Montjuïc s’ha convertit aquest dilluns en l’escenari d’un espectacle litúrgic i musical sense precedents, amb la primera de les quatre esperades actuacions que Rosalía oferirà aquesta setmana a Barcelona dins el seu LUX Tour. Després de més de dos anys i mig del seu últim concert a la ciutat comtal -el juliol de 2022, en el marc del seu Motomami World Tour- i d’haver exhaurit totes les entrades per a aquests quatre dies en pocs minuts, l’artista catalana ha aterrat a Barcelona, “casa seva”, després d’iniciar la seva quarta gira a Lió i passar per París, Zuric, Milà -on va haver de cancel·lar el concert a causa d’una intoxicació alimentària-, Madrid i Lisboa. En aquesta gira, la cantant de Sant Esteve Sesrovires trepitjarà més d’una trentena d’estadis d’arreu del món, amb parades a les principals capitals europees, als Estats Units i a Llatinoamèrica.

A Catalunya, el Palau Sant Jordi ha reunit aquest vespre -i continuarà reunint aquest dimecres, divendres i dissabte- milers de fans d’arreu del país i de territoris pròxims en una cita que fa dies que genera expectació i, en els darrers, també polèmica: la promotora dels concerts, Live Nation, ha vetat l’accés als fotògrafs i fotoperiodistes als seus espectacles, fet que han denunciat nombrosos professionals del sector, així com el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC) i el Sindicat de Periodistes de Catalunya, en un comunicat conjunt.

Més de dotze hores abans de l’inici del concert, desenes -i després centenars- de seguidors arribaven per fer cua a les immediacions del recinte, amb marxandatge, pancartes i vestuaris inspirats en l’univers estètic de l’artista -dominats pel blanc immaculat i els vels, amb una certa solemnitat-, convertint els accessos en una mena de passarel·la improvisada i informal. Un cop dins, s’escoltava pels altaveus del Palau música clàssica, de Mozart a Pau Casals. Res de reggaeton ni música comercial. Aquest preludi anticipava una nit que s’intuïa diferent i inoblidable, i que ha acabat complint les expectatives.

Trend

Barcelona s'entrega a Rosalía i ella s'emociona en català: «No volia plorar tan aviat, hòstia!» Laura Vilalta

Vint-i-vuit minuts després de l’hora prevista, ha aparegut la britànica Heritage Orchestra entrant a peu de pista al ritme d'Angel, de Jimi Hendrix, fins a situar-se al mig del públic, sobre una tarima baixa en forma de creu. Dos minuts després, Rosalía ha emergit d’una caixa, vestida com una ballarina de ballet, que els seus ballarins han obert en un gest coreografiat, donant inici a l’espectacle, estructurat en quatre actes i un intermezzo, amb Sexo, violencia y llantas, cançó amb què també obre el disc LUX. L’han seguit Relíquia, Porcelana, amb la cantant combinant la interpretació vocal amb moviments de ballet i treball de puntes, Divinize, cançó en què canta en català i anglès, i Mio Cristo Piange Diamanti. Tot plegat, acompanyat d’una intensitat i mestria musical de l’orquestra que eleva la càrrega emocional i sonora, i d’una escenografia i posada en escena mil·limètricament pensades i cuidades. A més, durant tot el concert, les lletres s’han pogut llegir traduïdes al català, facilitant una experiència encara més immersiva per al públic.

En un dels moments més emotius i íntims de la nit, l’artista catalana ha aturat el ritme de l’espectacle per adreçar-se al públic en català. Visiblement emocionada, ha confessat: “Avui el cor em bategava molt fort perquè estic cantant a la meva ciutat”, unes paraules que han arrencat una ovació immediata del públic. La cantant ha continuat obrint-se als seus seguidors i ha assegurat que aquests concerts són els que més respecte li generen perquè són a la ciutat que l’ha vist créixer. “Barcelona, t’estimo amb bogeria”, ha dit entre aplaudiments i crits d’emoció. “Aquesta nit no és qualsevol nit”, ha conclòs, visiblement commoguda, en un dels moments més personals i propers de la vetllada.

El començament del segon acte, marcat per un canvi de registre amb Berghain, ha convertit el Palau Sant Jordi en una rave, per continuar transformant-lo en una pista de ball amb SAOKO, La Fama i La Combi Versace, i acabar-lo amb De Madrugá. Totes les peces han estat arranjades per a orquestra, però mantenint viva l’essència de Motomami dins d’aquesta nova narrativa i proposta.

El tercer acte ha irromput amb unes percussions que simulaven uns passos de Setmana Santa, donant peu a El Redentor, la cançó més antiga que Rosalía ha interpretat, pertanyent al seu àlbum debut, Los Ángeles (2017), per continuar amb una versió de la coneguda Can’t Take My Eyes Off You, de Frankie Valli, emmarcada en un quadre d’or evocador de la Mona Lisa.

Després, l’artista ha confessat a l’actriu i humorista catalana Yolanda Ramos, la primera protagonista del confessionari de Rosalía a Barcelona, per enllaçar amb una de les cançons més corejades, intenses i sentides de la nit: La Perla. Un dard directe a aquella Perla que, sembla ser, molts hem tingut.

Sauvignon Blanc i La Yugular han servit per concloure aquest acte i donar pas al quart i últim bloc del concert, amb Dios es un stalker i La rumba del perdón, cantades a peu de pista amb la Heritage Orchestra, i amb CUUUUuuuuuute, Bizcochito i Despechá, que han convertit el Palau Sant Jordi en una discoteca. Rosalía acaba el concert amb l’última cançó del disc LUX, Magnolias, de nou sola a l’escenari, despullada de tota escenografia i artifici.

Rosalía ha aconseguit oferir un espectacle únic, demostrant, una vegada més, per què és una de les figures més influents del panorama musical actual. La seva capacitat per fusionar diferents estils musicals -ballet, electrònica, flamenc, òpera i més- ha elevat el recital a una altra dimensió, combinant creativitat, talent, tècnica i, sobretot, espectacularitat en una experiència immersiva i sensorial que no deixa ningú indiferent. I és que té llibertat, llicència i talent per fer el que vulgui.