La protecció dels espais naturals és una aposta de país. No es tracta només de conservar paisatges, hàbitats i biodiversitat, sinó també de donar eines al territori perquè pugui desenvolupar-se de manera equilibrada, sostenible i respectuosa amb els seus valors naturals, culturals i socials.

Amb aquest objectiu, el Govern treballa per avançar en la creació de dos nous parcs naturals: l’Albera i el Montsec. Són dos espais molt diferents, però comparteixen una mateixa idea: reforçar la protecció ambiental sense desvincular-la de la vida dels municipis, de les activitats tradicionals i de les oportunitats de futur per a la població local.

L’Albera respon a una reivindicació històrica del territori i compta amb el suport de diversos municipis de l’Alt Empordà. És un espai singular, on conviuen paisatges de muntanya i de costa, amb una gran riquesa de flora, fauna i hàbitats naturals, així com un patrimoni geològic, històric i cultural de primer ordre.

El Montsec, per la seva banda, és un dels espais més emblemàtics del Prepirineu central català. La seva declaració com a parc natural permetria protegir millor els hàbitats i les espècies més vulnerables, preservar els seus valors naturals i geològics i, alhora, obrir noves oportunitats per als municipis de la zona.

Catalunya té una superfície de tres milions d’hectàrees amb una gran diversitat de paisatges que van del mar a l’alta muntanya, del clima humit al sec i del clima mediterrani al clima atlàntic. Aquesta gran diversitat de paisatges confereix al nostre país la responsabilitat de tenir especial cura amb la biodiversitat. Nogensmenys, tenim unes 750 espècies amenaçades i 97 habitants d’interès comunitari.

És per aquest motiu que aproximadament un terç del territori són espais d’interès natural, protegits per la legislació catalana estatal o europea. El procés de declaració del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) a principis de la dècada dels 90 i posteriorment, el de la declaració de la Xarxa Natura 2000 a principis d’aquest segle van sumar la major part de la superfície protegida que coneixem avui dia com la xarxa d’espais d’interès natural de Catalunya.

Si ens fixem en l’Acord de Kumming-Montreal, l’acord mundial de biodiversitat, assolit a la Conferència de les Parts de les Nacions Unides l’any 2022, menciona explícitament la necessitat de realitzar conservació i gestió efectiva del 30% de la superfície terrestre i de la superfície marina per l’any 2030, mitjançant una xarxa d’àrees protegides, mentre que Catalunya, amb el 33% de la superfície protegida, compleix amb els objectius d’aquest Marc Mundial. Però cal revisar amb detall el que explicita aquest acord per denotar que parla també de gestió efectiva i aquí és on Catalunya presenta unes xifres diferents.

D’aquesta Xarxa Natura 2000 fins a l’any 2025 se’n gestionava prop d’un 45% és a dir, poc menys de mig milió d’hectàrees i és en aquest punt on se centra el repte català. I per assolir els objectius en només cinc anys, cal una política de col·laboració amb els diferents actors del territori per transformar la gestió de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya.

Per això l’any 2025 es van publicar les primeres subvencions per la seva gestió en col·laboració entre ajuntaments i entitats ambientals. S’han sumat 114.000 hectàrees d’espais a aquest còmput per mitjà d’una estratègia interadministrativa i la participació de la societat civil organitzada. Actuació que es preveu repetir.

La declaració de nous espais amb òrgan de gestió com per exemple el Parc Natural de Muntanyes de Prades, ja en fase d’informació pública i amb previsió d’aprovació a finals d’any, sumarà unes quaranta mil hectàrees més que eren espais naturals protegits sense gestionar i passaran a ser-ho.

Una altra proposta és l’ampliació de l’àmbit de treball dels consorcis de gestió d’espais naturals existents i n’és un exemple clar l’assimilació per part del Consorci de les Gavarres del massís de Cadiretes que esperem que sigui una realitat a finals d’aquest 2026.

Amb la combinació d’aquestes metodologies hem fet una accelerada molt substancial per així el 2030 poder gestionar més del 80% dels nostres espais naturals protegits, fet que ens situa en una posició capdavantera en l’àmbit de protecció dels paisatges.