07
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
11:35h
Els pisos turístics han irromput en l'actualitat barcelonina empesos per l'anunci del que havia de convertir-se en el bloc amb més habitatges d'ús turístic de la ciutat: 120 en un sol edifici, al carrer Tarragona. Un pla que ha quedat en suspens després que l'Ajuntament hagi trobat una fórmula per retirar gran part de les llicències d'aquest macroprojecte. Tanmateix, segons ha recopilat Nació a partir del cens d'allotjament turístics de la capital catalana, hi ha altres casos de grans finques que acumulen desenes de pisos dedicats a rebre visitants.
Sobretot, en el top 5, el que consten són edificis de nova construcció o reconvertits després d'haver-hi tingut oficines en el passat. En un d'aquests blocs, en canvi, això encara està implicant l'expulsió de veïns en l'actualitat. Són llogaters que veuen com els deixen de renovar els contractes per convertir la seva llar en un pis turístic. Com es pretenia fer al macrobloc del carrer Tarragona.
Les dades són il·lustradores de com de fulgurant va ser el negoci de l'acumulació d'habitatges d'ús turístic, a principis de la dècada passada i fins que es va posar topall a l'atorgament de llicències. Així, el recompte de Nació detalla que a Barcelona hi ha 192 edificis que compten amb almenys 10 pisos turístics amb llicència. En total, aquestes finques sumen 3.117 habitatges dedicats al turisme, una tercera part de tots els que hi ha a la ciutat.
Al marge del que acabi passant amb la finca del carrer Tarragona, el que suma més estances a la ciutat és un bloc del barri del Poblenou, que té les llicències repartides en dues adreces però que formen una sola comunitat amb 115 pisos turístics. Aquesta finca, convertida en la seu del negoci Durlet Beach Apartments, pot arribar a allotjar fins a 619 hostes. Està ubicat a tocar de la platja, entre l'agradable plaça de Prim i el Parc del Poblenou. En el passat, els terrenys ara ocupa aquest edifici hi havia "una fàbrica", diu tímidament un dels treballadors de l'empresa que gestiona les reserves. Ara és un cau de turistes "anglesos i francesos sobretot", retrata un dels treballadors del restaurant situat als baixos de la finca.
A una distància considerable hi ha un bloc del número 387 del carrer de Sants, que aplega fins a 49 pisos turístics amb llicència. De prop el segueixen dos edificis molt pròxims. Un, al numero 169 del carrer Joan Güell, davant del mercat de les Corts, que acumula 43 estances, i un altre, al 316 del carrer Galileu, que es queda amb 41 llicències d'habitatge d'ús turístic. Els cinc primers de la llista queden completats amb el bloc d'apartaments de luxe del número 83 del passeig de Gràcia, on hi ha 41 pisos per a turistes d'alt poder adquisitiu.
Una d'aquestes famílies amb contracte de renda antiga ho corrobora. "Ja no és només que et facin fora. Els que quedem ja no coneixem a ningú. Tens sostre, per sort, però no hi ha comunitat", explica una d'aquestes inquilines de llarga durada. "Les obres han estat una constant. Un infern, això també", hi aprofundeix. Des de l'empresa que gestiona les reserves d'aquests apartaments, amb la marca The White Flat, no quantifiquen quina part de la finca està de lloguer i quina a disposició del turisme. A la plataforma Booking, però, almenys apareixen una vintena d'apartaments disponibles, del total de les 41 llicències de què disposa. Estar-s'hi quatre nits en un pis costa 700 euros.
Aquesta situació, que s'assembla a l'escenari aparegut al carrer Tarragona, és el tipus de casos que incomoden el govern municipal. La segona tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Janet Sanz, aquesta mateixa setmana va demanar al Parlament tirar endavant una llei que no permeti que les comunitats amb famílies residents es converteixin alhora en un viver de turistes. Que no hi puguin haver pisos turístics on hi ha habitatge de lloguer habitual. També demanava canvis en la normativa catalana per revocar llicències en aquest sentit i evitar l'expulsió de veïns.
En el cas del macrobloc de 120 pisos finalment s'ha trobat una escletxa: aplicar una llei catalana vigent que diu que si han passat més de tres mesos entre que la propietat va fer el tràmit per tenir la llicència turística i el moment en què es comença a fer l'activitat d'allotjar clients, es pot retirar el permís. És una eina que permet revocar llicències a edificis en què s'han demanat llicències mentre encara hi ha famílies amb contracte de lloguer. "Si tenim coneixement que hi ha més edificis com el del carrer Tarragona, amb més o menys pisos, que hagin trobat aquesta complicitat judicial que facilita que es puguin establir com a pis turístic, hi estarem a sobre i farem les inspeccions per tal d'aplicar aquesta mateixa llei", va assegurar aquest mateix divendres, Sanz. Malgrat que en aquest cas no consta que hi hagi hagut cap ingerència judicial, ja que les llicències es van demanar entre 2013 i 2014, el consistori podria arribar a intervenir també al carrer Galileu.
Els altres edificis que coronen la llista de blocs amb més pisos turístics de Barcelona es caracteritzen per tenir una estructura molt professionalitzada i haver-se convertit formalment en apartahotels. També han tingut menys conflictivitat a l'hora de desplegar el seu model de negoci, que en tots els casos va disposar-se a partir del 2009.
El del carrer de Sants, en mans de la companyia francesa Pierre & Vacances, antigament acollia una discoteca, un gimnàs, un negoci de distribució de materials -apunta la família que regenta la històrica botiga de mobles del davant-. Ara, una façana uniforme, farcida de cubicles idèntics, tota ella transmet la paraula apartahotel. L'excepció és un centre de fisioteràpia, ubicat a la primera planta, i els baixos, que barregen una botiga de venda de productes sanitaris i una associació de cànnabis. Sigui com sigui, les treballadores de la recepció són transparents. "Són pisos turístics, però funcionem com un hotel".
Un encaix molt similar té la realitat del bloc situat entre el carrer Joan Güell i els jardins de Can Bruixa. En aquest cas, amb el nom 08028 Apartaments ja fa més d'una dècada que operen, després que s'aixequés l'edifici -amb piscina- allà on hi havia un solar. Es va construir a partir del 2008 i poc després el negoci, de l'empresa Bona Llar, es va posar en marxa. Ara, estar-se en una habitació sense cuina tot el juliol costaria 5.000 euros al mes. L'empresa no es pot queixar. "Tenim un 85% d'ocupació tot l'any", apunta un dels treballadors.
L'última d'aquestes macrofinques turístiques és també la més elitista. 41 llicències de pisos turístics a la part alta del passeig de Gràcia, amb estàncies que poden acollir fins a 22 persones en algun dels casos. El bloc, batejat amb el nom de Suites Avenue, té habitatges que ocupar-los durant un mes valdria 20.000 euros. És el preu disposat en un edifici amb una façana formada per ondulacions, que va ser dissenyat per l'arquitecte Toyo Ito per deixar enrere la història prèvia de la finca: un espai per a oficines. Al 2009 es van passar al profitós negoci dels apartahotels de la mà del grup Derby Hotels, dirigit per Jordi Clos, el també director del Gremi d'Hotels de Barcelona.
Sobretot, en el top 5, el que consten són edificis de nova construcció o reconvertits després d'haver-hi tingut oficines en el passat. En un d'aquests blocs, en canvi, això encara està implicant l'expulsió de veïns en l'actualitat. Són llogaters que veuen com els deixen de renovar els contractes per convertir la seva llar en un pis turístic. Com es pretenia fer al macrobloc del carrer Tarragona.
Les dades són il·lustradores de com de fulgurant va ser el negoci de l'acumulació d'habitatges d'ús turístic, a principis de la dècada passada i fins que es va posar topall a l'atorgament de llicències. Així, el recompte de Nació detalla que a Barcelona hi ha 192 edificis que compten amb almenys 10 pisos turístics amb llicència. En total, aquestes finques sumen 3.117 habitatges dedicats al turisme, una tercera part de tots els que hi ha a la ciutat.
Al marge del que acabi passant amb la finca del carrer Tarragona, el que suma més estances a la ciutat és un bloc del barri del Poblenou, que té les llicències repartides en dues adreces però que formen una sola comunitat amb 115 pisos turístics. Aquesta finca, convertida en la seu del negoci Durlet Beach Apartments, pot arribar a allotjar fins a 619 hostes. Està ubicat a tocar de la platja, entre l'agradable plaça de Prim i el Parc del Poblenou. En el passat, els terrenys ara ocupa aquest edifici hi havia "una fàbrica", diu tímidament un dels treballadors de l'empresa que gestiona les reserves. Ara és un cau de turistes "anglesos i francesos sobretot", retrata un dels treballadors del restaurant situat als baixos de la finca.
L'edifici que suma fins a 115 pisos turístics, al Poblenou Foto: D.C.
A una distància considerable hi ha un bloc del número 387 del carrer de Sants, que aplega fins a 49 pisos turístics amb llicència. De prop el segueixen dos edificis molt pròxims. Un, al numero 169 del carrer Joan Güell, davant del mercat de les Corts, que acumula 43 estances, i un altre, al 316 del carrer Galileu, que es queda amb 41 llicències d'habitatge d'ús turístic. Els cinc primers de la llista queden completats amb el bloc d'apartaments de luxe del número 83 del passeig de Gràcia, on hi ha 41 pisos per a turistes d'alt poder adquisitiu.
El mapa dels edificis que acumulen més pisos turístics
La finca del carrer Galileu és la que té una situació més empantanada. També és la que té un aspecte menys turístic. Hi regna el toldo verd característic dels edificis pensats exactament per la funció contrària del turisme. "Encara hi ha famílies amb lloguer de renda antiga. Molts altres, quan se'ls acaba el lloguer, no els renoven, buiden el pis, hi entren uns operaris que fa mesos o anys que tenen feina contínua i el remodelen. Després, es converteix en pis turístic". L'explicació, amb variacions mínimes, coincideix entre diversos treballadors dels negocis del voltant, que demanen anonimat. La mateixa empresa propietària de tots els pisos de la finca -Pelegrí Patrimonial- ho és també dels seus locals.Una d'aquestes famílies amb contracte de renda antiga ho corrobora. "Ja no és només que et facin fora. Els que quedem ja no coneixem a ningú. Tens sostre, per sort, però no hi ha comunitat", explica una d'aquestes inquilines de llarga durada. "Les obres han estat una constant. Un infern, això també", hi aprofundeix. Des de l'empresa que gestiona les reserves d'aquests apartaments, amb la marca The White Flat, no quantifiquen quina part de la finca està de lloguer i quina a disposició del turisme. A la plataforma Booking, però, almenys apareixen una vintena d'apartaments disponibles, del total de les 41 llicències de què disposa. Estar-s'hi quatre nits en un pis costa 700 euros.
Façana de l'edifici de pisos turístics del carrer Galileu Foto: D.C.
Aquesta situació, que s'assembla a l'escenari aparegut al carrer Tarragona, és el tipus de casos que incomoden el govern municipal. La segona tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Janet Sanz, aquesta mateixa setmana va demanar al Parlament tirar endavant una llei que no permeti que les comunitats amb famílies residents es converteixin alhora en un viver de turistes. Que no hi puguin haver pisos turístics on hi ha habitatge de lloguer habitual. També demanava canvis en la normativa catalana per revocar llicències en aquest sentit i evitar l'expulsió de veïns.
En el cas del macrobloc de 120 pisos finalment s'ha trobat una escletxa: aplicar una llei catalana vigent que diu que si han passat més de tres mesos entre que la propietat va fer el tràmit per tenir la llicència turística i el moment en què es comença a fer l'activitat d'allotjar clients, es pot retirar el permís. És una eina que permet revocar llicències a edificis en què s'han demanat llicències mentre encara hi ha famílies amb contracte de lloguer. "Si tenim coneixement que hi ha més edificis com el del carrer Tarragona, amb més o menys pisos, que hagin trobat aquesta complicitat judicial que facilita que es puguin establir com a pis turístic, hi estarem a sobre i farem les inspeccions per tal d'aplicar aquesta mateixa llei", va assegurar aquest mateix divendres, Sanz. Malgrat que en aquest cas no consta que hi hagi hagut cap ingerència judicial, ja que les llicències es van demanar entre 2013 i 2014, el consistori podria arribar a intervenir també al carrer Galileu.
"Funcionem com un hotel"
Els altres edificis que coronen la llista de blocs amb més pisos turístics de Barcelona es caracteritzen per tenir una estructura molt professionalitzada i haver-se convertit formalment en apartahotels. També han tingut menys conflictivitat a l'hora de desplegar el seu model de negoci, que en tots els casos va disposar-se a partir del 2009.El del carrer de Sants, en mans de la companyia francesa Pierre & Vacances, antigament acollia una discoteca, un gimnàs, un negoci de distribució de materials -apunta la família que regenta la històrica botiga de mobles del davant-. Ara, una façana uniforme, farcida de cubicles idèntics, tota ella transmet la paraula apartahotel. L'excepció és un centre de fisioteràpia, ubicat a la primera planta, i els baixos, que barregen una botiga de venda de productes sanitaris i una associació de cànnabis. Sigui com sigui, les treballadores de la recepció són transparents. "Són pisos turístics, però funcionem com un hotel".
Un encaix molt similar té la realitat del bloc situat entre el carrer Joan Güell i els jardins de Can Bruixa. En aquest cas, amb el nom 08028 Apartaments ja fa més d'una dècada que operen, després que s'aixequés l'edifici -amb piscina- allà on hi havia un solar. Es va construir a partir del 2008 i poc després el negoci, de l'empresa Bona Llar, es va posar en marxa. Ara, estar-se en una habitació sense cuina tot el juliol costaria 5.000 euros al mes. L'empresa no es pot queixar. "Tenim un 85% d'ocupació tot l'any", apunta un dels treballadors.
L'última d'aquestes macrofinques turístiques és també la més elitista. 41 llicències de pisos turístics a la part alta del passeig de Gràcia, amb estàncies que poden acollir fins a 22 persones en algun dels casos. El bloc, batejat amb el nom de Suites Avenue, té habitatges que ocupar-los durant un mes valdria 20.000 euros. És el preu disposat en un edifici amb una façana formada per ondulacions, que va ser dissenyat per l'arquitecte Toyo Ito per deixar enrere la història prèvia de la finca: un espai per a oficines. Al 2009 es van passar al profitós negoci dels apartahotels de la mà del grup Derby Hotels, dirigit per Jordi Clos, el també director del Gremi d'Hotels de Barcelona.