02
de març
de
2021, 20:01
Actualitzat:
03
de març,
17:49h
Hi ha derrotes que es cobren la seva venjança. Fa sis anys, un Barça triomfant -guanyador del triplet- salvava Josep Maria Bartomeu, i el duia a una victòria inapel·lable sobre Joan Laporta. Però les tornes han canviat. Laporta té a prop tornar a la presidència, amb la candidatura Estimem el Barça, just la mateixa setmana en què Bartomeu ha passat una nit a la comissaria després de ser detingut per l'escàndol del Barçagate, episodi del qual n'ha sortit en llibertat amb càrrecs. El camí a les urnes s'està fent trepitjant un camp de cendres.
La victòria de Laporta a les eleccions del Barça del 2003 va suposar molt més que l'inici d'una nova etapa. Va ser la fi de tot un règim, el construït per l'empresari de la construcció Josep Lluís Núñez des del 1978. Amb l'entrada de Laporta al club es va cloure una època. Fins i tot el perfil personal del nou president simbolitzava aires nous: advocat jove, impulsor de la plataforma L'Elefant Blau contra el nuñisme decadent i, a més, un lideratge compromès amb un independentisme que prenia forma, després d'anys en què el nuñisme havia allunyat el Barça del discurs de país, amb l'argument d'aïllar-se de la política.
En una cosa coincideixen partidaris i detractors de l'expresident, que aspira a tornar-ho a ser. L'actual campanya va fer un tomb quan l'equip de Laporta va penjar al centre de Madrid, a prop del Santiago Bernabéu, un mural impressionant amb la frase "Ganes de tornar-vos a veure". Era tot una declaració d'intencions i també una manera d'intentar recuperar el que sembla haver-se perdut entre l'afició: la moral de combat i, fins i tot, una mica d'orgull.
Ara, Laporta vol tornar a fer història. Porta amb ell el bagatge del record de la seva etapa a la presidència (2003-2010), en què va saber encarnar el missatge cruyffista i va fer viure a l'afició un rècord d'èxits mai assolits fins aleshores. Primer amb l'holandès Rijkaard i després amb Pep Guardiola, el Barça va fer realitat somnis que semblaven inabastables i que van culminar en el sextet del darrer any de mandat laportista, amb un equip que es va endur Lliga, Copa, Champions, Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs.
Fora del camp, Laporta va entroncar l'entitat amb els sectors més sobiranistes de la societat catalana. En el terreny dels valors, va tenir el coratge de plantar cara als Boixos Nois, que van perdre els privilegis que havien gaudit amb juntes anteriors. En el costat negatiu, va pesar una administració no sempre acurada del triomf, i una egolatria creixent, així com un estil que despertava fílies i fòbies, com es va percebre en l'escena protagonitzada a Luz de Gas, pur en mà i banyat de cava, la nit gloriosa del 2-6 al Bernabéu. Al final, les batusses internes a la junta van deslluir les darreries de la seva presidència, però no van apagar l'estrella d'un Barça, aquest sí, triomfant.
Aquest és el segon intent de tornar que protagonitza l'expresident, que va perdre les eleccions del 2015. Entremig, Laporta va fer carrera política. Va ser una etapa breu, però molt intensa. Pocs mesos després d'abandonar el Barça, va encapçalar la candidatura de la coalició Solidaritat per la Independència a les eleccions del 2010. Va obtenir quatre diputats.
Les picabaralles van ser constants amb altres membres de la coalició, com el notari Alfons López Tena. I Laporta els va fer el salt i va concórrer en coalició amb ERC a les municipals del 2011, amb la marca Unitat per Barcelona, que encapçalava Jordi Portabella. Tots dos van ser elegits regidors. Portabella li dona ara suport en la candidatura al Barça. Laporta no va acabar de trobar el seu lloc a la política i mai ha amagat la nostàlgia pel món del futbol. Ara torna a la cursa amb un equip que inclou alguns exdirectius que el van acompanyar en la seva primera presidència i nous fitxatges, alguns sorprenents.
Lleials de la primera hora
En l'equip de Laporta (catorze homes i només una dona), amb predomini de perfils empresarials, hi tenen un lloc destacat alguns històrics del laportisme. Són persones provades, com Alfons Castro (vinculat al sector immobiliari i hoteler), Josep Cubells (soci fundador del bufet d'advocats Iuris Grup) o Rafa Yuste, que ja van ser a la seva junta quan va presidir el Barça per primera vegada i que van romandre al seu costat quan van sorgir les primeres desavinences amb un sector dels directius, com Sandro Rosell.
Yuste, lligat al sector de la consultoria en comerç internacional, és l'home fort d'aquest nucli. Va ser vicepresident de l'àrea esportiva i ara tornarà a ser-ho. En l'anterior etapa va ser la persona que va tancar l'acord del club amb Unicef, un dels senyals d'identitat de l'etapa laportista.
Si Laporta guanya, Mateu Alemany serà el director general del club. Es tracta d'un directiu reconegut, que va fer una gestió molt elogiada com a president del Mallorca i fou també director general del València. Substituiria Òscar Grau.
Segons el diari Ara, els diversos membres de l'equip han aportat 150.000 euros a la candidatura. Però en l'aval necessari (el 15% del pressupost de l'entitat, el que vol dir 124 milions), alguns noms han estat més determinants. El més, sens dubte, ha estat Jaume Giró, que serà vicepresident econòmic en cas de victòria. També són considerats uns suports econòmics els empresaris Jordi Llauradó, fill del malaguanyat Jaume Llauradó, l'impulsor del Fòrum Samitier, i Antonio Escudero.
Jaume Giró: moderació i planificació
Laporta va fer una aposta forta per gestionar l'àmbit econòmic, integrant l'exdirector general de la Fundació la Caixa Jaume Giró en el nucli dur del seu equip. Giró i Laporta són ja vells coneguts, i van consolidar la seva relació gràcies al Barça. El pare de Giró era un soci històric i l'aleshores president Laporta li va lliurar la insígnia de plata l'any 2005.
Giró cobrirà dues àrees sensibles: les relacions institucionals i el vincle amb el món de l'empresa i els centres econòmics, que coneix bé. Un observador del club assenyala que "Giró pot ser un bon complement de Laporta". "Al costat d'un president carismàtic i sanguini, el candidat ha pensat en un gestor solvent que ha conreat una de les millors agendes del país", afegeixen les veus consultades, coneixedores de la relació.
Giró cobreix dos espais del terreny de joc de la futura junta: assegura "moderació" davant una imatge populista que pot oferir el candidat, i garanteix una aposta per la planificació en la política econòmica del club. Giró ja ha explicat durant la precampanya quines seran les prioritats de la junta, a partir d'un quadre angoixant, amb un augment del deute del club des del 2017 de 157 milions a 488. Es vol fer un esforç per augmentar els patrocinadors i s'exploraran fins a 35 línies de negoci que fins ara no s'han treballat.
En l'entorn de la candidatura se subratlla que, amb Giró, arriba una visió clàssica de l'economia, que confia part del redreçament de l'entitat a la reducció del deute: retallar despesa i incrementar els beneficis. Són les mateixes veus que asseguren que el futur d'un Barça solvent "es basa en aplicar economia clàssica i no esperar idees de creadors d'start-up", en clara al·lusió a la candidatura de Víctor Font, aspirant a la presidència.
Antonio Escudero, molts diners, un castell i algunes controvèrsies
El 7 de gener passat, Laporta va presentar els seus projectes per a la Fundació del Barça. El candidat va explicar la part del programa que millor encarna la idea del "Barça més que un club": el compromís per la sostenibilitat, les propostes per al Museu i tot el referent a la fundació. En aquest darrer àmbit, va presentar la persona que hi tindria un paper essencial: l'empresari Antonio Escudero, que va definir la fundació com a "eix vertebrador" dels "valors" del club.
Escudero és un pes rellevant dins de la candidatura i tot indica que ha estat un dels seus puntals econòmics. Fill de Salobre, a Albacete, el mateix poble que José Bono, amb qui manté una estreta amistat, Escudero és empresari i ha estat polític, militant en el PSC. El seu pare era agent de duanes i ell va continuar l'ofici, abans d'obrir el seu propi negoci, el Grupo Escudero, vinculat al sector del turisme i l'hosteleria de Girona. Va tirar endavant i va obrir diversos establiments comercials. Va ser regidor i primer secretari del PSC a la Jonquera, així com diputat a la Diputació de Girona.
Escudero també tenia interès en el món de l'esport i va presidir durant un breu període de temps el Girona Futbol Club. Va ser quan l'entitat va passar de Primera Catalana a Tercera Divisió. En la seva trajectòria, però, també acumula episodis controvertits.
L'any 2001, la carrera política d'Escudero es va truncar de manera abrupta. Com va informar amb tot tipus de detalls el Diari de Girona, el sindicat UGT va presentar tres denúncies contra Escudero a Inspecció de Treball per vulneració de drets laborals i sindicals. Concretament, les denúncies acusaven l'empresari de tenir una càmera de televisió en els vestidors d'una de les seves empreses, l'Euromercat Escudero, després que s'hi haguessin produït alguns robatoris, la contractació de diversos immigrants sense papers i la inexistència d'un quadre d'horaris i torns.
Malgrat que Escudero va al·legar que no havia fet res d'il·legal, el cert és que la pressió contra ell es va anar fent cada cop més gran i el mes de maig, l'empresari renunciava als seus càrrecs polítics i es donava de baixa del PSC per no afectar la imatge del partit. Van ser també aquests fets els que van forçar-lo a abandonar la presidència del Girona poc després. Però Escudero es va refer i dos anys després era elegit president de la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona, que encara conserva.
"És un home que sempre ha buscat un reconeixement", explica una persona que el coneix. "S'ha guanyat els diners a pols, però a ell li interessava sentir-se acceptat i actuava mostrant ostentació. Durant un temps, somiava a ser senador", afegeixen aquestes veus. Potser era aquest afany ostentós el que va fer que es construís una casa enorme al centre de la Jonquera, amb piscina. O que entrés en el negoci del vi, creant un celler amb fortalesa inclosa, al castell de Biart, indret on sovint ha celebrat actes socials i ha convidat el seu amic José Bono.
La majoria de l'independentisme es decanta
L'independentisme té dos candidats en aquestes eleccions, Laporta i Víctor Font. Però una majoria del sobiranisme sembla decantat per l'expresident. Més enllà del suport de l'extinent d'alcalde de Barcelona Jordi Portabella (ERC), en els rengles de Junts, l'entusiasme per Laporta sembla evident en tots els fronts.
El mateix director de campanya, Lluís Carrasco, fill de l'expresident Raimon Carrasco, se situa en l'òrbita de Junts. Es tracta d'un activista independentista que també s'ha mostrat a les xarxes molt crític amb ERC per apostar per la taula de diàleg. Jordi Finestres és un altre puigdemontista de l'equip. En la candidatura hi ha Elena Fort, exdiputada de Junts i antiga membre de la junta amb Laporta durant la seva anterior presidència.
A les xarxes, el suport a Laporta en el món de Junts és evident i en són una mostra els tuits de Pere Martí, el cap de comunicació del partit de Carles Puigdemont, molt actiu en favor del candidat.
O de figures de l'entorn puigdemontista com l'economista Xavier Sala-i-Martín o l'escriptora i tertuliana Pilar Rahola. Però també en l'entorn d'ERC s'han expressat simpaties clares per Laporta, de qui Sergi Sol, braç dret d'Oriol Junqueras, va dir el novembre passat que "si algú sembla, a priori, en condicions de guanyar i protagonitzar novament una sacsejada al club, com va fer el 2003, és ell".
"La nostàlgia és un error" és el títol d'un llibre de memòries que va tenir cert èxit durant la Transició. En aquesta campanya, la candidatura de Víctor Font ha insistit en l'apel·lació al futur, potser des del convenciment de la força temible que pot tenir un intangible com el passat gloriós. Quan el present és gris i el descrèdit s'ha endut la junta anterior, la nostàlgia pot ser per a Laporta el millor salconduit cap a la victòria.
La victòria de Laporta a les eleccions del Barça del 2003 va suposar molt més que l'inici d'una nova etapa. Va ser la fi de tot un règim, el construït per l'empresari de la construcció Josep Lluís Núñez des del 1978. Amb l'entrada de Laporta al club es va cloure una època. Fins i tot el perfil personal del nou president simbolitzava aires nous: advocat jove, impulsor de la plataforma L'Elefant Blau contra el nuñisme decadent i, a més, un lideratge compromès amb un independentisme que prenia forma, després d'anys en què el nuñisme havia allunyat el Barça del discurs de país, amb l'argument d'aïllar-se de la política.
En una cosa coincideixen partidaris i detractors de l'expresident, que aspira a tornar-ho a ser. L'actual campanya va fer un tomb quan l'equip de Laporta va penjar al centre de Madrid, a prop del Santiago Bernabéu, un mural impressionant amb la frase "Ganes de tornar-vos a veure". Era tot una declaració d'intencions i també una manera d'intentar recuperar el que sembla haver-se perdut entre l'afició: la moral de combat i, fins i tot, una mica d'orgull.
Ara, Laporta vol tornar a fer història. Porta amb ell el bagatge del record de la seva etapa a la presidència (2003-2010), en què va saber encarnar el missatge cruyffista i va fer viure a l'afició un rècord d'èxits mai assolits fins aleshores. Primer amb l'holandès Rijkaard i després amb Pep Guardiola, el Barça va fer realitat somnis que semblaven inabastables i que van culminar en el sextet del darrer any de mandat laportista, amb un equip que es va endur Lliga, Copa, Champions, Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs.
Fora del camp, Laporta va entroncar l'entitat amb els sectors més sobiranistes de la societat catalana. En el terreny dels valors, va tenir el coratge de plantar cara als Boixos Nois, que van perdre els privilegis que havien gaudit amb juntes anteriors. En el costat negatiu, va pesar una administració no sempre acurada del triomf, i una egolatria creixent, així com un estil que despertava fílies i fòbies, com es va percebre en l'escena protagonitzada a Luz de Gas, pur en mà i banyat de cava, la nit gloriosa del 2-6 al Bernabéu. Al final, les batusses internes a la junta van deslluir les darreries de la seva presidència, però no van apagar l'estrella d'un Barça, aquest sí, triomfant.
Aquest és el segon intent de tornar que protagonitza l'expresident, que va perdre les eleccions del 2015. Entremig, Laporta va fer carrera política. Va ser una etapa breu, però molt intensa. Pocs mesos després d'abandonar el Barça, va encapçalar la candidatura de la coalició Solidaritat per la Independència a les eleccions del 2010. Va obtenir quatre diputats.
Les picabaralles van ser constants amb altres membres de la coalició, com el notari Alfons López Tena. I Laporta els va fer el salt i va concórrer en coalició amb ERC a les municipals del 2011, amb la marca Unitat per Barcelona, que encapçalava Jordi Portabella. Tots dos van ser elegits regidors. Portabella li dona ara suport en la candidatura al Barça. Laporta no va acabar de trobar el seu lloc a la política i mai ha amagat la nostàlgia pel món del futbol. Ara torna a la cursa amb un equip que inclou alguns exdirectius que el van acompanyar en la seva primera presidència i nous fitxatges, alguns sorprenents.
Lleials de la primera hora
En l'equip de Laporta (catorze homes i només una dona), amb predomini de perfils empresarials, hi tenen un lloc destacat alguns històrics del laportisme. Són persones provades, com Alfons Castro (vinculat al sector immobiliari i hoteler), Josep Cubells (soci fundador del bufet d'advocats Iuris Grup) o Rafa Yuste, que ja van ser a la seva junta quan va presidir el Barça per primera vegada i que van romandre al seu costat quan van sorgir les primeres desavinences amb un sector dels directius, com Sandro Rosell.
Yuste, lligat al sector de la consultoria en comerç internacional, és l'home fort d'aquest nucli. Va ser vicepresident de l'àrea esportiva i ara tornarà a ser-ho. En l'anterior etapa va ser la persona que va tancar l'acord del club amb Unicef, un dels senyals d'identitat de l'etapa laportista.
Si Laporta guanya, Mateu Alemany serà el director general del club. Es tracta d'un directiu reconegut, que va fer una gestió molt elogiada com a president del Mallorca i fou també director general del València. Substituiria Òscar Grau.
Segons el diari Ara, els diversos membres de l'equip han aportat 150.000 euros a la candidatura. Però en l'aval necessari (el 15% del pressupost de l'entitat, el que vol dir 124 milions), alguns noms han estat més determinants. El més, sens dubte, ha estat Jaume Giró, que serà vicepresident econòmic en cas de victòria. També són considerats uns suports econòmics els empresaris Jordi Llauradó, fill del malaguanyat Jaume Llauradó, l'impulsor del Fòrum Samitier, i Antonio Escudero.
Jaume Giró: moderació i planificació
Laporta va fer una aposta forta per gestionar l'àmbit econòmic, integrant l'exdirector general de la Fundació la Caixa Jaume Giró en el nucli dur del seu equip. Giró i Laporta són ja vells coneguts, i van consolidar la seva relació gràcies al Barça. El pare de Giró era un soci històric i l'aleshores president Laporta li va lliurar la insígnia de plata l'any 2005.
Giró cobrirà dues àrees sensibles: les relacions institucionals i el vincle amb el món de l'empresa i els centres econòmics, que coneix bé. Un observador del club assenyala que "Giró pot ser un bon complement de Laporta". "Al costat d'un president carismàtic i sanguini, el candidat ha pensat en un gestor solvent que ha conreat una de les millors agendes del país", afegeixen les veus consultades, coneixedores de la relació.
Giró cobreix dos espais del terreny de joc de la futura junta: assegura "moderació" davant una imatge populista que pot oferir el candidat, i garanteix una aposta per la planificació en la política econòmica del club. Giró ja ha explicat durant la precampanya quines seran les prioritats de la junta, a partir d'un quadre angoixant, amb un augment del deute del club des del 2017 de 157 milions a 488. Es vol fer un esforç per augmentar els patrocinadors i s'exploraran fins a 35 línies de negoci que fins ara no s'han treballat.
Amb Giró al timó de l'economia, el club es disposa a augmentar patrocinadors i explorar fins a 35 noves línies de negoci
En l'entorn de la candidatura se subratlla que, amb Giró, arriba una visió clàssica de l'economia, que confia part del redreçament de l'entitat a la reducció del deute: retallar despesa i incrementar els beneficis. Són les mateixes veus que asseguren que el futur d'un Barça solvent "es basa en aplicar economia clàssica i no esperar idees de creadors d'start-up", en clara al·lusió a la candidatura de Víctor Font, aspirant a la presidència.
Antonio Escudero, molts diners, un castell i algunes controvèrsies
El 7 de gener passat, Laporta va presentar els seus projectes per a la Fundació del Barça. El candidat va explicar la part del programa que millor encarna la idea del "Barça més que un club": el compromís per la sostenibilitat, les propostes per al Museu i tot el referent a la fundació. En aquest darrer àmbit, va presentar la persona que hi tindria un paper essencial: l'empresari Antonio Escudero, que va definir la fundació com a "eix vertebrador" dels "valors" del club.
Escudero és un pes rellevant dins de la candidatura i tot indica que ha estat un dels seus puntals econòmics. Fill de Salobre, a Albacete, el mateix poble que José Bono, amb qui manté una estreta amistat, Escudero és empresari i ha estat polític, militant en el PSC. El seu pare era agent de duanes i ell va continuar l'ofici, abans d'obrir el seu propi negoci, el Grupo Escudero, vinculat al sector del turisme i l'hosteleria de Girona. Va tirar endavant i va obrir diversos establiments comercials. Va ser regidor i primer secretari del PSC a la Jonquera, així com diputat a la Diputació de Girona.
Escudero, home fet a si mateix, va abandonar el PSC després d'alguns episodis controvertits
Escudero també tenia interès en el món de l'esport i va presidir durant un breu període de temps el Girona Futbol Club. Va ser quan l'entitat va passar de Primera Catalana a Tercera Divisió. En la seva trajectòria, però, també acumula episodis controvertits.
L'any 2001, la carrera política d'Escudero es va truncar de manera abrupta. Com va informar amb tot tipus de detalls el Diari de Girona, el sindicat UGT va presentar tres denúncies contra Escudero a Inspecció de Treball per vulneració de drets laborals i sindicals. Concretament, les denúncies acusaven l'empresari de tenir una càmera de televisió en els vestidors d'una de les seves empreses, l'Euromercat Escudero, després que s'hi haguessin produït alguns robatoris, la contractació de diversos immigrants sense papers i la inexistència d'un quadre d'horaris i torns.
Malgrat que Escudero va al·legar que no havia fet res d'il·legal, el cert és que la pressió contra ell es va anar fent cada cop més gran i el mes de maig, l'empresari renunciava als seus càrrecs polítics i es donava de baixa del PSC per no afectar la imatge del partit. Van ser també aquests fets els que van forçar-lo a abandonar la presidència del Girona poc després. Però Escudero es va refer i dos anys després era elegit president de la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona, que encara conserva.
Laporta, entre Antonio Escudero i Jordi Portabella en un acte de campanya. Foto: Candidatura Laporta
"És un home que sempre ha buscat un reconeixement", explica una persona que el coneix. "S'ha guanyat els diners a pols, però a ell li interessava sentir-se acceptat i actuava mostrant ostentació. Durant un temps, somiava a ser senador", afegeixen aquestes veus. Potser era aquest afany ostentós el que va fer que es construís una casa enorme al centre de la Jonquera, amb piscina. O que entrés en el negoci del vi, creant un celler amb fortalesa inclosa, al castell de Biart, indret on sovint ha celebrat actes socials i ha convidat el seu amic José Bono.
La majoria de l'independentisme es decanta
L'independentisme té dos candidats en aquestes eleccions, Laporta i Víctor Font. Però una majoria del sobiranisme sembla decantat per l'expresident. Més enllà del suport de l'extinent d'alcalde de Barcelona Jordi Portabella (ERC), en els rengles de Junts, l'entusiasme per Laporta sembla evident en tots els fronts.
El mateix director de campanya, Lluís Carrasco, fill de l'expresident Raimon Carrasco, se situa en l'òrbita de Junts. Es tracta d'un activista independentista que també s'ha mostrat a les xarxes molt crític amb ERC per apostar per la taula de diàleg. Jordi Finestres és un altre puigdemontista de l'equip. En la candidatura hi ha Elena Fort, exdiputada de Junts i antiga membre de la junta amb Laporta durant la seva anterior presidència.
A les xarxes, el suport a Laporta en el món de Junts és evident i en són una mostra els tuits de Pere Martí, el cap de comunicació del partit de Carles Puigdemont, molt actiu en favor del candidat.
Exacte. Les eleccions es podien haver celebrat en la data prevista. Les restriccions sanitàries són les mateixes. La gestora va decidir regalar temps als altres candidats per veure si poden tombar @JoanLaportaFCB#EstimemElBarcahttps://t.co/EkNoVM8lE7
— Pere Martí Colom (@peremarticolom) February 28, 2021
O de figures de l'entorn puigdemontista com l'economista Xavier Sala-i-Martín o l'escriptora i tertuliana Pilar Rahola. Però també en l'entorn d'ERC s'han expressat simpaties clares per Laporta, de qui Sergi Sol, braç dret d'Oriol Junqueras, va dir el novembre passat que "si algú sembla, a priori, en condicions de guanyar i protagonitzar novament una sacsejada al club, com va fer el 2003, és ell".
"La nostàlgia és un error" és el títol d'un llibre de memòries que va tenir cert èxit durant la Transició. En aquesta campanya, la candidatura de Víctor Font ha insistit en l'apel·lació al futur, potser des del convenciment de la força temible que pot tenir un intangible com el passat gloriós. Quan el present és gris i el descrèdit s'ha endut la junta anterior, la nostàlgia pot ser per a Laporta el millor salconduit cap a la victòria.