Fa anys que no s'utilitza la paraula feminazi per insultar a les "boges" feministes. Aquesta paraula es va viralitzar el 2018, quan es va produir un nou esclat del moviment a l'Estat per denunciar la violència masclista a gran escala: en tots els àmbits i formats "ni una menys". Ara, "feminazi", és una paraula que ja no es veu a xarxes i, això, és un indici de l'estat actual del feminisme al món digital. Els discursos que omplen TikTok, Instagram o X ja no necessiten posar el feminisme al mateix nivell que el nazisme perquè, ara, només cal mencionar la paraula "feminista" per generar rebuig social -sobretot entre els més joves- vergonya i ridiculitzar.
Les dades ho demostren: la meitat dels joves creu que el feminisme és una eina política de manipulació i adoctrinament. Silvia Carrasco és antropòloga i presidenta de Feministes de Catalunya, organització que defensa l'abolició de la prostitució i està en contra de les lleis d'identitat de gènere. Carrasco associa l'antifeminisme entre els joves a la proliferació de la "manosfera", un espai digital ocupat per homes que reprodueixen discursos d'odi i d'extrema dreta conscient i inconscientment.
Quin és l'estat de salut del feminisme a les xarxes socials?
A diferència de l'estat pessimista que molta gent contestaria, crec que hem de ser molt optimistes. Fora de les xarxes el moviment feminista a l'estat espanyol és en aquests moments un dels dos més potents del món, juntament amb el britànic. A partir de la pandèmia vam haver de fer ús de les xarxes perquè no hi havia manera de comunicar-nos i això va enfortir el moviment feminista i va fer que entressin moltes noies joves. Però, clar, també hem de fer front a un atac diari, sistemàtic, brutal de la "manosfera".
Què és la "manosfera"?
Són aquestes xarxes socials i plataformes d'homes organitzats que es basen a promocionar idees falses sobre el feminisme.
- Que les dones tenim més drets que els homes, això davant de 100 assassinades cada any per violència masclista només a Espanya.
- Que hi ha unes 200 lleis que donen més drets a les dones que als homes. Això ningú s'encarrega després de mostrar l'evidència.
- Que la violència masclista és un invent ideològic.
Això és la "manosfera" i està totalment ocupada per homes organitzats d'extrema dreta, que és el que consumeixen els nois cada vegada més. Es nota quan anem a fer tallers als instituts, de seguida surten les mateixes frases que circulen a la "manosfera": "les dones es passen", "la policia creu a les noies", "a les noies se'ls hi posa tot molt més fàcil al món laboral", i després tens una bretxa salarial d'un 16%, però això no ho parla ningú.
- Silvia Carrasco durant l'entrevista a Nació
- Hugo Fernández
I per què funciona tan bé aquest discurs a xarxes per connectar amb els joves?
El missatge en aquestes xarxes és supersenzill: és un missatge exculpatori de qualsevol cosa que facin els homes, inculpatori de qualsevol cosa que facin les dones, que, a més a més, recrea missatges ancestrals que vinculen amb l'arquetip de dona com l'origen del mal o el mal en si mateix, inculpa totes les dones. La primera cosa que et diuen és que els homes són les víctimes, això serveix per explicar tot. Per tant, els homes no s'han de deixar entabanar i s'han d'unir. Així recreen un altre arquetip, que és la fratria, les germandats d'homes. A més a més, et donen consells i t'ho diuen nois que han tingut èxit, un "machote" que s'ha treballat en el gimnàs, que potser té un compte a Andorra de criptomonedes i que et diu que l'Estat està a favor de les dones i que ens volen robar els nostres èxits. I tu, ets un pobret que no t'atreveixes ni a mirar la companya perquè et poses vermell i, immediatament, la culpa és de la companya.
Per tot això, qualsevol contingut que parli de feminisme a les xarxes crea, d'entrada, rebuig a la joventut?
Crea rebuig, però també crea suport. Hi ha molta menys por perquè hi ha moltes dones sense pseudònims a les xarxes que surten dient "estem fartes". I la prova és que el moviment feminista té molt bona salut, que s'apunten moltes dones joves i que moltes joves per iniciativa pròpia es fan un perfil a TikTok o a Instagram i, de forma sistemàtica, van explicant les seves experiències a les xarxes i és fantàstic, i no estant a cap organització, però se'n troben moltes.
Les dones joves continuen sumant-se al moviment feminista, ara bé, els joves no ho estan fent, o almenys això mostren les dades del Baròmetre de Joventut i Gènere 2025 que expliquen que gairebé quatre de cada deu joves (38,4%) es considera feminista.
Justament hi ha un estudi que crec que és boníssim, que és de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, del setembre del 2025, que ens diu que els nois s'escoren cada vegada més cap a la dreta i compren tots aquestes farses de la "manosfera"; i que les noies cada vegada més són conscients de les desigualtats i, també, s'escoren més cap a idees progressistes o feministes. I aquestes dues parts són les que s'han de relacionar com a generació, aquí tenim un problema. Però els mitjans de comunicació jo crec que ens podríeu ajudar molt en això també.
- Silvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya
- Hugo Fernández
Creu que és perillós el ressò mediàtic que s'ha fet de les enquestes i els estudis que mostren que els joves estan cada vegada més desplaçats a la dreta i són més antifeministes?
S'ha de prestar atenció al que diuen quan se'ls pregunta. Però clar, si tu vas als nois i els preguntes: "Creus que el feminisme ha anat massa lluny?". Jo soc investigadora i així no es pregunta, perquè només pots contestar sí o no. Què entenen per feminisme? Què vol dir massa lluny? Una cosa és l'actitud discursiva que tenen, desafiant i, a més, estan agreujats perquè estan ressentits o creuen que se'ls tracta pitjor. Però després els preguntes: "Estàs d'acord que els homes i les dones cobrin el mateix? Que es reparteixin les feines? Que les seves contribucions estiguin al currículum escolar?" Que puguin ocupar tots els llocs de lideratge?, i et diuen "clar!". Per tant, aquí hi ha una incongruència. Llavors jo crec que el discurs no correspon realment amb la realitat, perquè si no, no podríem viure. No hem de ser tan alarmistes i, potser, hem de fer estudis una mica més profunds, no quedar-nos amb aquest tipus de declaracions. Tot i que, com dic, hi ha un percentatge important que repeteix tot el que veu a la "manosfera".
Són estudis que comparen entre generacions que han crescut en moments històrics, polítics i socials molt diferents.
És que aquesta ha estat la diferència. Hem de veure a quina propaganda estan exposats. La generació meva, jo vaig créixer com a adolescent a la transició i tots els missatges eren d'igualtat, de progrés, anem a millor, veníem del franquisme. És clar, ara els missatges són molt negatius: no hi ha futur, cada vegada som més precaris, les dones s'ho emporten tot. Estan exposats a aquests missatges i a una onada d'extrema dreta mundial brutal que acaben d'atacar l'Iran uns que diuen que salvaran les dones i el primer que fan és bombardejar una escola plena de nenes. I això no vol dir que no siguem crítiques amb el règim iranià teocràtic.
Tot això ha creat una sensació d'esgotament, ja no es parla tant de feminisme entre les generacions més joves que estem a xarxes?
Sí, hi ha una part que sí. La meva organització cada setmana té sol·licituds, però moltes dones joves venen amb aquest discurs. No m'atrevia a parlar o estava cansada de barallar-me. A veure si ens expliquem millor, ens diuen totes, perquè s'entengui que ens hi estem jugant moltíssim, sobretot perquè, en dades objectives, augmenta la violència sexual. I no es resolen els temes com ara la bretxa salarial, l'explotació sexual... Llavors, imagina't si és important, ara i avui, la lluita feminista. I, en canvi, ens hem d'enfrontar, per una banda, als nois que et diuen que tot és un invent i, per altra, a aquest soroll al voltant de desacords dins del feminisme, acusacions mútues, etcètera. Això desincentiva, clarament.
El Baròmetre de Joventut i Gènere del 2025 exposa que la meitat dels joves veuen el feminisme com una eina de manipulació.
Sí, sí, clar, és el que senten. "Compte que aquest és feminista". Ostres! És terrible. A mi em diuen quan jo era adolescent que això arribaria a passar i m'hagués fet un fart de riure. I ara no, ara és, compte que és molt feminista. Però és que de veritat la influència d'aquestes xarxes d'homes organitzats i del discurs d'extrema dreta és enorme. I, per tant, s'ha de contrarestar informant bé, fent més debats, que se sentin més veus. El que ens diuen les noies quan venen a l'organització, us heu d'explicar més bé, però hem de tenir llocs on poder-nos explicar.
- Silvia Carrasco durant l'entrevista a Nació
- Hugo Fernández
I com es pot construir un diàleg amb aquests joves sobre feminisme, sobre què els incomoda, sobre quina és l'amenaça que els suposa aquest moviment i sobre les seves pors?
No estem anomenant el sector social que hauria de fer aquesta tasca, que són els homes adults. Tenen una grandíssima responsabilitat en la socialització dels homes joves. No ho hem de fer les feministes, ho han de fer els homes demòcrates, igualitaris, que entenen que la nostra lluita és justa. Tenen una gran responsabilitat, especialment els que són pares, periodistes i professors, han de prendre consciència d'això. Ostres si es produeix un crim masclista dueu-ho a classe. Ensenyeu-ho a classe igual que ens ensenyaven els assassinats d'ETA, amb què ens vam educar desitjant la fi de la lluita armada. Per què no dus a classe que portem moltes més assassinades per violència masclista que assassinats per ETA en el mateix període? Per això la nostra manifestació del 8 de març, que es diu "Dones en lluita contra la violència i l'explotació", té un bloc mixt. Els homes són benvinguts en un bloc mixt que se situa al final de la manifestació, perquè la seva implicació és essencial.
Com creu que podria afectar el moviment feminista la prohibició de les xarxes socials en menors?
Hi ha una cosa que a mi em sembla una hipocresia social, que és que hi ha contingut per menors i contingut per a adults. Si una cosa és violència contra les dones, tant és que sigui per menors com per a adults. Tinguem una conversa social, no sobre el que és acceptable o no com a consum dels menors, sinó el que és acceptable o no com a producció de la societat. Però mentrestant, potser sí que em sembla una bona mesura, doncs, protegir el creixement i la socialització i el desenvolupament sa i lliure de la sexualitat en menors.
