L'estudiant del segle XXI viu amb facilitat entre pantalles, dispositius i aplicacions diverses, i combina l'estudi individual amb dinàmiques col·lectives que van des de l'intercanvi d'anotacions fins a l'explicació mútua de conceptes més complexos i difícils. A més, la intel·ligència artificial fa en uns pocs segons allò que abans requeria d'hores i les eines digitals han democratitzat l'accés al coneixement. L'alumnat treballa en un entorn hiperconnectat, envoltat de vídeos explicatius, resums compartits, documents col·laboratius i grups de missatgeria per resoldre dubtes a l'instant.
Ara bé, tal com apunta l'experta en innovació educativa Laia Lluch Molins, professora i investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), "l'error més gran que es pot cometre és pensar que les generacions actuals estudien pitjor que les anteriors". Segons recull el web de la UOC, per a Lluch, el jovent "estudia de manera diferent i, en molts aspectes, de manera més sofisticada".
Un informe de la Comissió Europea, publicat el 2025, assenyala que l'alumnat percep la tecnologia com a útil per aprendre i accedir a múltiples fonts, però també adverteix que suposa més distraccions, dificultats per filtrar informació i estrès quan el volum de contingut és desbordant. Enmig d'aquesta realitat, saber aprendre s'ha convertit en la competència més urgent i necessària; és a dir, la qüestió clau no és l'accés a la informació, sinó la forma de processar-la.
A poques setmanes de la Prova d'Accés a la Universitat (PAU), cal tenir en compte que la diversitat de suports pot enriquir l'aprenentatge, però també introdueix l'exigència de saber discriminar, organitzar i convertir tot el flux d'informació en comprensió real. Al contrari, l'accés ràpid i immediat a explicacions, esquemes o respostes pot contribuir a crear una falsa sensació de domini, l'anomenada "il·lusió de fluïdesa", ja que la familiaritat amb un tema no equival necessàriament a haver-lo entès.
En aquest sentit, l'experta en innovació assenyala que la comprensió profunda, necessària per superar una prova de maduresa com la selectivitat, "requereix temps, esforç cognitiu i, sobretot, elaboració activa". El repte, doncs, segons la investigadora, consisteix a ajudar l'alumnat a passar del simple consum de continguts a una apropiació i una aplicació reals del coneixement. Prendre notes, fer-se preguntes, explicar amb paraules pròpies o contrastar la informació amb altres coneixements previs és allò que transforma els recursos a l'abast en aprenentatge.
Aprendre amb els altres
Però hi ha un altre tret que defineix la forma com les generacions actuals s'enfronten als reptes acadèmics. L'estudi adquireix avui dia una dimensió social clau en què grups de WhatsApp, Discord o Telegram, documents compartits, videotrucades per explicar exercicis i carpetes amb materials col·lectius s'han convertit en eines habituals de preparació. S'estableix una xarxa de col·laboració que, per a Lluch, és fonamental.
Compartir dubtes, explicar un tema a una altra persona o construir resums en comú no només agilitza l'estudi, sinó que també obliga a reorganitzar idees, detectar llacunes i verbalitzar allò que se sap. Quan un estudiant ensenya a un altre, consolida el seu propi coneixement. Per això, pràctiques tan comunes entre el jovent com enviar-se àudios resolent dubtes, gravar petites explicacions o comentar exercicis poden tenir un efecte molt positiu en la preparació de la selectivitat.
A més a més, en moments de forta pressió emocional, com ara la selectivitat, l'estudi col·laboratiu pot complir una altra funció fonamental. Així, el fet de compartir el procés amb els altres ajuda a relativitzar la por, normalitzar els dubtes i sostenir l'esforç. El grup també aporta acompanyament, pertinença i alleujament i, sobretot, converteix l'estudi en una experiència menys aïllada que incorpora habilitats com la comunicació, la cooperació i la gestió emocional.
