Després de l'anunci del president del govern espanyol Pedro Sánchez sobre eliminar el canvi d'hora a Europa s'ha tornat a obrir el debat sobre quin horari és millor per a l'aprofitament de la llum solar, però també s'ha posat damunt la taula la qüestió de la salut, en concret, els efectes del canvi d'hora en l'organisme i el cervell.

Un tema al qual Sánchez fa referència al seu vídeo d'X: "La ciència ens diu que trastoca els ritmes biològics dues voltes a l'any". La realitat és que el canvi d’hora altera el ritme circadiari -que és el relacionat amb l’exposició a la llum- "de forma lleu i en 24 hores el nostre cervell s'adapta", explica el doctor Cales Gaig, neuròleg de l'Hospital Clínic de Barcelona.

"És com un petit jet-lag que dura un dia", descriu l'especialista en neurologia. El nombre d’hores de llum solar és el mateix tot i el canvi d'hora, ja que depèn de la posició de la Terra respecte al Sol i no del rellotge; però les hores de productivitat o de son varien, ja que estan associades al temps del rellotge.

I per què es desregula el son amb el canvi d'hora? Amb el canvi d'horari d'estiu, que Sánchez ha proposat eliminar, es produeix una alteració de la son per l'augment de l’exposició a la llum solar a la tarda i vespre, que inhibeix la producció de melatonina, l’hormona que regula el son. Com el dia és més llarg a l'estiu, s'endarrereix la sensació de somnolència i, per tant, l’hora d’anar a dormir.

Però també es produeix una alteració de la son quan es fa el canvi d'horari a l'hivern, que seria el que segons la proposta del govern espanyol es mantindria durant tot l'any. Com el dia és més curt, els horaris de son es desregulen i, com es fa de nit més aviat i el cos continua actiu, quan arriba l'hora d'adormir es poden produir dificultat per agafar el son.

Els efectes a curt termini 

Les conseqüències no tenen "efecte a llarg termini", com explica Gaig. De fet, el cervell no es veu afectat de forma important, només apareix una lleugera desregulació del son el dia en què es produeix el canvi d'hora, ja sigui per canviar de l'horari d'hivern al d'estiu o al revés.

Encara que l'efecte és lleu, "afecta a tothom, alguns amb una mica més d'intensitat i altres menys, però no és rellevant", assegura el neuròleg Carles Gaig. Es pot arribar a tenir dèficit de son, més cansament i, fins i tot, pot arribar a disminuir el rendiment laboral o escolar.

Una variació que, duta a l'extrem i de manera sostinguda en el temps, pot provocar risc de patir ansietat, depressió, demència, Alzheimer i malalties cardiovasculars, segons explica el departament de Salut a la seva pàgina web.