28
de juliol
de
2023, 20:25
Actualitzat:
20:31h
ERC portarà a la militància un possible acord per a investir Pedro Sánchez. Seran les bases les que avalaran o no, en última instància, l'entesa que hagin assolit els equips negociadors per votar a favor del candidat socialista. Així ho ha acordat aquest divendres el consell nacional del partit, que s'ha reunit després de la doble patacada a les eleccions municipals i espanyoles, i quan comencen a aparèixer veus internes que qüestionen els últims moviments de la formació, sobretot el pacte amb el PSC per apuntalar el govern de Lluïsa Moret a la Diputació de Barcelona. En l'actual moment de desorientació que viu el partit, que ha propiciat un debat intern que s'allargarà fins a finals d'any, la direcció buscarà l'aval de les bases per reforçar qualsevol pas a Madrid.
En la darrera investidura, els republicans ja van consultar la decisió d'investir el candidat socialista. El novembre de 2019, després de les eleccions, les bases van aprovar per àmplia majoria -un 95% a favor- negociar amb el PSOE una taula de negociació. El gener de 2020, el consell nacional va acceptar també amb una majoria clara -96%- abstenir-se per facilitar un govern progressista. Fa quatre anys, els republicans vivien un moment de fortalesa electoral. L'escenari és ben diferent i després de la patacada a les municipals i la davallada a les espanyoles, ERC només manté la Generalitat. L'acord a la Diputació, que trenca amb el relat que els pacte amb el PSC són per garantir presidències independentistes, va en la línia de guanyar espais de poder i no ha agradat a alguns càrrecs del partit.
Sigui com sigui, la direcció portarà a la militància el resultat de les negociacions amb el PSOE i tindran l'última paraula. Ara ja no n'hi ha prou amb l'abstenció, com el 2020, i caldria un vot favorable, cosa que encareix el preu de la negociació i també fa més difícil un suport tan nítid com fa quatre anys entre les bases dels republicans. A tot això se li afegeix que, aquest cop, Junts tindrà un paper tant o més central que el d'ERC en la negociació.
A hores d'ara, el partit ha designat les persones que portaran les converses amb els socialistes: els diputats Gabriel Rufián, Teresa Jordà i la senadora Sara Bailac. Per a les qüestions estratègiques, aquest equip s'ampliarà a la direcció d'ERC, amb Marta Rovira, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Juli Fernàndez. La prioritat és travar un acord estratègic amb Junts per abordar, entre altres coses, la investidura de Sánchez, que no té pressa per començar a parlar. L'acord amb Junts impediria que la negociació es convertís també en una nova competició entre partits independentistes, fins ara enfrontats per l'estratègia a Madrid.
Des d'ERC reconeixen que no volen noves eleccions a l'Estat, que donarien una segona oportunitat a PP i Vox d'arribar a la majoria absoluta i podrien fer aparéixer els independentistes com a "culpables" del bloqueig, però també deixen clar que el "sí" a Sánchez no està garantit i que faran valer les seves demandes. Ara com ara, demanen continuar avançant en la taula de negociació per abordar l'autodeterminació i la fi de la repressió, però també qüestions més concretes i que afecten el dia a dia dels ciutadans, com ara posar fi al dèficit fiscal i culminar el traspàs de Rodalies. Els republicans reconeixen que els resultats no són bons -han perdut 400.000 vots i sis diputats al Congrés- i ho expliquen pel vot dual i per la desmobilització independentista, i també pel desgast patit aquests últims anys per haver liderat en solidari les negociacions amb l'Estat.
ERC té clar que l'estratègia bona passa pel diàleg i la negociació, i acabar forçant un referèndum acordat. En aquest marc, hi ha diverses "vies" per avançar i mentre se'n prova una se'n pot preparar una altra. Això és una manera de dir que hi ha marge perquè totes les sensibilitats del carril central de l'independentisme se sentin còmodes en un acord estratègic global, que situï com a horitzó l'exercici del dret a l'autodeterminació a Catalunya de manera acordada amb l'Estat i amb reconeixement internacional. Quan tot just comencen les negociacions, Junts ha situat com a punt de partida el referèndum i l'amnistia, com també va fer ERC l'any 2019. El PSOE no té previst acceptar un referèndum sobre la independència i tampoc una amnistia.
Els socialistes sí que ha començat a amorosir les relacions amb els independentistes i està damunt la taula la possibilitat de tenir grup propi al Congrés -ni ERC ni Junts compleixen els requisits- a canvi de facilitar una majoria i una presidència progressista a la mesa del Congrés. Un primer pas abans d'abordar la carpeta principal. En paral·lel a les negociacions amb Junts sobre la investidura, els mals resultats dels republicans han obligat a obrir un procés de debat intern que s'allargarà fins a finals d'any i que traslladarà les seves conclusions al consell nacional. En aquest debat, en què participen unes 80 persones del partit, s'analitzarà com recuperar la confiança dels votants i millores organitzatives i de comunicació del partit. També es consultarà es faran assemblees territorials per escoltar directament la militància.
En la darrera investidura, els republicans ja van consultar la decisió d'investir el candidat socialista. El novembre de 2019, després de les eleccions, les bases van aprovar per àmplia majoria -un 95% a favor- negociar amb el PSOE una taula de negociació. El gener de 2020, el consell nacional va acceptar també amb una majoria clara -96%- abstenir-se per facilitar un govern progressista. Fa quatre anys, els republicans vivien un moment de fortalesa electoral. L'escenari és ben diferent i després de la patacada a les municipals i la davallada a les espanyoles, ERC només manté la Generalitat. L'acord a la Diputació, que trenca amb el relat que els pacte amb el PSC són per garantir presidències independentistes, va en la línia de guanyar espais de poder i no ha agradat a alguns càrrecs del partit.
Sigui com sigui, la direcció portarà a la militància el resultat de les negociacions amb el PSOE i tindran l'última paraula. Ara ja no n'hi ha prou amb l'abstenció, com el 2020, i caldria un vot favorable, cosa que encareix el preu de la negociació i també fa més difícil un suport tan nítid com fa quatre anys entre les bases dels republicans. A tot això se li afegeix que, aquest cop, Junts tindrà un paper tant o més central que el d'ERC en la negociació.
A hores d'ara, el partit ha designat les persones que portaran les converses amb els socialistes: els diputats Gabriel Rufián, Teresa Jordà i la senadora Sara Bailac. Per a les qüestions estratègiques, aquest equip s'ampliarà a la direcció d'ERC, amb Marta Rovira, Marta Vilalta, Josep Maria Jové i Juli Fernàndez. La prioritat és travar un acord estratègic amb Junts per abordar, entre altres coses, la investidura de Sánchez, que no té pressa per començar a parlar. L'acord amb Junts impediria que la negociació es convertís també en una nova competició entre partits independentistes, fins ara enfrontats per l'estratègia a Madrid.
Des d'ERC reconeixen que no volen noves eleccions a l'Estat, que donarien una segona oportunitat a PP i Vox d'arribar a la majoria absoluta i podrien fer aparéixer els independentistes com a "culpables" del bloqueig, però també deixen clar que el "sí" a Sánchez no està garantit i que faran valer les seves demandes. Ara com ara, demanen continuar avançant en la taula de negociació per abordar l'autodeterminació i la fi de la repressió, però també qüestions més concretes i que afecten el dia a dia dels ciutadans, com ara posar fi al dèficit fiscal i culminar el traspàs de Rodalies. Els republicans reconeixen que els resultats no són bons -han perdut 400.000 vots i sis diputats al Congrés- i ho expliquen pel vot dual i per la desmobilització independentista, i també pel desgast patit aquests últims anys per haver liderat en solidari les negociacions amb l'Estat.
Mals resultats però un paper decisiu
Malgrat els mals resultats de l'independentisme, l'aritmètica parlamentària ha deixat ERC, i també a Junts, fins ara desplaçada del joc d'acords, en una posició decisiva per a la governabilitat de l'Estat. Els republicans confien poder arribar a un acord estratègic amb els juntaires per poder pressionar conjuntament Sánchez a canvi del suport a la investidura. Els contactes entre totes dues formacions ja han començat i els secretaris generals, Marta Rovira i Jordi Turull, han mantingut converses per mirar d'apropar posicions, no tàctiques, sinó de fons, després de la davallada en vots en les dues últimes cites electorals. Els republicans han perdut el 40% dels vots i els juntaires el 24% marcant mínims històrics en la representació dels partits sobiranistes. Fonts dels republicans sostenen que les posicions no estan allunyades, si es parla de qüestions estratègiques i esperen poder arribar a un acord amb l'altre gran partit independentista per fer de palanca a l'Estat.ERC té clar que l'estratègia bona passa pel diàleg i la negociació, i acabar forçant un referèndum acordat. En aquest marc, hi ha diverses "vies" per avançar i mentre se'n prova una se'n pot preparar una altra. Això és una manera de dir que hi ha marge perquè totes les sensibilitats del carril central de l'independentisme se sentin còmodes en un acord estratègic global, que situï com a horitzó l'exercici del dret a l'autodeterminació a Catalunya de manera acordada amb l'Estat i amb reconeixement internacional. Quan tot just comencen les negociacions, Junts ha situat com a punt de partida el referèndum i l'amnistia, com també va fer ERC l'any 2019. El PSOE no té previst acceptar un referèndum sobre la independència i tampoc una amnistia.
Els socialistes sí que ha començat a amorosir les relacions amb els independentistes i està damunt la taula la possibilitat de tenir grup propi al Congrés -ni ERC ni Junts compleixen els requisits- a canvi de facilitar una majoria i una presidència progressista a la mesa del Congrés. Un primer pas abans d'abordar la carpeta principal. En paral·lel a les negociacions amb Junts sobre la investidura, els mals resultats dels republicans han obligat a obrir un procés de debat intern que s'allargarà fins a finals d'any i que traslladarà les seves conclusions al consell nacional. En aquest debat, en què participen unes 80 persones del partit, s'analitzarà com recuperar la confiança dels votants i millores organitzatives i de comunicació del partit. També es consultarà es faran assemblees territorials per escoltar directament la militància.