L'ús problemàtic de les xarxes socials té un impacte directe en la salut mental dels adolescents, però no afecta a tothom igual. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) conclou que els joves d'entorns socioeconòmics desfavorits són els més perjudicats pels efectes negatius de l'entorn digital.
La recerca, inclosa en el capítol setè del World Happiness Report 2026 de les Nacions Unides, analitza dades de més de 333.000 adolescents de 43 països i confirma una relació clara: com més ús problemàtic de xarxes socials, pitjor salut mental i menor satisfacció amb la vida.
Els resultats mostren que els joves amb patrons d'ús compulsiu, addictiu o desregulat presenten més queixes psicològiques -com nerviosisme, irritabilitat o problemes de son- i una percepció més baixa del seu benestar general. Segons l'estudi, un increment en aquest tipus d'ús significa un augment d'aproximadament 0,16 punts en malestar psicològic i una caiguda de 0,19 punts en satisfacció vital. Aquesta tendència és consistent a escala internacional, tal com també assenyala la recerca acadèmica prèvia: de manera sistemàtica hi ha una menor qualitat de vida.
La desigualtat com a factor clau
Més enllà de l'impacte general, l'estudi destaca una dimensió central: la desigualtat social. Els joves de nivell socioeconòmic baix presenten una relació més intensa entre l'ús i l'ànsia vital. En canvi, els joves de famílies amb més recursos mostren una afectació més moderada.
En termes concrets, aquesta relació negativa és entre un 5% i un 10% més feble en queixes psicològiques i fins a un 10-13% menor en satisfacció vital entre els individus amb més capital. Els investigadors apunten que aquestes diferències es poden explicar per què les famílies disposen de més eines per esmortir els riscos digitals, des de supervisió parental fins a competències digitals més sòlides.
Un mapa global amb fortes diferències
La recerca també dibuixa un mapa desigual de l'impacte de les xarxes. Els països anglo-cèltics -com Canadà, Irlanda o el Regne Unit-, presenten nivells més alts d'associació entre el consum desmesurat i el malestar. En canvi, aquesta relació és més feble a la regió del Caucas i el Mar Negre, amb casos com Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan o Turquia.
Els països mediterranis, entre ells Espanya, se situen també entre els territoris on l'impacte és menor. De fet, l'estat espanyol ocupa la posició 40 de 43, pel que fa a queixes psicològiques vinculades al mal ús i la 31 en satisfacció vital.
Un dels elements més preocupants és l'evolució temporal. Aquesta conseqüència s'ha intensificat entre 2018 i 2022, amb un deteriorament observable en la majoria de les regions i grups socials. Els autors vinculen aquest empitjorament al context digital postpandèmia, marcat per un augment del temps de pantalla i una dependència més elevada de les plataformes socials.
Una alerta social i educativa
Els resultats reforcen la idea que el debat sobre les xarxes socials no és només tecnològic, sinó també social. L'impacte del món digital no es distribueix de manera equitativa, sinó que reprodueix i accentua les desigualtats existents. En aquest context, els investigadors posen èmfasi en la necessitat de polítiques públiques que reforcin l'educació digital, especialment en entorn desvalgut i que abordin el benestar adolescent com una qüestió estructural i no només individual.
