Els efectes del canvi d'hora en la salut: «És com un petit jet-lag que dura un dia»

El neuròleg Carles Gaig, de l'Hospital Clínic de Barcelona, respon a la qüestió sobre les conseqüències del canvi d'hora al nostre cervell

Publicat el 21 d’octubre de 2025 a les 15:29
Actualitzat el 21 d’octubre de 2025 a les 15:36

Després de l'anunci del president del govern espanyol Pedro Sánchez sobre eliminar el canvi d'hora a Europa s'ha tornat a obrir el debat sobre quin horari és millor per a l'aprofitament de la llum solar, però també s'ha posat damunt la taula la qüestió de la salut, en concret, els efectes del canvi d'hora en l'organisme i el cervell.

Un tema al qual Sánchez fa referència al seu vídeo d'X: "La ciència ens diu que trastoca els ritmes biològics dues voltes a l'any". La realitat és que el canvi d’hora altera el ritme circadiari -que és el relacionat amb l’exposició a la llum- "de forma lleu i en 24 hores el nostre cervell s'adapta", explica el doctor Cales Gaig, neuròleg de l'Hospital Clínic de Barcelona.

"És com un petit jet-lag que dura un dia", descriu l'especialista en neurologia. El nombre d’hores de llum solar és el mateix tot i el canvi d'hora, ja que depèn de la posició de la Terra respecte al Sol i no del rellotge; però les hores de productivitat o de son varien, ja que estan associades al temps del rellotge.

I per què es desregula la son amb el canvi d'hora? Aquesta alteració es deu a l'augment de l’exposició a la llum solar a la tarda i vespre, que inhibeix la producció de melatonina, que és l’hormona que regula el son. Com el dia és més llarg a l'estiu, s'endarrereix la sensació de somnolència i, per tant, l’hora d’anar a dormir.

Els efectes a curt termini 

Les conseqüències no tenen "efecte a llarg termini", com explica Gaig. De fet, el cervell no es veu afectat de forma important, només apareix una lleugera desregulació del son el dia en què es produeix el canvi d'hora.

Encara que l'efecte és lleu, "afecta a tothom, alguns amb una mica més d'intensitat i altres menys, però no és rellevant", assegura el neuròleg Carles Gaig. Es pot arribar a tenir dèficit de son, més cansament i, fins i tot, pot arribar a disminuir el rendiment laboral o escolar.

Una variació que, duta a l'extrem i de manera sostinguda en el temps, pot provocar risc de patir ansietat, depressió, demència, Alzheimer i malalties cardiovasculars, segons explica el departament de Salut a la seva pàgina web.