La Ventana de Carles Francino a la Cadena SER d'aquesta setmana va abordar una qüestió digital que es continua estenent com una taca d'oli: la gent comença a estar farta dels influencers. Un cop consumit aquest contingut i el d'altres espais (radiofònics, pòdcasts o televisius) sorgeix una reflexió, una pregunta directa després d'aquests titulars. Com què la gent comença a estar farta dels influencers? Que no ho estava ja? La qüestió actual és en quin punt d'aquest grau d'enuig ens trobem. En una situació de dissonància absoluta entre els èxits de les xarxes socials, la massiva oferta de pòdcasts o programes, un tsunami diari d'anuncis, promocions i publicitat que ja no saben com colar-te, el públic a les plataformes comença a estar-ne fins al capdamunt. Per què, us preguntareu.
Bé, potser no tots us ho preguntareu. Altres simplement assentireu i continuareu fent scroll a TikTok, a Instagram o a X. Sense miraments. Sense preocupar-vos gaire. Mantinguts en aquesta espècie d'ensopiment, ja hem assumit com a condició social que la distància entre aquests influencers i "la gent normal" es fa encara més gran. Un element indicatiu és anar descobrint creadors de continguts nous que sorgeixen com bolets en diferents xarxes. En el cas dels influencers, és a dir els de moda, lifestyle, menjar o similars, sempre a Instagram o TikTok. Què tenen en comú? La immensa majoria ja són benestants. Ja tenen diners. Només busquen reconeixement, fama, més ingressos.
Joves adolescents que et mostren com entre els 17 i els 21 anys han posat els peus a Bali, Roma, París, Nova York, Madrid, Londres o Tòquio en qüestió de sis mesos. Sempre sota el segell de certes marques que fan esdeveniments només per a aquests creadors i tu, com a futur comprador d'aquestes marques, ni tan sols tens accés als vídeos complets d'aquestes festes. D'aquests meetings. Només veuràs pinzellades, stories a Instagram, publicacions esotèriques sobre racons de localitzacions molt exclusives que tu, simple mortal, només pots desitjar.
Els influencers (distingir completament dels creadors de contingut, que també mereixen una dissertació paral·lela) han creat una espècie de Jardí de l'Edèn on tot es basa a capitalitzar productes deixant de banda una comunitat. Aquesta comunitat creada amb el pas del temps l'han reconvertida en una clientela potencial: des de productes entregats per fascicles (l'horrorós concepte dels drops), l'auge de marques de roba (fins i tot des de Can Putades participen ara en una nova firma de roba de bany que es promociona en anglès i en castellà), restauració amb conceptes que fan més llàstima que una altra cosa (kebabs moderns, cafeteries a Andorra) o espais de conversa ultrapatrocinats. La gent no és que estigui farta d'ells, és que està farta d'esperar quan rebentarà la bombolla.
Atenció!
Aquesta setmana us trasllado informació addicional: Google ha llançat una nova funcionalitat que facilita l'accés a les notícies d'actualitat de manera personalitzada. Es tracta de les Fonts Preferides (Preferred Sources), que permet escollir els mitjans que vols que t'apareguin quan fas una cerca concreta.
D'aquesta manera, si selecciones Nació en aquest enllaç, Google tindrà en compte les teves preferències i prioritzarà les seves notícies a l'apartat de Notícies destacades, les que apareixen a dalt de tot quan fas una cerca, perquè no te'n perdis cap. I no només es pot seleccionar un únic mitjà, sinó que se'n poden triar de diversos entre els que cadascú consideri de més confiança per mantenir-se informat.
El timeline de Next
En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai de recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!
· Minibús Intergalàctic, el grup gironí que ha recomanat Pedro Sánchez, respon: «Penya, estem cookeds»; per Neus Climent
· Fades denuncien atacs LGTB-fòbics en un concert a Vilassar de Dalt
· Així pots configurar els contactes d'emergència al mòbil: «Aquest detall pot marcar la diferència»
· Un «Chiringuito» per a la història: els millors moments d'una de les pitjors nits per al Reial Madrid; per Victor Rodrigo
· El final de «La gran cita»: de Shakespeare a l'Isaac; per Noelia Karanezi Martín
Fins la pròxima!
