- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
"Tenim bones sensacions, creiem que podem obrir una nova etapa a Catalunya". Salvador Illa s'atrevia amb aquest pronòstic abans de les vuit del vespre, arriscat en un moment que tots els dirigents advoquen per la prudència. Les urnes li han donat la raó: el PSC ha guanyat de manera clara les eleccions a Catalunya i tindrà opcions de ser el proper president de la Generalitat. Ara bé, no serà senzill ni ràpid, i caldrà pactar. ERC ja ha dit que "passarà a l'oposició" i Junts insinua que és Illa qui ha de permetre un govern liderat per Puigdemont, malgrat haver perdut.
Illa ha comparegut passades les onze de la nit. Ha celebrat la victòria i ha dit que Catalunya "obre una nova etapa", tot recordant que els independentistes no sumen majoria absoluta. "Correspon al PSC liderar aquesta nova etapa", ha deixat clar. Un dels factors que explica la victòria, ha dit, són "les polítiques del govern espanyol" de Pedro Sánchez, a qui Illa ha agraït el suport. La "nova etapa", ha dit, serà per a "tots els catalans" i servirà per "posar els serveis públics al centre". Illa ha refermat que es presentarà a la investidura per ser el proper president i que parlarà "amb tothom". És la primera vegada que guanyen en vots i en escons a Catalunya.
El PSC s’ha imposat amb claredat a les eleccions catalanes amb 42 diputats. La feina a l’oposició, el desgast dels partits independentistes, el missatge de gestió tranquil·la després del procés i el factor Sánchez ajuden a entendre la victòria socialista, que s’ha imposat a Carles Puigdemont (35) i Pere Aragonès (20). Totes les enquestes situaven el PSC com a favorit i les urnes ho han confirmat. Ara comença el segon round, els pactes, però el PSC té a l’abast arribar de nou a la Generalitat.
La victòria d’Illa s’explica per molts motius. Des de l’oposició, el partit ha aconseguit condicionar el Govern, amb estabilitat quan ha convingut amb el suport als pressupostos. Ha subscrit pactes amplis, com el de la immersió, i alhora ha aconseguit moure ERC en qüestions controvertides, com el Hard Rock o la B-40. Aquesta oposició “responsable” ha permès situar el PSC com una alternativa i l’ha beneficiat a les urnes.
Hi ha altres elements. Els socialistes han aconseguit convertir-se en una opció que aplega sensibilitats de bona part de l’espectre ideològic. Després del procés i d’uns anys de picabaralla entre ERC i Junts, el PSC ha transmès la imatge del canvi de cicle necessari, amb apel·lacions a un votant transversal: del centredreta al centreesquerra, de l’establishment als sindicats majoritaris, i del catalanisme d’ordre fins a l’espanyolisme que no vol estridències.
L’aposta per una campanya poc ambiciosa, centrada sobretot a prometre bona gestió i serveis públics, juntament amb el missatge d’una “dècada perduda” amb els governs independentistes, han funcionat. Després d’anys de confrontació, Illa promet tranquil·litat i col·laboració amb l’Estat. S’hi suma la possibilitat de teixir una aliança socialista amb Sánchez a la Moncloa. El president espanyol ha introduït el factor emocional en una campanya que principalment racional, i això ha servit per activar votant socialista.
Els "serveis públics" derroten el factor Puigdemont
El PSC ha aconseguit també derrotar Puigdemont. L’anunci del retorn ha permès a Junts guanyar la batalla a ERC dins del bloc independentista, però no ha estat suficient per imposar-se a Illa. El futur de l’expresident queda ara en l’aire, després d’anunciar que deixaria la política si no pot ser president. El desgast d’ERC i la CUP, i la irrupció de l’extrema dreta fan inviable un pacte independentista per investir Puigdemont. Això explica que el PSC d’Illa tingui a l’abast la presidència de la Generalitat per primera vegada des del tripartit.
Tot està obert, però la impossibilitat d’un pacte de Junts, ERC, CUP dibuixa dues alternatives: o un pacte liderat pel PSC o bé un bloqueig que aboqui el país a noves eleccions. En aquest sentit, l'opció del pacte PSC-Junts és aritmèticament possible, però políticament poc probable. La figura de Puigdemont allunya aquesta entesa, malgrat el suport independentista a Pedro Sánchez o pactes diversos als ajuntaments, i que les dues formacions coincideixen en aspectes importants com les infraestructures o les polítiques de seguretat. També és inviable que Illa s'abstingui per fer president Puigdemont, com ha dit ell mateix en campanya. Malgrat que els juntaires puguin jugar amb l'estabilitat de Sánchez a la Moncloa.
ERC passarà a l'oposició
L'opció que tindria més números -Illa va dir en campanya que era "possible"- és la d'un govern del PSC amb el suport d’ERC i els comuns, però els republicans ja han refredat la possibilitat. Els de Jéssica Albiach s’hi posaran bé, perquè és l'única opció de ser rellevants en la futura legislatura. Els de Pere Aragonès veuen llunyana aquesta opció, però la patacada, que se suma a les desfetes de les municipals i espanyoles, obligarà a una reflexió interna. "Passem a l'oposició", ha dit Aragonès, que ha situat la pressió a socialistes i juntaires. El president ha rebut un càstig contundent a les urnes. En tot cas, la suma de PSC, ERC i comuns permetria un govern liderat per Illa, el gran guanyador de les eleccions.