- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Que un polític dimiteixi després de fracassar en les eleccions no és del tot habitual. Per això la decisió de Pere Aragonès ha sorprès. "L'honora" és, probablement, la frase que més han repetit companys i rivals. Ha estat una decisió personal. La va prendre diumenge al vespre, veient els mals resultats. Amb el moviment assumeix el fracàs individual. Però també ha aprofitat per llançar un dard ple de contingut al partit, amb deures: amb la seva dimissió no n'hi ha prou i calen "decisions col·lectives" per enfortir el projecte. De moment, però, i amb el marge que dona la dimissió d'Aragonès que ara ho impregna tot, els republicans descarten moviments immediats -sense congrés exprés- i es donaran temps per prendre decisions. Així s'ha consensuat en l'executiva celebrada a la tarda, segons ha pogut saber Nació de fonts presents a la trobada. La cita ha estat comandada pel president del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira. Ha començat a dos quarts de cinc, i passades les vuit del vespre encara no havia acabat.
Els republicans han de fer front a una etapa en què hauran de revisar l'estratègia i els lideratges. O l'estratègia o els lideratges. Un moment que requereix temps i que es prepararà en paral·lel a les eleccions europees i als intents d'investidura anunciats per Salvador Illa i Carles Puigdemont. ERC haurà de preparar la redefinició mentre pren decisions cabdals que hauran de ser coherents entre elles. Aquest matí els republicans han celebrat una permanent nacional. És on Aragonès ha anunciat que plegava. També s'ha fet una lectura dels resultats. La conclusió ha estat que la ciutadania "no ha sabut" valorar el Govern republicà. S'han aferrat a l'esperança que en un futur hi hagi un reconeixement. Després a la tarda, en l'executiva, l'anàlisi ha estat més exhaustiva i s'ha debatut sobre la necessitat d'avançar o no un congrés de partit. Finalment no hi haurà avançament immediat. El calendari, però, queda obert. En teoria, el congrés hauria de ser a finals d'any, però es podria avançar a la tardor si així ho considera la cúpula i ho demanen les bases.
Per què no n'hi ha prou amb la dimissió d'Aragonès? Considerar que la reculada d'ERC aquest 12-M és responsabilitat única del president de la Generalitat seria una lectura parcial. En aquestes eleccions han registrat els pitjors resultats des del 2010, llavors 10 escons, ara 20. Però la desfeta no és cosa de les catalanes, sinó que es va començar a gestar l'any passat. El boom d'ERC va prendre volada el 2019, guanyant les espanyoles i les municipals. Va ser el 2021 quan els republicans van quedar per davant de Puigdemont i van conquerir la presidència vuit dècades després de tenir-la per última vegada, abans de la dictadura. Però en les municipals i espanyoles del 2023 va començar l'ensulsiada. En les primeres es van perdre 300.000 vots; en les segones, 400.000. Mesos abans de la patacada ERC havia celebrat el seu congrés nacional, en què refermava la via del diàleg i renovava el lideratge de Junqueras i Rovira, que van agafar les regnes del partit el 2011.
Després d'aquesta patacada la militància va demostrar desànim. De fet, va ser una campanya en què hi va haver molt poca implicació de les bases. Els republicans van anunciar llavors que farien un procés intern per escoltar-les. Però més aviat va acabar sent una desfilada de dirigents de la cúpula republicana reunint-se amb els territoris per escoltar les seves preocupacions. La participació no va acabar cristal·litzant de cap manera efectiva. Ara, amb aquest nou retrocés, la participació de les bases per redefinir l'estratègia pren més volada. El gran interrogant és quan i per fer què.
Quins són els dos sectors majoritaris dins ERC? Un d'ells apostaria per una renovació de lideratges. Que Junqueras s'aparti i doni pas a noves cares, enterrar els pactes que han donat centralitat al PSC i situar el reclam independentista al centre. La segona opció seria mantenir Junqueras i també la seva estratègia que ERC sigui un partit central, capaç d'ajuntar múltiples sensibilitats, ser un partit gran. Aquesta estratègia de moment ha fracassat, però no es descarta que Junqueras la vulgui resignificar. Tot plegat resta pendent del calendari que decideixi la cúpula.
Ja dimarts ERC ha fet un comunicat amb un agraïment de l'executiva a la feina feta a Aragonès i el seu Govern, per les "grans fites" com haver "acabat amb la pressió" i les polítiques socials i igualitàries "pioneres". En el comunicat els republicans refermen l'aposta per iniciar una nova etapa a l'oposició, i que les formacions que van "impugnar" el Govern republicà siguin les que proposin una alternativa, en referència al PSC i Junts. També en les properes setmanes es decidirà quins seran els "passos a seguir" per part d'ERC, en relació al debat intern.