04
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
20:50h
L'Ajuntament de Barcelona fa mesos que veu amb preocupació l'augment de pisos turístics a la ciutat, malgrat ser un sector restringit des de fa una dècada. L'existència d'una escletxa judicial -arran d'un intercanvi de parers entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el consistori- ha permès que apareguin centenars de noves llicències de pis turístic i que els càlculs municipals ja apuntin que pròximament es pot creuar la barrera dels 10.000 habitatges dedicats a acollir visitants.
Ara bé, aquelles sentències judicials que obligaven l'Ajuntament a inscriure nous pisos d'ús turístic a contracor van arribar amb un matís. Hi havia un truc per revocar aquests nous permisos, tot i que es podia aplicar únicament en els casos en què hi haguessin famílies vivint a la llar afectada. Tanmateix, a través d'una petició de transparència, Nació ha pogut constatar que el govern de Jaume Collboni (PSC) ha congelat aquesta via i l'ha deixat sense aplicar en la immensa majoria de casos que té sobre la taula. Fonts municipals asseguren que el consistori té dubtes sobre l'eina escollida i vol esperar a veure com reaccionen els jutjats.
El camí és clar. El van desbrossar els comuns quan encara estaven a l'Ajuntament. Pressionats davant l'arribada de centenars de nous pisos turístics, ja que l'escletxa judicial es va obrir arran d'un pla urbanístic liderat per ells mateixos, van trobar una fórmula per tapar la ferida. Sobretot, per actuar davant el polèmic cas de les 120 llicències d'habitatge d'ús turístic (HUT) que un privat va aconseguir per la via judicial en un sol edifici ubicat al carrer Tarragona.
Així, quan encara era al govern municipal com a tinent d'alcaldia, Janet Sanz (Barcelona en Comú) va anunciar que s'utilitzaria la llei catalana de facilitació de l'activitat econòmica per retirar llicències de pis turístic. La normativa de la Generalitat marca que es pot retirar un permís d'activitat si el negoci no s'ha posat en marxa tres mesos després de tenir la llicència activa. Això donava ales a l'administració per revocar els permisos aconseguits en tots aquells pisos que 90 dies després d'haver estat inscrits al cens municipal d'habitatges d'ús turístic no haguessin començat a rebre visitants i maletes. A la pràctica, això passava a totes aquelles llars on hi havia famílies vivint amb contractes de lloguer vigent. La propietat no els podia fer fora i, per tant, el govern municipal podria actuar.
Finalment, el compromís expressat per aquell govern, encara amb comuns i socialistes, va ser retirar 89 llicències a l'edifici del carrer Tarragona. A la resta de pisos de la mateixa finca, s'arribava tard perquè la propietat havia pogut fer fora els anteriors habitants i començar la nova activitat en menys de tres mesos. Alhora, però, allò obria la possibilitat a actuar a moltes altres finques si apareixien més sentències en edificis on hi hagués famílies vivint-hi. I així es va assegurar que es faria. "Si tenim coneixement que hi ha més edificis com el del carrer Tarragona, amb més o menys pisos, que hagin trobat aquesta complicitat judicial que facilita que es puguin establir com a pis turístic, hi estarem a sobre i farem les inspeccions per tal d'aplicar aquesta mateixa llei", deia llavors Sanz. Poc després, el diari Ara publicaria que els càlculs municipals de l'anterior àrea d'Urbanisme situaven al voltant dels 334 els pisos en què es podrien retirar llicències.
Ara bé, tot plegat va succeir a finals del mandat passat. La continuació del pla de revocar permisos quedava en mans del nou govern municipal que entrés a l'Ajuntament. En aquest cas, ha estat l'executiu del PSC en solitari el que s'ha trobat la patata calenta. I la decisió que ha pres ha estat la de diluir aquesta política de retirada de llicències turístiques a través de la llei de facilitació econòmica catalana.
Les xifres aconseguides per Nació a través d'una petició d'accés a la informació pública exposen que l'Ajuntament només ha aplicat la fórmula per revocar llicències de pis turístic en 106 expedients. Aquesta dada inclou les gairebé 90 llicències que ja es van anunciar que es volien retirar al carrer Tarragona durant el mandat anterior. Així, com a molt, s'hauria actuat en una vintena més de casos. Aquesta realitat xoca amb els centenars de casos de pisos amb llicència turística atorgada per un jutge on hi ha famílies vivint durant més de tres mesos. De fet, segons dades de la Gerència d'Urbanisme facilitades a aquest diari, hi ha 607 permisos de pis turístics vigents o en tràmit de ser-ho que han arribat els últims anys a Barcelona partir d'una sentència judicial. En molts casos afecten finques en què hi ha famílies que denuncien un enduriment del tracte per part de la propietat els últims mesos. "Per quedar-t'hi et demanen 10.000 euros", explicava una veïna d'un dels nous macroblocs turístics.
Però hi ha més casuístiques que s'obrien amb la fórmula de la llei catalana més enllà de l'escletxa judicial i que també s'han descartat. Tal com va explicar aquest diari mesos enrere, hi ha edificis de propietaris que van aconseguir les llicències turístiques fa molts anys, abans que es limitessin, però que encara no han fet servir mai aquell habitatge per rebre turistes i tenen famílies vivint-hi. En molts casos, amb lloguers de renda antiga, que són indefinits i no es poden cancel·lar. És a dir, que se sobrepassa de llarg la regla dels tres mesos. Un exemple d'aquesta realitat és la finca del número 316 del carrer Galileu. Allà ja hi conviuen turistes i llogaters. En aquests casos, l'Ajuntament també va obrir la porta a intervenir l'any passat, ja que s'assegurava així que els pisos no perdrien el seu ús d'habitatge residencial. Preguntada per aquesta possibilitat, el consistori responia a data de gener de 2024 que no consta haver intervingut en cap edifici que tingui aquestes condicions.
Sigui com sigui, dels 106 expedients que sí que s'han iniciat, n'hi ha 24 que encara estan en tràmit, mentre que 82 ja han estat declarats ferms administrativament. Ara bé, entre aquests últims supòsits, hi ha "molts casos" en què la propietat ha portat la decisió als jutjats, apunten fonts municipals. Així, ara s'obre un nou panorama contenciós-administratiu per aclarir el futur de les llicències retirades. Un nou capítol que afecta de ple l'edifici del carrer Tarragona. La propietat d'aquell bloc, la empresa Inmobiliaria Gallardo, ha estat contactada per aquest diari però no n'ha volgut fer cap declaració.
A partir d'aquí, des del govern municipal apunten que la pausa al pla de retirada de llicències turístiques té a veure amb els dubtes que els queden sobre la fórmula escollida. "Cal tenir present que és el primer cop que s'aplica aquesta regulació -que té com a finalitat facilitar l'activitat econòmica en l'entorn digital- amb l'objectiu de deixar sense efecte comunicacions d'habitatge d'ús turístic", sentencien fonts municipals. En el mateix sentit, el govern del PSC assegura que esperarà al posicionament que emeti la justícia sobre els primers expedients que hi arribin. "Cal veure com avancen aquests casos i en quin sentit els acaben resolen els jutjats corresponents", resolen portaveus oficials de la institució barcelonina.
A banda, es recorda que aquesta eina és una tireta que pot arribar a afectar centenars de pisos a tot estirar, però que la gran regulació dels habitatges d'ús turístic ha d'arribar de la mà de la Generalitat. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya acaba de convalidar un decret llei que permet acabar amb les llicències turístiques a perpetuïtat, que era com s'atorgaven fins ara. Tanmateix, la forma final de la regulació dependrà d'una negociació que encapçalen ERC i el PSC i que s'ha de tornar a votar al Parlament pròximament. Això marcarà com de ràpid arribarà aquest canvi al sector i quant d'aire es donarà als propietaris de pisos turístics. Com a mínim tindran cinc anys. Però encara queda polir-ne els detalls. L'alcalde Collboni assegura que calen reduccions "dràstiques" d'habitatges d'ús turístic a zones com Ciutat Vella. Un desig que, de moment, no s'està implementant.
Ara bé, aquelles sentències judicials que obligaven l'Ajuntament a inscriure nous pisos d'ús turístic a contracor van arribar amb un matís. Hi havia un truc per revocar aquests nous permisos, tot i que es podia aplicar únicament en els casos en què hi haguessin famílies vivint a la llar afectada. Tanmateix, a través d'una petició de transparència, Nació ha pogut constatar que el govern de Jaume Collboni (PSC) ha congelat aquesta via i l'ha deixat sense aplicar en la immensa majoria de casos que té sobre la taula. Fonts municipals asseguren que el consistori té dubtes sobre l'eina escollida i vol esperar a veure com reaccionen els jutjats.
El camí és clar. El van desbrossar els comuns quan encara estaven a l'Ajuntament. Pressionats davant l'arribada de centenars de nous pisos turístics, ja que l'escletxa judicial es va obrir arran d'un pla urbanístic liderat per ells mateixos, van trobar una fórmula per tapar la ferida. Sobretot, per actuar davant el polèmic cas de les 120 llicències d'habitatge d'ús turístic (HUT) que un privat va aconseguir per la via judicial en un sol edifici ubicat al carrer Tarragona.
Així, quan encara era al govern municipal com a tinent d'alcaldia, Janet Sanz (Barcelona en Comú) va anunciar que s'utilitzaria la llei catalana de facilitació de l'activitat econòmica per retirar llicències de pis turístic. La normativa de la Generalitat marca que es pot retirar un permís d'activitat si el negoci no s'ha posat en marxa tres mesos després de tenir la llicència activa. Això donava ales a l'administració per revocar els permisos aconseguits en tots aquells pisos que 90 dies després d'haver estat inscrits al cens municipal d'habitatges d'ús turístic no haguessin començat a rebre visitants i maletes. A la pràctica, això passava a totes aquelles llars on hi havia famílies vivint amb contractes de lloguer vigent. La propietat no els podia fer fora i, per tant, el govern municipal podria actuar.
Finalment, el compromís expressat per aquell govern, encara amb comuns i socialistes, va ser retirar 89 llicències a l'edifici del carrer Tarragona. A la resta de pisos de la mateixa finca, s'arribava tard perquè la propietat havia pogut fer fora els anteriors habitants i començar la nova activitat en menys de tres mesos. Alhora, però, allò obria la possibilitat a actuar a moltes altres finques si apareixien més sentències en edificis on hi hagués famílies vivint-hi. I així es va assegurar que es faria. "Si tenim coneixement que hi ha més edificis com el del carrer Tarragona, amb més o menys pisos, que hagin trobat aquesta complicitat judicial que facilita que es puguin establir com a pis turístic, hi estarem a sobre i farem les inspeccions per tal d'aplicar aquesta mateixa llei", deia llavors Sanz. Poc després, el diari Ara publicaria que els càlculs municipals de l'anterior àrea d'Urbanisme situaven al voltant dels 334 els pisos en què es podrien retirar llicències.
Ara bé, tot plegat va succeir a finals del mandat passat. La continuació del pla de revocar permisos quedava en mans del nou govern municipal que entrés a l'Ajuntament. En aquest cas, ha estat l'executiu del PSC en solitari el que s'ha trobat la patata calenta. I la decisió que ha pres ha estat la de diluir aquesta política de retirada de llicències turístiques a través de la llei de facilitació econòmica catalana.
Només 106 expedients, inclòs el cas Tarragona
Les xifres aconseguides per Nació a través d'una petició d'accés a la informació pública exposen que l'Ajuntament només ha aplicat la fórmula per revocar llicències de pis turístic en 106 expedients. Aquesta dada inclou les gairebé 90 llicències que ja es van anunciar que es volien retirar al carrer Tarragona durant el mandat anterior. Així, com a molt, s'hauria actuat en una vintena més de casos. Aquesta realitat xoca amb els centenars de casos de pisos amb llicència turística atorgada per un jutge on hi ha famílies vivint durant més de tres mesos. De fet, segons dades de la Gerència d'Urbanisme facilitades a aquest diari, hi ha 607 permisos de pis turístics vigents o en tràmit de ser-ho que han arribat els últims anys a Barcelona partir d'una sentència judicial. En molts casos afecten finques en què hi ha famílies que denuncien un enduriment del tracte per part de la propietat els últims mesos. "Per quedar-t'hi et demanen 10.000 euros", explicava una veïna d'un dels nous macroblocs turístics. Però hi ha més casuístiques que s'obrien amb la fórmula de la llei catalana més enllà de l'escletxa judicial i que també s'han descartat. Tal com va explicar aquest diari mesos enrere, hi ha edificis de propietaris que van aconseguir les llicències turístiques fa molts anys, abans que es limitessin, però que encara no han fet servir mai aquell habitatge per rebre turistes i tenen famílies vivint-hi. En molts casos, amb lloguers de renda antiga, que són indefinits i no es poden cancel·lar. És a dir, que se sobrepassa de llarg la regla dels tres mesos. Un exemple d'aquesta realitat és la finca del número 316 del carrer Galileu. Allà ja hi conviuen turistes i llogaters. En aquests casos, l'Ajuntament també va obrir la porta a intervenir l'any passat, ja que s'assegurava així que els pisos no perdrien el seu ús d'habitatge residencial. Preguntada per aquesta possibilitat, el consistori responia a data de gener de 2024 que no consta haver intervingut en cap edifici que tingui aquestes condicions.
Sigui com sigui, dels 106 expedients que sí que s'han iniciat, n'hi ha 24 que encara estan en tràmit, mentre que 82 ja han estat declarats ferms administrativament. Ara bé, entre aquests últims supòsits, hi ha "molts casos" en què la propietat ha portat la decisió als jutjats, apunten fonts municipals. Així, ara s'obre un nou panorama contenciós-administratiu per aclarir el futur de les llicències retirades. Un nou capítol que afecta de ple l'edifici del carrer Tarragona. La propietat d'aquell bloc, la empresa Inmobiliaria Gallardo, ha estat contactada per aquest diari però no n'ha volgut fer cap declaració.
El govern Collboni té dubtes amb la fórmula
A partir d'aquí, des del govern municipal apunten que la pausa al pla de retirada de llicències turístiques té a veure amb els dubtes que els queden sobre la fórmula escollida. "Cal tenir present que és el primer cop que s'aplica aquesta regulació -que té com a finalitat facilitar l'activitat econòmica en l'entorn digital- amb l'objectiu de deixar sense efecte comunicacions d'habitatge d'ús turístic", sentencien fonts municipals. En el mateix sentit, el govern del PSC assegura que esperarà al posicionament que emeti la justícia sobre els primers expedients que hi arribin. "Cal veure com avancen aquests casos i en quin sentit els acaben resolen els jutjats corresponents", resolen portaveus oficials de la institució barcelonina.A banda, es recorda que aquesta eina és una tireta que pot arribar a afectar centenars de pisos a tot estirar, però que la gran regulació dels habitatges d'ús turístic ha d'arribar de la mà de la Generalitat. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya acaba de convalidar un decret llei que permet acabar amb les llicències turístiques a perpetuïtat, que era com s'atorgaven fins ara. Tanmateix, la forma final de la regulació dependrà d'una negociació que encapçalen ERC i el PSC i que s'ha de tornar a votar al Parlament pròximament. Això marcarà com de ràpid arribarà aquest canvi al sector i quant d'aire es donarà als propietaris de pisos turístics. Com a mínim tindran cinc anys. Però encara queda polir-ne els detalls. L'alcalde Collboni assegura que calen reduccions "dràstiques" d'habitatges d'ús turístic a zones com Ciutat Vella. Un desig que, de moment, no s'està implementant.