La idea de tenir una oficina antidesnonaments de la Generalitat està molt a prop de ser una realitat. Així ho han decidit el Govern, en mans del PSC, i els Comuns, amb un pacte que accelera una proposta que havia quedat pendent d'aclarir. Això suposa portar a escala nacional una mesura popularitzada a Barcelona, introduïda durant el primer mandat d'Ada Colau. En una compareixença davant la premsa, la diputada Susanna Segovia (Comuns) ha detallat que la idea és tenir 50 treballadors en actiu, com a tard, a mitjans del 2026. Aquests empleats del nou servei de la Generalitat aniran a parar físicament a les oficines dels ajuntaments i els consells comarcals que ja tracten habitualment amb famílies que estan en risc de ser desnonades.
La seva funció serà sobretot la mediació amb els diferents actors implicats en tot el procés que pot portar una família a quedar-se al carrer. La prioritat serà arribar abans a poder parlar amb els propietaris. Un dels problemes dels programes vigents de la Generalitat és que s'arriba massa tard a la resolució del conflicte i quan s'ofereix un acord in extremis, fins i tot quan l'administració proposa pagar les quantitats econòmiques que la família deu, el propietari l'acaba rebutjant. "Moltes vegades s’arriba tan tard que el petit propietari ja no vol ni aquesta solució", ha apuntat Segovia.
Alhora, en situacions de famílies que ja estiguin en un cas més avançat, els nous treballadors de la unitat antidesnonaments catalana també s'asseguraran que els Mossos d'Esquadra tinguin informació afegida dels habitants de l'immoble, com si hi ha menors d'edat afectats o si hi ha un informe de vulnerabilitat de la unitat familiar, perquè es tingui tot el context abans d'actuar policialment. Això, però, sovint té uns efectes limitats, ja que els Mossos hi intervenen com a policia judicial i amb aquest argument s'acaba deixant l'última paraula en els representants dels jutjats. Sigui com sigui, entre unes i altres gestions, des de l'Ajuntament de Barcelona -on el servei està actiu des de fa gairebé una dècada- fa temps que es defensa que s'aturen el 90% dels desnonaments previstos.
La dimensió de l'oficina catalana, de moment, queda lluny de la proposta barcelonina. El pacte inclou tenir una cinquantena de treballadors per a tot el país, mentre que només la capital ja compta amb 43 professionals dedicats específicament a frenar desallotjaments. En aquest sentit, els Comuns han defensat que aquest és un punt d'inici i que caldria anar més enllà els anys següents.
De moment, el pressupost previst per a la proposta és de 39 milions d'euros, per al període 2026-2030. Això deixa una mitjana de 8 milions d'euros per any. El nom que s'ha escollit és Servei de Protecció i Estabilitat Residencial (SPER) i els treballadors que aniran a parar a diferents punts del territori s'anomenaran Referents d'Habitatge (RAH). Seran com un reforç del servei local, i estaran especialitzats en fer d'interlocutors amb els recursos de la Generalitat per aturar una de les pitjors conseqüències de la crisi de l'habitatge, que una família es quedi sense sostre.
Registre de grans tenidors, nou impuls a un vell anunci
Una altra de les carpetes que havia quedat arraconada els darrers anys és el registre de grans tenidors. En aquest sentit, els Comuns han acordat amb el Govern posar-lo en marxa abans que acabi aquest 2025, després que es pactés políticament l'arribada d'aquest eina -que permetrà a la ciutadania saber si el seu tenidor és un gran propietari- fa tres anys. "Les persones físiques i jurídiques que tinguin més de 5 habitatges, hauran de fer constar totes les seves propietats en aquest registre. En cas de no complir-ho podran ser sancionats amb multes d’entre 9.000 i 90.000 euros", asseguren des de la formació liderada per Jéssica Albiach al Parlament.
La diputada Susanna Segovia també ha sostingut que aquest registre haurà de comptar amb una web pública de fàcil accés a la ciutadania, en què si s'introdueix el DNI del propietari -si és un particular- o el NIF d'una empresa, es descobreix si el propietari d'un immoble és o no és un gran tenidor. Tanmateix, caldrà veure si el Govern valida aquestes concrecions. En una primera compareixença sobre l'acord, l'executiu de Salvador Illa ha deixat que siguin els Comuns en solitari els que aportin la informació del pacte. Tanmateix, els han permès fer la roda de premsa des de l'interior del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Està previst que demà mateix la consellera del ram i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, aporti la visió de l'executiu socialista.
