Després de dos intensos anys de construcció, el 15 de novembre de 2019, la ciutat de Budapest inaugurava oficialment el flamant Puskás Arena, el mateix que avui acollirà la final de la Lliga de Campions entre l’Arsenal i el PSG, amb un partit internacional que va enfrontar la selecció hongaresa amb l’Uruguai. El nou recinte agafava així el relleu de l’estadi Ferenc Puskás, que havia estat enderrocat l’octubre de 2016 després de patir diversos lustres de decadència, especialment notables amb l’arribada del nou mil·lenni.
En realitat, el vell estadi Ferenc Puskás no havia estat pas inaugurat amb el nom de l’històric capità de la selecció hongaresa, que era també una llegenda del Honvéd de Budapest i del Reial Madrid. Aquest nom, el recinte l’havia adoptat el 2002, més d’una dècada després de la caiguda del comunisme a Hongria, substituint així la denominació d’Estadi del Poble amb la que havia estat inaugurat el 1953.
Tot i ser edificat en plena República Popular d’Hongria, una país que havia abraçat el socialisme a la fi de la Segona Guerra Mundial, el projecte de construcció d’un gran estadi a Budapest es remuntava a finals del segle XIX, quan la capital hongaresa va optar a celebrar els primer Jocs Olímpics de l’era moderna que, finalment, es van acabar celebrant el 1896 a Atenes.
Aquella proposta inicial va ser recuperada en diverses ocasions durant les primeres dècades del segle XX, però l’objectiu d’aixecar un Estadi Nacional per a Hongria a la capital del país no es va arribar mai a concretar. El vell projecte d’un gran estadi a Budapest no es va reprendre fins després de la Segona Guerra Mundial, amb Hongria convertida en un país socialista, quan l’estat comunista va decidir materialitzar la construcció d’un Estadi del Poble als terrenys de l’antic hipòdrom de Pest.
L’edificació d’aquest nou recinte esportiu va ser considerada com a estratègica per les autoritats de la República Popular, que van situar-la com un dels objectius essencials del seu primer pla quinquennal. En aquest sentit, el comunisme hongarès entenia que la materialització del nou estadi, un vell anhel que es remuntava al segle XIX, era una de les principals fites del pla, tal i com remarcaven les proclames típiques de l’època que afirmaven: “Els assoliments del pla quinquennal en els àmbits de l’educació física i de la cultura contribuiran a la consecució de l’objectiu: un poble educat i fort en una pàtria lliure i independent!”.
- Una maqueta de l’Estadi del Poble és exhibida pels carrers de Budapest durant una desfilada comunista de 1952
- Wikimedia Commons
Precisament per complir les previsions de construcció de l’estadi, l’estat no va dubtar en mobilitzar tots els recursos que tenia al seu abast. Així, doncs, milers de ciutadans es van presentar com a voluntaris per participar en l’obra, entre els quals hi havia el mateix Ferenc Puskás que, dècades més tard acabaria donant nom a l’estadi, i la resta d’integrants de la mítica selecció hongaresa dels anys 50. Constatant la dificultat d’acabar el recinte a temps, el govern comunista fins i tot va arribar a mobilitzar un miler de soldats que, durant els darrers mesos de les obres, van treballar incansablement perquè l’estadi pogués estar llest en el termini previst.
Tots aquests esforços van permetre que el 20 d’agost de 1953, després de cinc anys d’intenses obres, el nou Estadi del Poble pogués ser inaugurat coincidint amb la celebració del Dia de la Constitució, la festa instaurada pel comunisme coincidint amb la històrica festa nacional hongaresa però que pretenia commemorar l’aprovació de la primera constitució de la República Popular d’Hongria, que establia un estat socialista al país.
L’estrena de l’estadi va estar presidida per Imre Nagy, que acabava de ser nomenat com a cap del govern hongarès tot just després de la mort d’Stalin, i pel seu predecessor, l’ortodox Mátyás Rákosi, que encara ocupava el càrrec de secretari general del Partit dels Treballadors Hongaresos. A la inauguració també hi va assistir Avery Brundage, el president del Comitè Olímpic Internacional, que no va seure, però, a la llotja de l’estadi sinó a la tribuna reservada per a la premsa, ja que Mátyás Rákosi, el cap del partit comunista local, es va negar a compartir espai amb el representant d’un país imperialista i capitalista com ho eren els Estats Units d’on era originari Brundage.
La llarguíssima cerimònia inaugural va començar a les nou del matí amb una desfilada de joves pioners, que representaven el futur de l’Hongria socialista, i va continuar amb actes diversos, tant polítics com esportius, fins a culminar amb un partit de futbol entre el Honvéd de Budapest, l’equip de l’Exèrcit hongarès, i l’Spartak de Moscou, el gran equip soviètic de l’època. Aquest matx inaugural, que va fer les delícies dels 78.000 espectadors que omplien de gom a gom el nou estadi, va acabar amb victòria local per 3-2 gràcies a un excel·lent cop de cap de Sándor Kocsis, un futbolista que, el 1958, s’acabaria incorporant a les files d’un Barça que ja comptava amb dos hongaresos a la seva plantilla: László Kubala i Zoltán Czibor. L’Estadi del Poble es va convertir, des del mateix moment de la seva posada en funcionament, en la casa de la magnífica selecció hongaresa que va meravellar el món durant la dècada dels 50 i que semblava destinada a acabar proclamant-se campiona del món.
De fet, poc abans del mundial de 1954, que Hongria acabaria perdent a la final enfront de l’Alemanya democràtica, l’estadi del Poble havia acollit el que segurament és un dels millors partits, sinó el millor, de la història de la selecció hongaresa. El 23 de maig de 1954, el nou recinte esportiu de Budapest es va omplir amb gairebé cent mil espectadors per veure la revenja del partit que Anglaterra i Hongria havien jugat a Londres sis mesos abans i que havia acabat amb una victòria visitant per 3-6, en la que va ser la primera derrota anglesa davant d’un equip de fora de la Gran Bretanya de la història.
L’esperada revenja anglesa no va ser tal ja que els britànics es van endur una nova pallissa, aquest cop per 7-1, amb doblets de Puskás i de Kocsis, en la que, encara avui, és la derrota més àmplia que ha encaixat mai la selecció d’Anglaterra en tota la seva dilatada trajectòria.
- El marcador de l’Estadi del Poble recull la històrica victòria hongaresa sobre Anglaterra per 7-1 de 1954
- Wikimedia Commons
Aquell combinat hongarès meravellós, conegut com l’Equip d’Or, es va dissoldre de manera tràgica arran de la invasió soviètica de novembre de 1956 que va acabar amb la Revolució Hongaresa d’octubre d’aquell mateix any, que havia pretès deslliurar el país de la tutela que hi exercia Moscou. L’Estadi del Poble va ser testimoni dels canvis que es van produir a Budapest durant aquell període i tot i no ser escenari dels combats que van marcar l’Hongria de l’època, el recinte va continuar exercint com a llar de la selecció local i com un espai preferent en l’imaginari comunista hongarès.
El 1968, l’any en que els tancs soviètics van envair Txecoslovàquia tal i com havien fet 12 anys abans amb Hongria, l’Estadi del Poble va acollir un altre dels seus partits més celebres: el que va enfrontar a la selecció magiar amb la de la Unió Soviètica per aconseguir una de les quatre places de la fase final de l’Eurocopa que havia de celebrar-se el juny de 1968 a Itàlia.
En aquella ocasió, davant de més de setanta mil espectadors, entre els quals hi havia nombrosos agents de la policia política del règim hongarès que pretenien evitar qualsevol manifestació contrària a l’URSS, la selecció d’Hongria va guanyar per 2-0 a la soviètica. Curiosament, els qui més vehements es van mostrar amb els jugadors de la selecció de l’URSS van ser un grup d’aficionats txecoslovacs que s’havien exiliat a Hongria i que van arribar, fins i tot, a mostrar una pancarta animant a la selecció local. Tot i el bon resultat obtingut a Budapest, la selecció hongaresa va caure, en el partit de tornada, que es va disputar a l’estadi Lenin de Moscou, per 3-0 davant dels soviètics, que van obtenir així el bitllet per l’Eurocopa italiana.
- El flamant Puskás Arena, poc abans de la seva inauguració, el 2019
- OD Pictures / Wikimedia Commons
Més enllà de la seva significació política, que va marcar el seu esdevenir entre 1953 i 1990, l’Estadi del Poble, l’antecessor de l’actual Puskás Arena, va ser també un espai cultural que va acollir actes tan curiosos com la primera Exposició Internacional de Gats, que es va celebrar el 1980, o com diversos concerts entre els que cal destacar el del nord-americà Louis Armstrong el 1965 o el que hi van fer diversos cantants occidentals, entre els quals hi havia Sting, Peter Gabriel i Bruce Springsteen, el 1988 en favor dels Drets Humans.
Enderrocat, com ja hem apuntat, el 2016, el vell Estadi del Poble va ser testimoni de la vida i de la mort de l’Hongria comunista i, un cop desaparegut, va cedir el seu testimoni al Puskás Arena que decidirà aquest vespre el nou campió d’Europa. Un estadi que, a l’igual que el del Poble en el seu temps, s’ha erigit en un dels grans símbols de l’Hongria contemporània.
