencers»; per Lluís Girona Boffi

Fins la pròxima!