A aquestes alçades, ningú pot sorprendre's de l'habilitat de Pedro Sánchez per fixar debats que, malgrat no formar part del dia a dia, acaben integrant-se en les converses de cafè. Amb el plantejament de posar fi al canvi d'hora a partir del 2026, el president del govern espanyol ha aconseguit una bona quota de protagonisme en la jornada de dilluns. La setmana és adient per posar una carpeta com aquesta damunt la taula: diumenge, a les tres de la matinada seran les dues. Això vol dir que dormirem una hora més -que mai és una mala notícia- i que es farà fosc més aviat. Pot ser que aquest ritual, previst un cop cada semestre, tingui els dies comptats?
L'assumpte requerirà una majoria qualificada dels membres del Consell de la Unió Europea (UE), de manera que no serà senzill. Tot indica que acabar amb el canvi d'horari, és a dir, amb rellotges diferents per a l'estiu i l'hivern, compta amb un suport gens menyspreable de la ciutadania, tal com va quedar clar en una enquesta a nivell comunitari del 2018. Una votació al Parlament Europeu també va determinar que la mesura generava consens, perquè hi va votar a favor pràcticament un terç dels membres de l'Eurocambra. La pandèmia, en tot cas, va treure el canvi d'horari de l'agenda, i ara Sánchez el recupera. El 2026, de fet, és quan s'ha de decidir si es renova o es cancel·la.
En cas de tancar-se l'etapa del canvi d'horari, què faria Espanya? Es quedaria amb el d'estiu o optaria per fer el pas definitiu cap al de l'hivern? Tornaria al fus horari natural, a diferència del que va determinar la dictadura franquista per alinear-se amb Alemanya? Encara és d'hora per tenir respostes, però resulta clar que hi ha una sèrie d'hàbits que haurien de canviar perquè la suspensió de l'alternança d'horaris tingués un efecte positiu del tot. Quin sentit té, per exemple, que el prime time televisiu arrenqui passades les deu de la nit? Que els nens acabin les activitats extraescolars a hores que obliguin a sopar tard i anar a dormir encara més tard? Culturalment, al Mediterrani es va tard.
I és raonable que sigui així, en la mesura que el caràcter, el temps i les hores de sol permeten uns quants mesos -més enllà de l'hivern- en què ser fora de casa és agradable, ja sigui per compartir terrassa, per fer esport a l'aire lliure o per passejar després de treballar. Però, potser, a efectes de descans el veritable canvi d'horari necessari seria avançar totes les rutines almenys una hora. Això vol dir feines, escoles, extraescolars i oci. Cap televisió voldrà ser la primera a programar els plats forts del dia al revés de la resta, però hauria de ser inevitable. Per no parlar dels malabarismes que suposa conciliar sense atropellar les finances familiars o anar sacrificant la capacitat de descans.
Un últim element: la crisi climàtica. De la mateixa manera que comença a ser insostenible viure en espais construïts massa a prop de les lleres dels rius o dels barrancs, com s'està veient des del 2020 a les Terres de l'Ebre, arribarà el dia que hauran de canviar els horaris de determinades feines a l'aire lliure per esquivar les altes temperatures que ja afecten des del maig fins ben entrada la tardor. Si canvien les condicions, haurien de variar també els hàbits. I això va més enllà del que pugui plantejar Sánchez, que ha tornat a tenir l'habilitat de treure's un conill del barret en clau propositiva. Si no fos perquè ho nega constantment, es podria pensar que pensa més en les eleccions que l'oposició.