- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
"Ja no se'm pot demanar gaire més", repetia aquests dies de campanya Carles Puigdemont quan, en privat, se li preguntava sobre el paper que jugaria després de les eleccions si no en sortia com a vencedor. Després de sis anys i mig a l'exili, el fet de ser candidat sorgia d'una voluntat -seva- d'optar a l'anomenada "restitució", i també d'una necessitat -la de Junts- de presentar d'algú que optés a la victòria. El líder moral del partit ha quedat per sota de Salvador Illa -42 escons contra 35-, però tot indica que encara li queda corda. Si més no, durant les setmanes vinents. Puigdemont, amb l'anunci de presentar-se a la investidura, guanya temps. Temps per esprémer les aliances i per contenir qualsevol debat a Junts.
A què aspira Puigdemont amb l'anunci d'aquest dilluns? Sense corbata i amb texans, amb tot relaxat i amb les dades de les eleccions al cap, l'expresident ha indicat que pot disposar d'una "majoria més àmplia" que la d'Illa, que per ara només compta amb 48 escons, els seus i els sis dels comuns, i per tant queda lluny de la majoria absoluta. El candidat de Junts assenyala que ell pot optar a tenir-ne 55, que són els que sumen amb ERC, i que si té en compte els de la CUP pot optar als 59. Aquest 55 o 59 contra els 48 del PSC i dels comuns és l'argument que fa servir l'expresident per indicar que té més suports que Illa, però qualsevol jugada hauria de comptar amb el vistiplau dels socialistes catalans. I del PSOE.
En aquest sentit, el líder moral de Junts està volent esprémer l'aliança que va rubricar al novembre amb l'anomenat Acord de Brussel·les, que no garanteix -segons ell- l'estabilitat de Pedro Sánchez, però sí que condiciona qualsevol política d'aliances. Puigdemont ha deixat clar que la seva investidura no formarà part de la taula de negociació oberta a Suïssa, però ja ha fet saber que, si hi ha jugades "estranyes" -és a dir, que Illa se sustenti en el PP per ser investit-, aquest mecanisme internacional deixarà de tenir sentit. De la mateixa manera que, si passa això, Sánchez sabrà que no podrà comptar amb els vots de Junts a Madrid. Sense pressupostos, la legislatura perillaria per al PSOE. De sociovergència, això sí, no se'n vol ni sentir a parlar: la figura de Puigdemont impedeix que s'acabi fent president Illa, de qui ni tan sols té el número de telèfon.
El fet d'insistir en un Govern d'"obediència catalana" també suposa un element de pressió per a ERC. Puigdemont ha donat per fet que els republicans no optaran per un tripartit -Pere Aragonès ja ha anunciat que marxa i els republicans han donat per fet que passaran a l'oposició-, de manera que els insten a "refer ponts" en clau independentista. Bona part de les anàlisis que es feien en privat diumenge a la nit a la sala de màquines de Junts contenien comentaris agredolços: per una banda, l'expresident tornava a erigir-se com a líder del moviment, ara sense majoria absoluta al Parlament; per l'altra, alarma per la patacada d'ERC, a qui durant anys s'ha castigat públicament per l'estratègia a Madrid.
I quina és l'altra derivada que constitueix el propòsit de Puigdemont de guanyar temps mentre es negocia la constitució de la mesa del Parlament -horitzó 10 de juny, just l'endemà de les europees- i s'enfila la constitució d'un nou Govern? La situació interna a Junts. El partit, com remarquen des de l'entorn de Jordi Turull, secretari general, ha funcionat "a gran rendiment" durant la campanya, amb una mobilització diària notable en direcció a Argelers, i l'expresident actua com a argamassa de les sigles. Tenint en compte que Puigdemont ja ha fet saber que si no és president no serà cap de l'oposició, mantenir viva la flama de la candidatura li permet continuar a primera línia i no obrir el meló successori.
A banda, en cas que hi hagi repetició electoral, el candidat té intenció de tornar-ho a ser, i d'exercir com a tal des de Catalunya, perquè té pensat tornar-hi a partir del 25 de juny, que és quan s'hauria de celebrar el primer debat d'investidura. Si la llei d'amnistia s'aplica tal com preveu la seva defensa, si es tornen a convocar eleccions pel desacord entre partits Puigdemont podria fer campanya de manera tradicional. Li serviria per eixamplar encara més la distància amb ERC i disputar el triomf a Illa? De moment, el candidat guanya temps i alimenta el somni d'una investidura que hauria de comptar, en última instància, amb la col·laboració de qui va guanyar les eleccions d'aquest diumenge.