08
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
09
d'agost
a la
13:27h
Un percentatge molt petit -gairebé insignificant- de les persones amb el carnet d'ERC a la cartera sabien que, dos dies després de les eleccions del 23-J, el partit entraria al govern de la Diputació de Barcelona, format pel PSC i els comuns. Contradeia tot el que els republicans havien dit fins aleshores, assegurant que no pactarien amb els socialistes si no era per tenir una presidència republicana, com va passar a les diputacions de Tarragona i Lleida. La decisió es va prendre d'una manera tan bunqueritzada, que fins i tot la majoria dels càrrecs electes del partit de Barcelona se'n van assabentar amb prou feines una hora abans que es traslladés a la premsa. Ho van saber mitjançant una comunicació interna per correu electrònic. I això no va agradar gens una militància disgustada per les últimes patacades electorals de les municipals i espanyoles.
Alguns van sortir a manifestar el malestar a les xarxes socials. Altres, es van queixar internament i van anunciar que recollirien signatures per portar la decisió a consulta, com preveuen els estatuts. Altres, malgrat el disgust, van decidir mantenir l'enfadament en privat. Però la cúpula ho sap, i malgrat treure'n ferro en públic, és conscient que ha arribat l'hora de posar fil a l'agulla i escoltar les bases, molt preocupades especialment després de l'última cita a les urnes, el 23-J, que va suposar la pèrdua de més de 400.000 vots. Es farà mitjançant un procés participatiu que s'allargarà, com a mínim, fins al desembre.
De fet, la idea d'aquest procés de diàleg intern ja es va començar a preparar abans del declivi de les espanyoles, en un consell nacional de començaments de juny després del retrocés de les municipals, que van suposar la desbancada d'ERC com a primera força i la van situar com a tercera. "Ens toca prendre nota i treballar de valent per recuperar la confiança de la ciutadania", escrivien ara fa una setmana i escaig els dos líders del partit, Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una comunicació interna a la militància en la qual feien una crida a participar en el debat intern. Com serà aquest procés?
Un dels elements que es duran a terme són les assemblees territorials, tant locals com comarcals. Seran per escoltar la militància i hi assistiran representants de la mateixa executiva nacional, que faran una ruta arreu dels Països Catalans per canalitzar les propostes, crítiques i debats de les bases. Més enllà d'aquest procés d'escolta, en l'últim consell nacional de finals de juliol es va consensuar celebrar com a mínim un consell nacional al mes -als estatuts es fixa que és obligatori fer-ne un cada tres mesos- i també s'ha pres la decisió de sotmetre a les bases la hipotètica decisió sobre la investidura de Pedro Sánchez, com ja es va fer el 2019.
Pel que fa al procés de diàleg, l'estan pilotant una vuitantena de persones representatives dels àmbits sectorials i territorials. En aquest moment el procés tot just ha començat i coincideix amb les vacances d'estiu, però el que faran les bases serà apuntar-se a les subcomissions i grups de treball que s'han plantejat i que abordaran cinc qüestions diferents: com recuperar la confiança de l'electorat; què ha de fer ERC per ser referent en l'àmbit social, de bon govern, de defensa del país i de lideratge independentista; què ha de fer el partit per representar les persones joves i les dones; com incrementar l'afiliació i repensar el projecte de militància; i, en últim lloc, la subcomissió sobre l'estratègia comunicativa. Tots aquests grups treballaran en paral·lel i quan s'acabin els processos hi haurà les respectives conclusions que s'elevaran al consell nacional.
És aquest suport, que sempre s'acosta al 90% o el supera, el que dona aire a Junqueras i Rovira per continuar al capdavant del partit. Són el tàndem polític català que més temps porta en actiu, més de 10 anys, un fet que contrasta amb altres formacions que en els últims anys han anat renovant els seus lideratges. "No es tracta del que faci Rovira o Junqueras. El que nosaltres puguem fer té poca importància. Estem a disposició del que decideixi la militància", deia ara fa una setmana la secretària general dels republicans en una entrevista a Catalunya Ràdio des de Ginebra. Així va respondre quan se li va preguntar si ella i el president del partit repetiran 10 anys més al capdavant d'ERC.
Ara fa un temps, el partit va canviar els estatuts eliminant els límits de mandat quan no s'ha pogut exercir plenament per la repressió, com és el cas de Junqueras i Rovira. De moment, la direcció del partit calcula que el tàndem continua endavant, i amb aquest procés els dos dirigents intentaran demostrar que les bases tanquen files, una vegada més, amb el seu lideratge. Però ho hauran de fer amb el repte d'assumir que hi ha una desorientació i que la situació ha canviat molt respecte als últims anys. Amb les dues patacades electorals consecutives, Junqueras i Rovira queden tocats, i a això se li suma que el seu home fort, Pere Aragonès, no hagi aconseguit que la presidència de la Generalitat suposi un premi electoral.
Alguns van sortir a manifestar el malestar a les xarxes socials. Altres, es van queixar internament i van anunciar que recollirien signatures per portar la decisió a consulta, com preveuen els estatuts. Altres, malgrat el disgust, van decidir mantenir l'enfadament en privat. Però la cúpula ho sap, i malgrat treure'n ferro en públic, és conscient que ha arribat l'hora de posar fil a l'agulla i escoltar les bases, molt preocupades especialment després de l'última cita a les urnes, el 23-J, que va suposar la pèrdua de més de 400.000 vots. Es farà mitjançant un procés participatiu que s'allargarà, com a mínim, fins al desembre.
De fet, la idea d'aquest procés de diàleg intern ja es va començar a preparar abans del declivi de les espanyoles, en un consell nacional de començaments de juny després del retrocés de les municipals, que van suposar la desbancada d'ERC com a primera força i la van situar com a tercera. "Ens toca prendre nota i treballar de valent per recuperar la confiança de la ciutadania", escrivien ara fa una setmana i escaig els dos líders del partit, Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una comunicació interna a la militància en la qual feien una crida a participar en el debat intern. Com serà aquest procés?
Assemblees territorials i cinc grups de treball
Un dels elements que es duran a terme són les assemblees territorials, tant locals com comarcals. Seran per escoltar la militància i hi assistiran representants de la mateixa executiva nacional, que faran una ruta arreu dels Països Catalans per canalitzar les propostes, crítiques i debats de les bases. Més enllà d'aquest procés d'escolta, en l'últim consell nacional de finals de juliol es va consensuar celebrar com a mínim un consell nacional al mes -als estatuts es fixa que és obligatori fer-ne un cada tres mesos- i també s'ha pres la decisió de sotmetre a les bases la hipotètica decisió sobre la investidura de Pedro Sánchez, com ja es va fer el 2019.
Pel que fa al procés de diàleg, l'estan pilotant una vuitantena de persones representatives dels àmbits sectorials i territorials. En aquest moment el procés tot just ha començat i coincideix amb les vacances d'estiu, però el que faran les bases serà apuntar-se a les subcomissions i grups de treball que s'han plantejat i que abordaran cinc qüestions diferents: com recuperar la confiança de l'electorat; què ha de fer ERC per ser referent en l'àmbit social, de bon govern, de defensa del país i de lideratge independentista; què ha de fer el partit per representar les persones joves i les dones; com incrementar l'afiliació i repensar el projecte de militància; i, en últim lloc, la subcomissió sobre l'estratègia comunicativa. Tots aquests grups treballaran en paral·lel i quan s'acabin els processos hi haurà les respectives conclusions que s'elevaran al consell nacional.
El rol de Junqueras i Rovira
Malgrat les veus que s'han aixecat durant les últimes setmanes, des de la cúpula d'ERC treuen ferro a la discòrdia i argumenten que les veus que s'han alçat no van contra l'estratègia política en si, sinó sobre com s'està executant aquesta. El cert és que la ponència política del partit és relativament recent, del gener d'enguany, i va rebre el suport de gairebé el 97% de les bases en un congrés nacional que es va celebrar a Lleida. Només hi va haver 7 vots en contra i 14 abstencions, i l'estratègia apuntalava el diàleg, defensava imbricar estratègies amb l'esquerra espanyola, i un referèndum per la via Montenegro: amb un mínim de participació del 50% i del 55% a favor del sí per negociar la independència.És aquest suport, que sempre s'acosta al 90% o el supera, el que dona aire a Junqueras i Rovira per continuar al capdavant del partit. Són el tàndem polític català que més temps porta en actiu, més de 10 anys, un fet que contrasta amb altres formacions que en els últims anys han anat renovant els seus lideratges. "No es tracta del que faci Rovira o Junqueras. El que nosaltres puguem fer té poca importància. Estem a disposició del que decideixi la militància", deia ara fa una setmana la secretària general dels republicans en una entrevista a Catalunya Ràdio des de Ginebra. Així va respondre quan se li va preguntar si ella i el president del partit repetiran 10 anys més al capdavant d'ERC.
Ara fa un temps, el partit va canviar els estatuts eliminant els límits de mandat quan no s'ha pogut exercir plenament per la repressió, com és el cas de Junqueras i Rovira. De moment, la direcció del partit calcula que el tàndem continua endavant, i amb aquest procés els dos dirigents intentaran demostrar que les bases tanquen files, una vegada més, amb el seu lideratge. Però ho hauran de fer amb el repte d'assumir que hi ha una desorientació i que la situació ha canviat molt respecte als últims anys. Amb les dues patacades electorals consecutives, Junqueras i Rovira queden tocats, i a això se li suma que el seu home fort, Pere Aragonès, no hagi aconseguit que la presidència de la Generalitat suposi un premi electoral.