- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
L'espai Jean Carrère d'Argelers, convertit en mitinòdrom de Junts durant tota la campanya, ha acollit aquest dilluns la compareixença de Carles Puigdemont l'endemà de les eleccions del 12-M, que han atorgat 35 escons a la candidatura, tres més que el 2021 però a set de distància de Salvador Illa, el guanyador dels comicis. Què ha anunciat el líder a l'exili? Que es presentarà a la investidura perquè, diu, pot sumar amb els republicans una majoria "més àmplia" que el PSC, perquè veu descartat el tripartit en la mesura que Pere Aragonès va anunciar aquest diumenge al vespre que s'encetava una nova etapa a l'oposició després de perdre fins a tretze escons a les eleccions. "Ara ens toca reconstruir ponts. El meu deure en particular és aquest, en la mesura que sigui possible, amb la màxima generositat i mirant cap al futur", ha determinat l'expresident.
"Si parlem de governs coherents, el govern coherent del senyor Illa descansaria sobre una suma de 48 escons. I, si parlem de majories que ja s'han produït en el passat, el nostre descansaria sota un mínim de 55 i un màxim de 59. Tindríem més fortalesa", ha apuntat Puigdemont. Quins comptes fa? Els 48 serien els del PSC i els comuns -que en tenen sis-, mentre que ell disposaria dels sufragis d'ERC i de la CUP. En tot cas, ha qualificat de "prematur" establir les bases de la negociació a l'espera que es reuneixin els òrgans de direcció. Preguntat sobre la possibilitat que el PSC s'abstingui, ha adreçat una pregunta als socialistes: "Què genera més estabilitat?". Forçarà Pedro Sánchez a abstenir-se? "Això ho han de preguntar al PSC. Nosaltres no prendrem les decisions per ells", ha resumit el candidat de Junts, que té previst tornar al juny a Catalunya per la primera investidura.
Negociació en marxa
En la compareixença de la nit electoral, Puigdemont va indicar que encara s'estava a temps d'estructurar un Govern "d'obediència catalana", un missatge que anava dirigit tant a ERC com al PSOE. Als republicans, perquè enterressin qualsevol possibilitat de formar un tripartit que suma 68 escons i no va tenir la majoria absoluta garantida fins a última hora. I als socialistes, perquè en aquesta ocasió els pactes al Congrés dels Diputats i al Parlament estan íntimament relacionats. Junts i els republicans, des de la investidura de Sánchez, formen part de la governabilitat a Madrid, malgrat que amb intensitats diferents. Puigdemont forma part de la taula de diàleg internacional amb el PSOE.
"En aquesta negociació tenim escrit que cal negociar sobre el que acordi al Parlament", ha apuntat el líder moral de Junts, en referència a l'acord signat amb els socialistes. També ha volgut clarificar que no té el telèfon d'Illa, i que per tant no ha pogut parlar personalment amb ell. Està en risc la legislatura espanyola? "És molt aviat per dir-ho. Si el PSC s'abraça al PP, com ha fet a l'Ajuntament de Barcelona, això deixaria sense sentit l'acord amb el PSOE a Madrid. No m'imagino els socialistes catalans boicotejant els acords amb el PSOE a Suïssa, i encara menys tenint el suport del PP, que és un partit tan dolent que va fer plantejar a Sánchez pensar sobre el seu futur", ha ironitzat el candidat.
La taula internacional ha servit per desencallar qüestions com els decrets anticrisi de principis d'any, resolts amb un pacte per transferir a Catalunya les competències en immigració a través d'una llei orgànica específica. El líder a l'exili està al capdavant de totes les converses amb els socialistes, i defensava que aquestes converses farien un salt endavant en cas que ell arribés a la presidència, perquè li conferirien més institucionalitat. Al llarg de la campanya, Puigdemont va deixar clar que el seu futur no passava per ser cap de l'oposició, de manera que en el desenllaç de les negociacions també s'hi amaguen les claus per determinar el futur de Junts, que en aquesta campanya ha exhibit unitat interna.