MADRID | La negociació del finançament entre el Ministeri d’Hisenda i ERC avança en un eix important com la xifra de recursos addicionals que rebrà la Generalitat, que està pràcticament tancada. Seran entre 4.000 i 5.000 milions anuals, segons els republicans, tot i que les dues parts no faran pública la quantitat definitiva fins més endavant. Però el finançament “no és una xifra” que pot variar amb els anys i que depèn de la recaptació -recorda un dels negociadors d’ERC- i l’acord està encallat en aspectes essencials sobre l'arquitectura -i, per tant, l'estabilitat- del nou model. Ara per ara, “les negociacions no van bé".“No ens tornaran a aixecar la camisa com el 2009, no comprarem un model que no aguanti el pas del temps”, avisen.
Montero prem l’accelerador
Mentrestant, la vicepresidenta primera del govern espanyol i candidata del PSOE a les pròximes eleccions andaluses, María Jesús Montero, accelera. Té pressa per presentar el sistema i poder portar-lo al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). La pròxima cita d’aquest organisme que reuneix el Ministeri i les autonomies tindrà lloc al novembre (previsiblement el dia 3) per aprovar els objectius d’estabilitat pressupostària. Montero rep una pressió tel·lúrica del PSC, que necessita passos en el finançament per començar a negociar els pressupostos de la Generalitat. A més, la vicepresidenta vol enllestir tot el procés legislatiu, que durarà mesos, abans d’abandonar el Ministeri la primavera del 2026, just abans de l’inici de la campanya andalusa.
ERC adverteix Montero
Però els temps de Montero -i d’Illa- no són els d’ERC. Els republicans accepten la possibilitat que la vicepresidenta aprofiti el Consell de Política Fiscal i Financera per anunciar alguns dels eixos bàsics del sistema sense concrecions, però adverteixen que si presenta el conjunt del sistema sense un acord previ amb ells, el model "naixerà mort" i Illa es quedarà sense pressupostos.
“El nostre calendari és l’acord”, apunten, perquè ara per ara els comptes d’Illa són l’única palanca de què disposen per forçar el PSOE a moure fitxa en finançament, i no hi pensen renunciar.
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ho va deixar clar aquest dijous: “Si el Ministeri porta un acord de finançament al Consell de Política Fiscal i Financera sense un acord previ, ens trobarem al tràmit parlamentari d’aquí sis o set mesos”. És a dir, quan Montero ja no sigui a l’executiu. I amb els vots d'ERC encara sent decisius al Congrés.
Hisenda espera que ERC aguanti el tipus
“ERC no és conscient del pas històric que estem fent ni de l’èxit que pot aconseguir amb aquest acord”, apunta a Nació un dels homes clau de l’equip negociador del govern espanyol. L’executiu sosté que amb el nou model “cap comunitat perdrà recursos”. “El que proposarem és molt bo. Bo per a ERC i per a tota Espanya, i encara que les comunitats del PP ens diran que no, ho tindran difícil per rebutjar-ho”, asseguren a la direcció del PSOE. La Moncloa espera una entesa més o menys imminent, i reclama als de Junqueras que aguantin el tipus. “Ja sabem que Junts dirà que és insuficient”, apunten des d’Hisenda, però “ERC ha de ser capaç de defensar-ho”.
Andalusia, una pedra a la sabata
Montero preveu esgotar els seus dies de vicepresidenta i no abandonarà la cartera fins que Juanma Moreno convoqui les eleccions andaluses. No és la primera vegada que l’entorn del PSOE admet que hauria d’haver deixat el Ministeri en el moment en què va ser designada candidata. Un criteri que comparteix el PSC, malgrat que els socialistes catalans no poden fer cap retret en aquest sentit perquè el 2021 Salvador Illa va esperar fins a la setmana anterior a l’inici de la campanya.
Però la número dos del PSOE i de l’executiu espanyol és la clau de les negociacions que han de donar viabilitat al que queda de legislatura. Entre negociació i negociació, la cap de llista del PSOE no trepitja Andalusia ni aprofita errors no forçats del PP com el cas de les mamografies. “Hauria d’haver marxat ja fa temps”, apunta una font de Ferraz.
Tres esculls
Ara mateix l’acord topa amb tres esculls. El primer és l’ordinalitat, el criteri que ha de garantir que les comunitats que aporten més impostos, com Catalunya, no rebin menys recursos per càpita després de la redistribució. És la línia vermella d’ERC, que compta amb el suport del PSC i del Govern. Hisenda fa mans i mànigues per ajustar-lo i ERC dona per fet que serà relativament flexible, però els republicans busquen algun tipus de “blindatge” perquè un cop superat el primer any les variables no acabin fent caure “tant” Catalunya en el rànquing.
El segon escull és el criteri de la població ajustada. És, precisament, la base que Hisenda utilitza per garantir l’ordinalitat, i pondera factors com l’envelliment i dispersió de la població per determinar les necessitats de cada territori. Segons fonts d’Hisenda “no es pot tractar igual una comunitat que té un 80% d’avis que una que té el 80% de joves”. Els republicans no estan d’acord amb les fórmules que utilitza el Ministeri perquè creuen que poden acabar reduint el pes de Catalunya en el repartiment. “Agafen una població que no és real, obtenen una xifra i la multipliquen” perquè encaixi amb el criteri d’ordinalitat, sostenen. Però tant ERC com Hisenda donen per fet que s’assolirà un acord en aquestes dues qüestions.
IRPF, posicions molt allunyades
No és el cas del tercer escull. Malgrat una aproximació inicial, Hisenda tanca la porta a fer concessions respecte a la recaptació i gestió del 100% de l’IRPF per part de la Generalitat a partir del 2028, una demanda amb el suport del PSC i el Govern. Montero no vol perdre el control sobre una part essencial dels ingressos fiscals i aposta per dilatar els temps i per un model mixt i mancomunat en què la Generalitat i l'Estat compartirien la gestió. “Per a ells és una estructura d’Estat”, afirmen els republicans, que han registrat al Congrés una proposició de llei de màxims en aquesta direcció. De moment, el PSOE es mostra disposat a admetre-la a tràmit per poder-la negociar. Tot sigui per deixar el camí obert a un acord.
El PSC té pes en el sistema operatiu del PSOE. Illa és el bastió dels socialistes espanyols, i utilitza el marge d’influència per estirar Hisenda cap a una entesa amb ERC. “Illa està apretant tant com nosaltres”, apunten fonts dels republicans al Congrés.
Sánchez i Illa, realitats paral·leles
Les resistències de l'Estat formen part de l’ADN del poder central, però també tenen una explicació prosaica: a diferència del president de la Generalitat, que es veu obligat a aprovar com a mínim uns comptes en el seu mandat, el president espanyol ja ha assumit que pot governar amb els del 2023. A Madrid, un hipotètic "no" d’ERC als comptes a Madrid tindria un efecte limitat i no afectaria el full de ruta de Sánchez. Per contra, un "no" al Parlament obriria el primer forat seriós a la legislatura d’Illa. Sánchez i Illa operen en realitats paral·leles i, com sempre en política, el finançament dependrà d’un encaix d’interessos i oportunitats.
