Leo Messi ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries dels Esports 2026. Ho ha anunciat aquest dimecres el jurat de la Fundació Princesa d'Astúries, que l'ha escollit per davant de 27 candidatures de 12 nacionalitats en la que és 46a edició dels premis. Amb aquest reconeixement, l'estrella argentina rebrà una escultura de Joan Miró -el símbol representatiu del guardó- un diploma acreditatiu, una insígnia i 50.000 euros en metàl·lic, segons ha informat l'organització.
El Premi Princesa d'Astúries dels Esports es concedeix a les trajectòries que, amb el foment, desenvolupament i perfeccionament de l'esport i la seva dimensió social, han esdevingut un exemple de les possibilitats que la pràctica esportiva comporta en benefici dels éssers humans.
Messi, que es prepara per al que segurament serà el seu últim Mundial, és considerat per molts el millor futbolista de la història, amb una trajectòria que inclou més de 1.000 partits com a professional, més de 800 gols i prop de 400 assistències. En tota la seva carrera, ha guanyat prop de mig centenar de títols oficials, la gran majoria amb el Barça i la selecció d'Argentina. En el seu palmarès, destaquen una Copa del Món, quatre Lligues de Campions i nombrosos campionats nacionals, a més de desenes de guardons individuals com set Pilotes d'Or o múltiples premis al millor jugador de la temporada en diferents competicions.
Debut amb el Barça amb 16 anys
La màgia de Messi va recórrer totes les categories del club, però només amb 16 anys ja se li quedava petita qualsevol cosa que no fos el primer equip del Barça. El 16 de novembre de 2003 feia un primer debut descafeïnat, en un amistós contra el Porto, i s'estrenava en competició oficial gairebé un any després, un 16 d'octubre del 2004, en ni més ni menys que un derbi contra l'Espanyol. La qualitat de Messi va ser ben captada per Frank Rijkaard, que li va començar a donar oportunitats al primer equip. L'1 de maig de 2005 va marcar el primer gol, un golàs contra l'Albacete al Camp Nou, i seria reconegut amb el Golden Boy com el millor jugador jove d'Europa en la mateixa temporada que el Barça guanyava la Lliga.
El club va actuar a temps i la temporada 2005-2006 ja va començar amb un Messi renovat i amb contracte del primer equip. L'argentí ja tenia un paper destacat en l'engranatge de Rijkaard, perfeccionat respecte de la temporada anterior i que acabaria tancat l'any amb un doblet de Lliga i Champions, la segona que aconseguia el Barça en la seva història. Ara bé, també seria la temporada en què Messi patia la primera gran lesió de la seva carrera. El 7 de març de 2006, als vuitens de final de la màxima competició europea, trepitjava malament i es trencava el bíceps femoral de la cama dreta. Dos mesos de baixa i fi de temporada.
L'hat-trick al Clàssic i el gol maradonià
La primera gran obra d'art de Messi va ser a la temporada 2006-2007. L'any en què Messi ja és pràcticament líder del Barça en el mateix moment en què les grans estrelles com Ronaldinho o Deco ja no eren els mateixos. Aquell any, el Barça es quedaria en blanc però l'argentí es consolidaria a l'onze titular deixant dos moments espectaculars: l'hat-trick contra al Clàssic contra el Reial Madrid al Camp Nou i el gol maradonià contra el Getafe. La següent temporada tampoc sortiria bé a escala d'equip, i a partir d'aquí tot canvia sota un nom, el de Pep Guardiola.
Els triplets i les Pilotes d'Or
L'entrenador de Santpedor arriba des del Barça B i ràpidament deixa clar que hi haurà un canvi de cicle: vol fora a Ronaldinho, Deco i Samuel Eto'o. Els dos primers accedeixen i posen camí cap a Milà i del Chelsea, però el camerunès resisteix i acaba sent el davanter estrella d'una davantera estel·lar amb Messi i Thierry Henry. Una transformació de l'equip sota la batuta del millor entrenador del món que acaba amb l'obra d'art més gran de la història del futbol: el Barça del triplet i del sextet.
Messi es fa el líder total i absolut del projecte de Guardiola, amb el que aconsegueix tres Lligues, dues Copes del Rei, tres Supercopes d'Espanya, dues Champions League, dues Supercopes d'Europa i dos Mundials de Clubs. Tot això acompanyat de desenes de gols i assistències per temporada, assolint el 2012 el rècord de gols en un any natural, amb un total de 92 pilotes dins la porteria.
Els èxits col·lectius van seguir també després de Guardiola malgrat el complicat moment de la mort de Tito Vilanova i només van tenir un petit impàs amb l'arribada del Tata Martino a la banqueta. Però aquell equip dirigit per Messi no en tenia prou i Luis Enrique tornaria a aconseguir un altre triplet, aquell cop amb un argentí acompanyat per una altra davantera excepcional: Luis Suárez i Neymar. Aquell mateix any, el 2015, aconseguia la seva cinquena Pilota d'Or.
Les decepcions a la Champions
Però després de Luis Enrique, ja no hi ha hagut més Champions. Messi va tirar el carro en repetides ocasions, amb exhibicions d'època, però ni la plantilla ni segurament l'entrenador van ser els adequats per coronar-se com el millor equip d'Europa. Un exemple molt clar d'això va ser contra el Liverpool el 2019: Messi marca un hat-trick al Camp Nou i a Anfield els reds acaben remuntant. El 2018, els jugadors entrenats per Ernesto Valverde ja havien perdut contra la Roma i el 2020 cau una de les humiliacions més grans de la història del club, el 2-8 contra el Bayern de Múnic en la Champions de la Covid a Lisboa.
Adeu dramàtic del Barça
La humiliació a Lisboa va fer que Messi en tingués prou i demanés al llavors president Josep Maria Bartomeu marxar del Barça. L'argentí s'agafava a una clàusula del seu contracte per demanar la sortida, cosa que Bartomeu no entenia de la mateixa manera. Per no entrar a la batalla judicial, Messi va quedar-se i va complir l'any de contracte que li restava amb Ronald Koeman a la banqueta. Però a l'estiu següent el desenllaç no va ser el mateix i va deixar un adeu dramàtic.
Ja amb Joan Laporta tornant a presidir el club, Messi es dirigia un 5 d'agost de 2021 a les oficines del Camp Nou per firmar la renovació amb el Barça. Però no va ser possible. La "situació nefasta", en paraules de Laporta, en què va deixar l'economia del club Bartomeu van abocar Messi a partir cap al PSG, abandonant entre llàgrimes el club de la seva vida. A França, en una primera temporada fluixa i una segona de molt bona, ha pogut guanyar una Lliga però no una nova i anhelada Champions.
Èxit amb l'Argentina, per fi
I per fi, el gran èxit amb l'Argentina. Els títols amb la selecció del seu país sempre se li havien resistit a Messi, amb l'únic èxit d'una medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín 2008. De fet, la sensació és que era molt més estimat a Catalunya que a l'Argentina, on sempre el perseguia l'ombra del Mundial que sí que havia guanyat l'altre ídol del país, Diego Armando Maradona. També se li resistia la Copa Amèrica.
Però Messi ha pogut callar els crítics en les dues competicions. El 2021 va coronar-se campió de la Copa Amèrica després de perdre tres finals consecutives. El Mundial també va deixar una final dramàtica el 2014, quan l'Argentina va perdre de la manera més cruel a la pròrroga contra Alemanya. Vuit anys després, Messi va guiar l'Argentina fins a la final i el desenllaç el va fer campió contra França.
