Estaven ses senyories pensant en Cerdán i en la Gürtel quan va arribar Míriam Nogueras amb el seu encàrrec explosiu. Com donem voltes a l'horari d'hivern, la portaveu de Junts va deixar caure un joc de paraules: deixem els canvis d'hora i parlem de l'hora del canvi. Els periodistes parlamentaris treien foc. El tall es multiplicava en les ones. Era un titular tan eficaç i suggeridor que ningú podia deixar-lo passar.
Lee aquí el artículo en castellano de Jonathan Martínez
Immediatament van arribar les interpretacions, el vell rosari de profecies incompletes, Sánchez s'enfonsa, la legislatura agonitza, game over. Tremolen els fonaments de la Moncloa, diu Ana Rosa Quintana des de la seva finestreta televisiva. En el seu tron radiofònic, Carlos Alsina suggereix que Nogueras ha posat les dents llargues als feijóos i els abascales. Els diputats de Junts juren que van de debò, però a Ferraz treuen ferro a l'assumpte. És part del teatre, assegura un ministre entre bastidors, una d'aquestes frases contundents que un aconsegueix colar en els telenotícies.
La veritat és que el Govern espanyol juga aquí a favor del vent. Després de les últimes generals, Junts disposava d'una gran carta i la hi va jugar a la Llei d'Amnistia. Poca broma. Però aquesta carta era de curt recorregut. Una vegada que Sánchez amarrés la investidura, el PSOE podia respirar amb un cert alleujament. Els corifeus de Vox i del PP descriuen un panorama fatal d'inestabilitat i ruïna. Sembla que Sánchez estigués sempre a punt de caure. Però la realitat és que el president sobreviu a cop de pròrroga pressupostària sense que s'hagi acabat el món.
Podria donar-se una aliança de forces conservadores, diuen els més audaços, i inclouen en l'equació a PNB i a Junts. Encara que el PNB ve d'entendre's amb Rajoy, ningú l'imagina ara en una entesa que inclogui a Abascal. El mateix podria dir-se de Junts. Una moció de censura és una cosa que es planteja en positiu. No és que Junts hagi de reprovar a Sánchez —una cosa simple i més aviat còmode— sinó que ha d'aprovar a qui vulgui que la dreta espanyola avali com a cabdill de la seva reconquesta. Podria ser un tecnòcrata sense ànsies presidencials, diu Junts. L'escenari no millora.
Sabem que Puigdemont ha convocat a les seves hosts a Perpinyà per a demostrar que va de debò, que la ruptura està a l'horitzó si el PSOE no recula i rendeix les seves espases. Junts demana culminar l'amnistia, el traspàs de competències migratòries o l'oficialitat del català a Europa, demandes que han quedat encallades per instàncies alienes a Sánchez, diguin-se Tribunal Suprem, Consell Europeu, PP, Vox o Podemos. És legítim que Junts pressioni, diuen des de la Moncloa, però els acords es van complint.
A Junts agiten el pendó de la moció de censura instrumental, una maniobra que permetria descarrilar la legislatura i avançar les eleccions. Sona tan llunyà com contraproduent. El protagonisme de Junts depèn en bona part que la legislatura s'allargui. I una moció de censura podria semblar-se massa a un gol en pròpia porta.