Sant Jordi és un dels dies més especials marcats al calendari català, on els carrers s'omplen de vida, roses i llibres. Segurament, el dia més esperat per a la majoria. Una data assenyalada i el moment perfecte per regalar aquelles lectures més adients per a la gent que més ens estimem. Però enmig d'una gran oferta literària, és normal perdre's entre els llargs passadissos de les llibreries buscant "el" llibre. És per això que, des de la redacció de Nació, hem fet un recull d'aquelles lectures que ens han captivat el cor. Què recomanen els periodistes del diari?
El jo que no mor (Columna), de Ferran Torrent
Ferran Casas, director adjunt del diari, recomana El jo que no mor, l'última novel·la de Ferran Torrent. És llegidor i alhora complex i demostra la gran maduresa narrativa de l'escriptor valencià. Té, com sempre, molt del País Valencià i la seva forma de fer i també unes necessàries gotes d'història. Us la recomana i també sol fer-ne a la seva newsletter, El Despertador.
Kolkhoz (Anagrama), d'Emmanuel Carrère
Oriol March, subdirector del diari, recomana Kolkhoz, el nou llibre de l'escriptor francès que torna a endinsar-se en el llegat familiar. La història d'Hélène Carrère d'Encause, mare de l'autor i nascuda com a Hélène Zourabichvili, és fascinant: exiliada georgiana, instal·lada a França, pare col·laboracionista durant el règim de Vichy, màxima experta en la Unió Soviètica, diputada al Parlament i secretària perpètua de l'Acadèmia Francesa. Carrère, com és habitual, clava el to de la novel·la de no-ficció -n'és un exponent referencial- i aconsegueix, com també és habitual, que les grans dosis d'ego no enterboleixin el relat.
Tinc un volcà (El Cep i la Nansa), de Míriam Tirado
Anna Mira, periodista i cap d'estratègia editorial del diari, recomana Tinc un volcà de Míriam Tirado. Sovint, les mares i els pares senten que no tenen prou recursos per gestionar les rebequeries dels seus fills. Aquest conte és una eina magnífica per explicar i entendre què ens passa per dins quan ens enfadem i ajudar-los a gestionar les emocions des de l'empatia i l'acompanyament.
Generación inquilina (Capitán Swing), de Javier Gil
David Cobo, responsable de societat i Barcelona, ha estat indecís: "Malgrat que en un món just se m'hagués permès recomanar dos llibres, i això inclouria l'estrena literària de Maria Rovira (Oye Sherman) amb el seu fenomenal Garlanda, accedeixo les condicions d'aquesta llista i em limito a mencionar únicament i exclusiva com a llibre destacat Generación Inquilina, del sociòleg Javier Gil". Una obra sobre habitatge en el moment precís en què el soroll mediàtic i polític intenta imposar el seu brunzit, amb la diferència que Gil fa més de deu anys que investiga els augments de preus i milita per desfer la calamitat. Carregat d'ideologia, l'autor embolcalla amb rigor l'anàlisi immobiliària i s'atreveix a plantejar solucions tan ambicioses com concretes.
La campana de vidre (Edicions del Periscopi), de Sylvia Plath
Paula Rovira, periodista de Nous Formats, us recomana aquesta novel·la de l'autora nord-americana. Un clàssic de clàssics. La història d’una jove que, després de rebre l’oportunitat dels seus somnis a Nova York, comença a endinsar-se en una espiral de negativitat, asfixia i desorientació. La campana de vidre és aquella pèrdua de control sobre les nostres pròpies vides. "En major o menor mesura, tots n’hem tingut una al llarg de la nostra vida".
Los valientes están solos (Anagrama), de Roberto Saviano
Bernat Surroca, cap de política del diari, us recomana el llibre de Roberto Saviano. Retrata la vida del jutge Giovanni Falcone (1939-1992), un dels màxims exponents de la lluita contra la màfia a Itàlia. És un relat emmarcat en dues explosions: la primera, la que va matar la família de Salvatore Riina, cap de la màfia Siciliana, que va sobreviure miraculosament a la deflagració quan era un nen; i, la segona, l'explosió en l'atemptat que acabava amb la vida del jutge, ordenat pel mateix Riina molts anys després. Saviano, autor de Gomorra i bon coneixedor de la màfia italiana, va relatant diversos episodis de la vida i la carrera judicial -i en certa manera política- de Falcone per posar setge a l'activitat de la màfia. Durant el llibre, es mostra com el jutge es va quedant cada cop més sol davant del perill que suposa enfrontar-se a la Cosa Nostra.
El meu any de repòs i relaxació (Angle Editorial), d'Ottessa Moshfegh
Neus Climent, redactora del diari, us recomana aquesta novel·la. "Les recomanacions de llibres d’amigues "desquiciades" sempre són bones i, aquest, és l’exemple". És una història transparent, crua i divertida sobre la depressió que no entra en el joc de la culpa ni dels judicis morals. És només un any de la vida d'una tia molt trista, molt rica i molt addicta als antidepressius que et fa connectar amb el seu constant esgotament i cansament vital. És d’aquells llibres en què no passa res, però no pots parar de llegir.
Stoner (La butxaca), de John Edward Williams
Marc Orts, redactor del diari, us recomana Stoner. "Mai s'ha escrit una obra tan brillant amb un argument tan simple". Un inadaptat social de l'estat rural de Missouri troba el sentit de l'existència en la literatura i es fa professor d'universitat. Viu i mor a la seva manera, mentre desfilen personatges de tota mena en uns Estats Units en plena transformació, marcats per les dues guerres mundials. Un llibre de vida, íntim i trepidant.
Intermezzo (Edicions del Periscopi), de Sally Rooney
Natàlia Pinyol, redactora del diari, us recomana la quarta i darrera novel·la de l'escriptora irlandesa, referent i única a l'hora de crear protagonistes incompresos. Narra la història de dos germans que acaben de perdre el pare. En Peter és un advocat de prestigi i l'Ivan, un jove prodigi dels escacs, i tots dos afronten el dol de maneres molt diferents. Com en els seus llibres anteriors, Rooney torna a construir un univers que gira al voltant de relacions humanes complexes, en un món que s'assembla bastant al nostre: on la crisi de l’habitatge, les desigualtats socials o la religió continuen a l’ordre del dia.
El gat i les estrelles (Proa), de Jordi Lara
Gerard Mira, redactor del diari, recomana aquesta faula futurista ambientada en un món distòpic devastat pel canvi climàtic que et convida a reflexionar sobre el sentit de l'art i la seva importància per a la vida. Un llibre curt, però intens, que et submergeix en un futur catastròfic i t'obliga a mirar dins teu. La ploma de Lara es compagina amb les il·lustracions de Paula Bonet.
Les gratituds (Edicions 62), de Delphine de Vigan
Laura Vilalta, redactora de Nous Formats, recomana aquesta novel·la de l'autora francesa. "És una obra breu, amb un estil senzill però expressiu i profund". Destaca la importància d’agrair, de donar les gràcies i de reconèixer les persones que ens han ajudat al llarg de la vida. Amb uns personatges humans, propers i sensibles, el llibre ens convida a reflexionar, a valorar les nostres pròpies relacions i a replantejar-nos a qui hauríem de donar les gràcies abans que sigui massa tard. Una lectura emotiva i delicada, que transmet molt amb pocs elements.
MANIAC (Anagrama), de Benjamin Labatut
Segons Víctor Rodrigo, responsable d'El Món de la Tele i Next, un dels millors llibres de l'última dècada. L'autor xilè construeix un tríptic a partir de tres històries reals: un físic austríac se suïcida després de matar el seu fill, la vida i mort de John von Neumann i la lluita entre Lee Sedol i l'AlphaGo, una IA. Totes tres estan connectades per un malson que després es converteix en una realitat, en una espècie de quimera del segle XX que va començar a disseminar-se com un càncer entre els matemàtics més influents de l'anterior segle i acaba en els nostres dies, en ple segle XXI, on cada dia intentem entendre les noves IA que ens envaeixen. És un llibre excel·lent, carregat d'una brillantor immensa per part de Labatut a l'hora d'aconseguir fer atractives unes històries que, llegides a la Viquipèdia, farien badallar. És increïble el format en el que escriu, a vegades en primera persona, i com barreja diferents gèneres en una obra que realment és una advertència. I ens arriba tard.
Kafka a la platja (Empúries), de Haruki Murakami
Pau Espí, redactor del diari, us recomana una novel·la de Haruki Murakami. A l’obra, l’autor japonès barreja realitat i fantasia a través de dues històries paral·leles: la d’un noi que fuig de casa i la d’un home amb un “do” peculiar. Amb un surrealisme accessible per a tots els lectors, Murakami construeix un relat màgic amb uns personatges únics que no deixen ningú indiferent.
Ocell de bosc (La Vanguardia ediciones), d'Antoni Puigverd
Pep Martí, redactor de política a Nació, recomana aquest recull d’aforismes, pensades polítiques, reflexions, encontres i paisatges amb la gastronomia com a pretext. Té molt de calaix de sastre i potser també de complicitat esperada. És, sobretot, un goig per la paraula.
El gran terremoto (Libros del Asteroide), de Kathryn Schulz
Arnau Urgell, responsable d'Impacte al diari, recomana aquest llibre que, en realitat, és un reportatge periodístic -premi Pulitzer- i que ens mostra la fragilitat davant els desastres naturals. Kathryn Schulz posa el focus en la zona de subducció de Cascadia, una falla geològica molt menys coneguda que la de San Andrés però amb capacitat de provocar un dels terratrèmols més devastadors de la història dels Estats Units. I fent un David Cobo, aprofita per afegir No deixis que el foc s'apagui de Joan Canela, la primera novel·la sobre el moviment okupa barceloní.
