El president espanyol, Pedro Sánchez, ha clausurat aquest dimecres les Jornades del Cercle d’Economia. Ho ha fet exposant les bones xifres macroeconòmiques que mostra l’economia espanyola: més de cinc anys de creixement, amb rècords en afiliació a la seguretat social. Però quan Sánchez ha impactat l’auditori ha estat a l’anunciar que l’executiu espanyol presentarà els pressupostos de l’Estat del 2027 , que seran “socials” i seran “determinants per millorar el finançament autonòmic”. Les referències a les millores en el finançament han estat constants en les paraules de Sánchez.
Pedro Sánchez ha mantingut un diàleg amb la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, en un format semblant al que ahir va acollir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo . Tots dos han protagonitzat una mena de duel davant de l’auditori econòmic. Avui, Sánchez s’ha permès ironitzar sobre l’acostament de Feijóo a Junts en el seu intent de bastir una moció instrumental amb Junts. El líder socialista ha considerat “positiu un reencontre un dia entre la dreta espanyola i la dreta catalana. No sé si Feijóo ho ha dit de manera premeditada o equivocant-se”.
En la seva intervenció, Sánchez ha posat en valor la seva gestió al capdavant del govern espanyol des del 2018 i ha recordat la seva aposta per “l’agenda del reencontre” a Catalunya, tot subratllant en diversos moments que treballa ben coordinat amb el govern de Salvador Illa. “Ens queda avançar en les causes d’aquest conflicte”, ha dit, agraint “el savi consell del president Illa”.
La presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, que viu les seves primeres Jornades, ha enunciat dues crítiques a les polítiques de l’executiu. Una sobre immigració. Ha aplaudit la recent regularització, però ha reclamat una “veritable política migratòria”. La directiva ha reconegut els esforços per augmentar el parc públic d’habitatge, però ha reclamat incentivar la aprticipació dels ector privat. Com? Incrementant l’entrada de capital privat i garantint la seguretat jurídica de l’inversor. Però, a la sortida de l’acte, tot anant cap al còctel amb què clouen les Jornades, la majoria elogiava l’habilitat de Sánchez, tot i que amb graus diversos de simpatia.
“Vol esgotar la legislatura”
A la sortida, el director d’Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo, coincidia amb l’exdiputat d’ERC al Congrés Joan Capdevila. Cap dels dos semblava molt convençut pel president espanyol, però tots dos estaven d’acord en què “ha deixat clar que esgotarà la legislatura”. Una idea que repetien més assistents era que amb l’anunci de pressupostos, Sánchez vol deixar en evidència els seus socis, en especial Junts, en cas que s’hi oposi.
“Es dona la paradoxa que l’auditori de les Jornades escolta bé les propostes econòmiques de Feijóo, però una part important sintonitza políticament més amb Sánchez”. Així resumeix Joan Tapia, exdirector de La Vanguardia i membre del comitè editorial d’El Periódico, el clima polític que es viu al Cercle. Sobre el contingut de la intervenció de Sánchez, ha resumit: “És un mag”. La seva no és una opinió aïllada.
Pels passadissos, l’empresari Joaquim Coello es queixava que “Feijóo no va comunicar bé i Sánchez sí que ho ha fet”. Coello, un home que va tenir un paper important en un dels intents de mediació entre Carles Puigdemont i la Moncloa l’octubre del 2017, considera que “és normal que un líder de l’oposició ataqui el govern vigent, però va donar una visió del tot negativa de l’escenari, i això no és ben rebut en aquest auditori”.
Molts assistents feien la comparació inevitable entre les intervencions dels dos dirigents polítics. El financer Carles Tusquets, expresident del Cercle, coincidia amb els anteriors: “És que no va fer ni un sol gest envers Catalunya, no va apuntar res sobre revisar la seva opinió sobre el finançament, o sobre el català a Europa. Res de res”. Al Cercle això és el que ha fet mal: hi ha la impressió que el líder del PP creu que no necessita Catalunya per arribar a la Moncloa. Feijóo està convençut que en té prou amb Vox. Però, com diu Joan Tapia, “i si no és així?”.
Un conegut empresari de pensament catòlic molt allunyat ideològicament de Sánchez definia el seu discurs com propi d’Alícia al país de les meravelles: “Ni una paraula d’autocrítica”. I afegia que “ha vingut només per una cosa: aproveu-me els pressupostos i millorarem el finançament. Perquè si no, el que vindrà serà pitjor”.
