El Barça s'ha proclamat campió de la Lliga 2025-2026, la segona consecutiva amb Hansi Flick i la 29a de la història del club. Ho ha fet en un Clàssic per primera vegada, davant d'un Madrid en descomposició. La superioritat blaugrana ha estat incontestable i respon a una recepta amb dos ingredients principals: la base ha estat la capacitat de Flick de construir una identitat, clau per trobar l'estabilitat necessària per guanyar les competicions regulars; però la crisi blanca ha esdevingut el condiment definitiu.
Els blaugrana han passat per sobre del Madrid des del primer minut de partit. El 2-0 del marcador ha reflectit la superioritat del Barça a la gespa, que amb gols de Marcus Rashford i Ferran Torres ha sentenciat el títol davant d'un Camp Nou ple a vessar. Els jugadors han celebrat els gols molt efusivament amb l'entrenador alemany, que ha perdut el pare fa poques hores
Tot i el pas ferm del Barça a la Lliga, la crisi esportiva -i de vestidor- del Reial Madrid li ha facilitat encara més les coses. Quan el club blanc va destituir Xabi Alonso, estava a quatre punts del Barça i havia guanyat el primer Clàssic, amb una mitjana de 2,37 punts per partit. Des de l'arribada d'Arbeloa, però, ha perdut gairebé la meitat dels punts possibles, amb una mitjana d'1,56 per partit i derrotes recurrents contra rivals modestos com el Mallorca, l'Osasuna i el Getafe; un rendiment molt lluny del que s'exigeix per competir una lliga.
I, pel que fa al joc, la distància no és menor. Tot i que el Barça arrossega problemes de la temporada passada, com l'excessiva dependència de Pedri i les dificultats per trobar alternatives tàctiques quan la pressió i la línia defensiva avançada no són efectives, continua tenint una identitat futbolística molt clara i les peces clau -Joan Garcia, Pau Cubarsí, el mateix Pedri, Lamine Yamal i Raphinha- estan molt consolidades. I no és casualitat: Flick ha guanyat totes les lligues quan ha entrenat un equip a la màxima divisió nacional.
El Reial Madrid, en canvi, ha demostrat ser un equip anàrquic amb un vestidor rebel i amb massa poder que finalment ha explotat amb baralles a cops de puny entre jugadors, i que encara no ha trobat el rumb des de l'adeu de Toni Kross. Tampoc la manera de fer compatibles Vinícius Júnior i Kilian Mbappé.
Barça i Madrid, Lliga i Champions: dues lògiques contraposades
La Lliga s'ha convertit en la principal font d'estabilitat per al Barça. Sobretot, en la segona etapa de Joan Laporta a la presidència. En els pitjors moments de la crisi econòmica i institucional, els campionats domèstics han permès continuar omplint les vitrines del Camp Nou i mantenir l'afició il·lusionada i satisfeta, opacant algunes vergonyes i allunyant qualsevol ombra de revolta i tancant la porta a opcions alternatives com la de Víctor Font. La consideració de la competició a can Barça, però, no ha canviat des de fa dècades i ha estat la prioritat des de la instauració del cruyffisme. De fet, el Barça ha guanyat la meitat (50%) de les lligues el segle XXI.
D'altra banda, el Reial Madrid ha apostat de manera prioritària per la Lliga de Campions, amb un èxit inqüestionable. Zinedine Zidane va ser capaç de guanyar tres orelludes seguides, però només va conquerir dues lligues, però si s'amplia el focus, la relació entre títols és encara més il·lustrativa: el segle XXI, ha guanyat 9 Lligues i 7 Champions. Ara que la màxima competició europea se li resisteix, però, han sorgit veus internes que assenyalen la necessitat de centrar-se en la competició regular per no encadenar una tercera temporada en blanc.
El Barça ataca l'hegemonia madridista a la Lliga
El Reial Madrid és el club amb més títols de Lliga, amb 36, set més que el Barça. Si bé, aquesta hegemonia està amenaçada el segle XXI, en què el club blanc només n'ha guanyat nou, el 34,6%. El Barça, en canvi, n'ha guanyat 13 i, si es manté aquesta proporció, l'igualarà el 2051. Això té una gran importància simbòlica i, encara més, pel fet que els blaugranes ja superen els blancs en el nombre total de títols espanyols: 81 a 70, entre Lligues, Copes, Supercopes, Copes de la Lliga i Copes Eva Durante. Sense l'argument de la Lliga, sovint menystingut a la capital, el Barça s'erigiria en el rei indiscutible del futbol a l'Estat, per damunt del rei d'Europa.
