Sempre s'ha dit que els adolescents i els joves llegeixen poc i que passen massa hores davant de pantalles. Doncs bé, segons l'informe Hàbits de Lectura i Compra de Llibres del 2025 de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), la majoria dels lectors a l'estat espanyol tenen entre 14 i 24 anys (76,9%). Les dades indiquen que els joves llegeixen una mitjana de 12 llibres cada any. A més a més, de l'estudi també se'n desprèn que la majoria dels lectors llegeixen al seu temps lliure -no per obligació-, ho fan a casa seva i arriben a dedicar-li una mitjana de 5 hores i 55 minuts a la setmana.
D'altra banda, cal destacar que el format preferit és el més tradicional, en paper. Aquests representen el 43,3% dels llibres, mentre que les versions de butxaca sumen un 31,7%. Els gèneres més llegits per aquesta part de la població són les novel·les i els contes. Molts dels llibres llegits han estat un regal que han rebut durant l'any, però gran part (el 39%) han sigut una compra.
A l'hora de triar un llibre per llegir els joves tenen en compte les recomanacions de familiars i amics. Però també decideixen a partir del que veuen a les xarxes socials. Creadors de contingut com Roser Regolf i Blanca Noguera utilitzen les plataformes digitals per parlar dels seus llibres favorits, d'autors i dels seus hàbits de lectura. No només fan recomanacions, sinó, que són conegudes per fer contingut en profunditat sobre literatura. Les seves publicacions, amb un llenguatge proper i una estètica cuidada, pròpia de les noves generacions, ajuden a generar interès i ganes de llegir al seu públic.
"Gràcies a les xarxes socials s'està recuperant l'hàbit de lectura" assegura Regolf en una conversa a Nació. Blanca Noguera, en canvi, opina que la qualitat de la literatura està baixant per l'expectació de mercat que es crea al voltant de les xarxes socials. "El mercat demana molt i els escriptors van escrivint com poden, i moltes vegades ni ho fan ells, fan una interlocutòria artificial", afirma Noguera.
Els clàssics ara són mainstream
Les xarxes socials han creat un espai on les noves generacions poden aprendre sobre literatura, recomanar llibres i criticar-los. És a dir, han donat pas a una mena de club de lectura digital on tothom té lloc. A TikTok, per exemple, existeix l'anomenat BookTok, l'espai reservat per als amants de la lectura. "Establir diàleg a partir de les xarxes socials, és una altra manera que aquestes persones, els usuaris de les xarxes, descobreixin altres coses" explica Regolf.
Gràcies a aquest fenomen i a les ganes de seguir les tendències, les xarxes socials han aconseguit que autors com Federico García Lorca formin part del món mainstream d'aquestes generacions. El llenguatge senzill i directe i els formats curts i estètics de xarxes socials afavoreixen tenir converses de gairebé qualsevol cosa i en conseqüència, facilita la viralització. En aquest cas, les víctimes han estat Mary Shelly, Jane Austen i Lorca, entre altres. Regolf destaca que els creadors de contingut poden aportar als seus seguidors informació de valor, "ja no et dic de coneixement, que potser sí, que alguns aporten coneixement en base al que saben, però crec que això també és una altra font d'informació". En el mateix sentit, Blanca Noguera assegura que "potser de vegades han fet un tractament massa superficial dels clàssics".
En el cas de Lorca, avui dia hi ha diversos creadors amb vídeos sobre l'autor on parlen de la seva obra, de la seva vida o bé de la seva relació amb Salvador Dalí. El que fan és compartir emocions i sensacions en un ambient relaxat amb una mica d'humor, com si tinguessin una conversa amb l'audiència. Això ha permès que obres de 100 o 200 anys, es mirin amb un llum diferent, més actual i més proper. Regolf comenta que els creadors de contingut tenen un pes important en el fet de recuperar els clàssics tot i que "es fa molta feina des de les llibreries i les editorials".
Tot i així, Ada Bruguera de la llibreria Finestres de Barcelona apunta que "sí que hi ha un auge d'influència, però no només de clàssics, hi ha molts llibres que són un fenomen d'internet, que també són contemporanis". Destaca que els clàssics no s'han deixat de llegir mai, però autores com Austen, les germanes Brontë i Gaskell, entre altres, estan ressorgint també en català: "hi havia obres que no es trobaven des de fa molt de temps". Però li sorprèn sobretot el cas Nits Blanques de Dostoievski, "trobes molts joves que el venen a buscar en anglès, ho trobo flipant", apunta.
Noguera, per la seva part, opina que és positiu popularitzar els clàssics, tot i que "hi ha certa gent que li fa cosa que es banalitzen uns autors, quan de fet, pot ser positiu que més gent els conegui". Explica, però, que en xarxes socials "és difícil justificar un clàssic en un minut i mig" i que els influencers més grans "no els hi convé parlar dels clàssics". La creadora de contingut assegura que els convé mostrar la novetat perquè és més atractiva i sol estar acompanyada de promocions pagades.
Edicions exclusives
En els últims anys, la manera com s'editen i es presenten els llibres també ha canviat. Editorials com Viena amb la seva col·lecció Club Victòria ofereixen edicions dels grans clàssics de la literatura, com ara Frankenstein, cuidades i estètiques. Col·leccions com aquesta i les edicions exclusives que destaquen per la seva presentació tenen cada vegada més presencia a les llibreries.
Aquests detalls de presentació fa que les col·leccions siguin més atractives a les xarxes socials i, per tant, més desitjades. Ara bé, l'estètica va de la mà d'una pujada del preu del llibre. Tot i tenir el mateix contingut, es venen més les edicions més vistoses i més cares. En aquest sentit, Regolf, apunta: "Al final hem d'acabar pensant que un llibre és un producte i el que vol l'autora o l'editorial, és vendre molts exemples d'aquest llibre" i afegeix "com més atractiu sigui a la vista, més gent se suposa que el comprarà". Bruguera confirma que sí que hi ha lectors que busquen Club Victòria o Petits Plaers, "però els Petits Plaers et valen 16 euros i un Club Victoria et val 26 euros", segons la seva experiència a la llibreria afirma que els consumidors continuen mirant la part econòmica.
En canvi, Noguera és més dura amb la seva opinió respecte de les edicions exclusives "només fan de la lectura, més ben dit de la literatura, un fet col·leccionable i ve de consum ràpid". Reflexiona que les ganes de tenir "aquesta edició súperexclusiva i súperbonica que tothom té a xarxes" no ens hauria d'influenciar a l'hora de llegir i que li sembla un fet banal.
En aquesta línia, afirma que "les xarxes socials converteixen la literatura en un producte". La creadora diferencia literatura (l'obra i l'autor) de lectura (el fet de llegir), "moltes vegades el que es dona com a producte és més una experiència de lectura". Així doncs, el fet que els lectors busquin aquestes noves edicions dels llibres, pot estar donada perquè li afegeixen una experiència sensorial al consumidor. D'aquesta manera es pot gaudir d'ell sense la necessitat de llegir-lo. "Això també comporta que algunes editorials han hagut de posar les piles i han hagut d'adaptar els seus dissenys o les seves cobertes perquè potser tenien un disseny més clàssic i el temps que estem ara no era el que buscaven tant els consumidors", explica Regolf.
A més, alguns lectors consideren que aquestes edicions no tenen la mateixa qualitat de contingut que edicions anteriors més senzilles. Ara bé, Regolf considera que en les edicions catalanes això no és cert, però, en les edicions en castellà "sí que he sentit algunes crítiques del sector, de dir, 'ostres, sí, el llibre és molt bonic, és una edició especial, edició limitada, cantons pintats, però dins hi ha molts errors'". Noguera reforça la idea que "les editorials catalanes estan curades amb salut", afirma que podem trobar llibres amb portades molt atractives i amb una "bona feina editorial". Això, segons la creadora de contingut és perquè "tenim un món editorial que val molt la pena".
Reptes (trampa) per promocionar la lectura
Les xarxes socials ajuden a promocionar la lectura amb reptes que es fan tendència com el de llegir tants llibres com siguin necessaris per arribar a la teva altura. Tendències com aquesta poden animar als lectors a llegir més del que acostumen, però com apunten les dues creadores de contingut també genera un sentiment de competència. "Et genera aquesta cosa de sentir que has, de llegir moltíssim, et salta" apunta Noguera.
"Genera una autocompetició, competició amb altres persones, enveges, i potser genera que no estiguis llegint exactament el que voldries, que optis per llibres més curts", continua explicant la influencer. És a dir, que prioritzen llegir llibres curts per poder complir aquests reptes el més ràpid possible. Per tant, Noguera assenyala principalment dos problemes amb aquestes tendències "un problema és el consumisme i l'altre la pressió per llegir molt".
Segons explica Regolf, és un contingut que no aporta res ni al lector ni al seguidor i que a més pot resultar perjudicial, ja que pot fer que el lector se senti part d'una cursa amb la resta d'usuaris de les xarxes socials, "llegir no és una cursa, hem de gaudir de la lectura", assegura la creadora de contingut.
Noguera, al seu torn assenyala una altra controvèrsia: "Crec que tenim un problema de menors d'edat consumint literatura que no és per a la seva edat". Com a resultat de les promocions de xarxes socials, llibres amb continguts èxplicits i que representen relacions tòxiques són tendència dins i fora les xarxes. En conseqüència, els menors d'edat tenen fàcil accés a llibres que per la seva edat no són adequats per a ells. Per això, la creadora de contingut considera que els influencers tenen "una responsabilitat com a persones que recomanen llibres". De la mateixa manera, reconeix que també haurien de fer una mica d'investigació i assegurar-se de que el que llegeixes va en línia amb les teves creences abans de fer una recomanació pública, "no costa res informar-se de qui ha llegit o de qui ha escrit una cosa".
