Juan Fernández (Badalona, 1986) és nou al Parlament, però ja ocupa un rol destacat com a portaveu del grup parlamentari i número dos d'Alejandro Fernández. Militant del PP des dels 18 anys, bona part de la seva carrera l'ha feta a Badalona, on va entrar a l'Ajuntament l'any 2007, amb només 21 anys. Des d'aleshores, ha fet de regidor fins que va fer el salt a la cambra catalana aquesta legislatura, i encarna la línia dura contra el govern de Salvador Illa. Els populars, de fet, es veuen amb opcions de presentar-se com l'oposició "real" al president, perquè Junts continua buscant el seu lloc més pendent del Congrés i ERC i els Comuns han subscrit un pacte amb el PSC que, més enllà de l'exigència en temes com el finançament o l'habitatge, condiciona la seva actuació.

Precisament sobre el nou model, el PP s'hi oposa, però no acaba de concretar els arguments. En aquesta entrevista a Nació, Fernández sosté que "va contra Catalunya", sobretot per la manera com s'ha arribat a plantejar la reforma, fruit del pacte PSC-ERC, que el dirigent popular considera un "xantatge". En aquest sentit, assegura que Illa governa a les ordres dels republicans, defensa "desregular" el mercat de l'habitatge i assegura que el PP no ha fet cap trucada per boicotejar l'oficialitat del català a Europa. En plena pugna amb Vox, el portaveu defensa expulsar els immigrants que delinqueixin o "s'aprofitin del sistema", i que "contribuir al país que t'acull" és condició per viure-hi. Diu que això no és endurir el discurs, sinó que és "sentit comú".

Com veu el president Illa i els seus socis d'investidura?
El resum del primer any de Salvador Illa és que continuem igual. No s'ha notat cap diferència entre la presidència d'Illa i la d'Aragonès. Estem pitjor que fa un any. Les llistes d'espera a la sanitat pública creixen, tenim els mateixos barracons escolars, els serveis socials continuen col·lapsats i la situació de molts catalans continua sent precària. Illa no només ha suspès, sinó que no s'ha presentat a l'examen. És una incompareixença davant les seves responsabilitats.

De moment no hi ha negociació pressupostària a la vista. Entenc que el PP no es planteja ni tan sols parlar-ne.
Illa no ha presentat encara cap proposta. Per posicionar-nos, el Govern els ha de presentar. I aquí han tornat a mentir: van dir que hi hauria pressupostos el 2025 i no n'hi ha hagut. I sembla que van el mateix camí. Començarem l'any 2026 sense pressupostos, i això és un gran fracàs. És impossible revertir la situació de caos i col·lapse dels serveis públics sense pressupostos.

Per negociar el finançament, ERC reclama concrecions en el finançament singular. El PP hi està en contra, del model pactat. Es pot estar a favor dels interessos de Catalunya i estar en contra que Catalunya rebi més recursos?
Són idees diferents. Defensem que Catalunya pugui tenir més recursos i un nou model de finançament, també per la resta de comunitats autònomes. Cal que sigui un model pactat i consensuat allà on s'ha de fer: al Consell de Política Fiscal i Financera i a la Conferència de Presidents. No podem estendre la divisió i paràlisi que va provocar el procés a la resta d'Espanya. Espanya necessita models assimilables a totes les comunitats i no afavorir-ne una de particular. Abans de parlar d'això, però, el Govern ha d'analitzar si ha fet els deures. Catalunya té una macroestructura que es menja la majoria de recursos i que està al servei dels polítics i no dels ciutadans. Necessitem un nou model de finançament compartit amb la resta de comunitats autònomes i enfocat a millorar els serveis públics, i no a engreixar aquesta macroestructura.

"Amb el finançament, Illa i ERC volen tenir les claus de la desconnexió"

En què no està d'acord el PP del model que s'ha plantejat?
És un sistema de finançament que sorgeix del xantatge, no del consens. La resta de comunitats defensen un nou sistema de finançament compartir i que podria beneficiar Catalunya. Es pot acordar un sistema de finançament que beneficiï Catalunya i la resta de comunitats. S'ha de parlar, negociar-lo, i que no sigui un model que sorgeixi d'un pacte polític entre el PSC i ERC. Per molt que Salvador Illa el basteixi dient que això beneficiarà els catalans, aquest nou model va en contra dels catalans.

Per què?
Perquè no podem aprovar un model de finançament que creï divisió i estengui el procés independentista a la resta d'Espanya. Illa i ERC volen tenir les claus de la desconnexió.

Quin model planteja el PP de Catalunya? Quins principis hauria de seguir?
Solidaritat i model compartit.

Però el nou model respecta la solidaritat, segons diu el text. I el govern espanyol insisteix que serà aplicable a tots els territoris.
Hi ha molta lletra petita en aquest pacte que no respecta el model compartit i de solidaritat. L'important és que l'acord sorgeixi del consens, que és necessari. Les coses surten malament quan sorgeixen d'un xantatge polític d'ERC. I és insolidari i negatiu per Catalunya que ERC condicioni els pressupostos al finançament. Illa governa esperant les indicacions d'ERC. En funció de com els vagi a ells, Catalunya pot tenir pressupost o no. No oblidem que Aragonès va anar a unes eleccions perquè no va tenir pressupostos. Estem en una situació surrealista, igual que fa un any i mig.

"Ordinalitat? L'important és que el model de finançament sigui de consens i sigui solidari"

El PP defensa el principi d'ordinalitat? Fa uns anys, el PP d'Alícia Sánchez Camacho sí que el defensava.
L'important és que sigui de consens i que sigui solidari. El model del PSC i ERC va contra Catalunya i prima tenir les claus de la desconnexió. El model de finançament ha d'anar dirigit a millorar els serveis públics i la vida dels catalans. 

Com es resol l'emergència habitacional? Construir més, regular els lloguers, sancionar els especuladors?
L'habitatge està massa intervingut. Cal abaixar els impostos a qui vol comprar pisos, sobra burocràcia i cal construir més en col·laboració publicoprivada. S'ha de desregular l'habitatge. Illa ni construeix ni deixa construir, i vol amagar rere un anunci de 180.000 habitatges nous el que és el seu gran fracàs com a president, que és el de l'habitatge. Encara no ha posat cap totxo dels 50.000 pisos que va anunciar l'any passat.

Si es desregula l'habitatge, no creuen que el lloguer creixerà de manera insostenible i impedirà que els catalans puguin accedir-hi?
No és només una decisió, sinó una aposta per diverses accions per millorar la situació. Abaixar impostos als joves i a les famílies per accedir a un habitatge, treure la burocràcia que aixafa els promotors i als petits propietaris i permetre que es pugui construir. Si prenem decisions en aquest sentit, el mercat es destensarà de manera exponencial.

"No pots promocionar el català a partir de la imposició; és surrealista que hi hagi multes per no rotular el català"

Salvador Illa els acusa de pressionar en contra de l'oficialitat del català a Europa. El PP ha aixecat el telèfon perquè no es pugui aprovar? 
No. El PP de Catalunya no té aquesta influència. És una decisió sobirana dels països que han pres la decisió. Però, per què es vol fer aquesta aposta ara mateix? Perquè hi ha un xantatge polític darrere. Fan un flac favor al català, tant el PSOE com el PSC, apostant per la promoció de la llengua d'aquesta manera. Si el català està en una situació precària no és culpa del PP. Nosaltres no hem governat Catalunya, no hem tingut responsabilitat en política lingüística. La culpa és de qui ha governat: CiU, Junts, ERC, els Comuns, la CUP i el PSC. Han defensat el català des de la imposició i no des de la promoció sana, des del bilingüisme cordial que és el que vol la ciutadania.

Pot existir un "bilingüisme cordial" entre el català, que el parlen tirant llarg deu milions de persones arreu del món, i el castellà, que el parlen més de 600 milions? O la llengua forta es menja la petita?
Hi pot haver bilingüisme cordial, és el que passa al carrer. Les institucions han volgut imposar el català i quan això passa, aconsegueixes l'efecte contrari. Fas que el català que es converteixi antipàtica. Jo vull que em deixin parlar la llengua que vulgui. A peu de carrer no hi ha els problemes que diuen el Govern o ERC, hi ha normalitat que s'ha de traslladar a la institució. No pots promocionar el català a partir de la imposició. És surrealista que hi hagi multes per no rotular el català. Nosaltres defensem el català amb normalitat, no sense imposicions.

El PP està a favor de l'oficialitat del català a Europa?
Estem en contra que la petició sorgeixi del xantatge. El PSOE vol pagar un peatge imposat per Junts i ERC perquè Pedro Sánchez continuï a la Moncloa.

El PP ha de poder pactar amb Junts?
Nosaltres podem coincidir en allò que beneficia els ciutadans, però arribar a pactes és molt més difícil, perquè Junts és un partit que vol trencar la Constitució per independitzar Catalunya. Ara, si hi ha una coincidència de vot, per exemple en abaixar els impostos, no hi ha res de crític. No parlem de pactes, sinó de coincidències de vot. No s'han obert negociacions amb Junts.

"Pactes amb Junts? Podem coincidir en votacions, però arribar a pactes és molt difícil perquè Junts vol trencar la Constitució"

Alberto Núñez Feijóo rebutjava un veto a Junts però Alejandro Fernández, sí. Com s'explica aquesta diferència?
No hi ha cap diferència, no hi ha pactes ni negociacions amb Junts. Existeix una coincidència de vot en algunes propostes al Parlament o al Congrés. Aquestes diferències són més producte de la premsa que de la realitat.

La premsa també ha dit que hi ha dubtes sobre el lideratge d'Alejandro Fernández. És cert? Quin futur li veu al seu lideratge?
Ha estat el nostre candidat a les eleccions i hem passat de 3 a 15 diputats. És el president del nostre partit. A dia d'avui, estem centrats a consolidar el suport electoral i a convèncer més catalans que la millor opció és el PP. La resta és rumorologia. 

Qui model defensa el PP, com a partir de dreta conservadora, per gestionar la immigració? Tenen algun referent europeu en aquest sentit?
Cada país té una realitat diferent. La immigració descontrolada és un problema. El nostre model és legalitat, integració i ordre. La pitjor política d'immigració és no tenir-ne, i això passa a Espanya: el PSOE no té política d'immigració i això condemna les persones que arriben a la precarietat. Portes obertes? Això condemna a la precarietat al país d'acollida i condemna l'estat del benestar al col·lapse, perquè no tens cap control de qui entra. La il·legalitat no pot ser una via d'entrada a la immigració. 

"Si no controles qui entra al teu país, les fronteres es poden convertir en un coladero de delinqüents"

El PP endureix el discurs en immigració per frenar Vox?
No és qüestió d'endurir el discurs pel que diuen altres partits. Ajustem i presentem les propostes en funció del que necessiten els espanyols. Analitzem la situació del país, veiem que és greu i fem propostes per millorar-ho. Fem política útil per les persones, no ens fixem en si algú parla més d'això. S'ha de parlar d'immigració perquè a Espanya tenim un problema. 

Per què diuen que dificultar l'accés al padró o expulsar els immigrants que delinqueixin és una bona manera de gestionar la immigració?
Perquè la immigració descontrolada és un problema. Si no controles qui entra al teu país, les fronteres es poden convertir en un coladero de delinqüents. Hi ha part de la immigració il·legal que comet delictes de manera massiva i això s'ha de controlar. Qualsevol país té dret a saber qui entra, perquè s'ha de preservar l'estat del benestar. Els immigrants han de tenir drets i sobretot deures. Contribuir al país que t'acull és una condició per continuar-hi. Això és sentit comú i és el que demana la ciutadania.

Comparteix, com a dir Isabel Díaz Ayuso, que la immigració llatinoamericana no és immigració?
Hi ha components comuns entre la cultura llatinoamericana i la nostra, i això fa que la integració sigui molt més fàcil que no pas amb persones d'altres indrets. Però sigui quina sigui la religió, la llengua o el país d'on vinguis, la via d'entrada ha de ser legal, amb papers, contracte laboral. I la condició per continuar al país és contribuir-hi. Qui ve, ha de venir a treballar; qui ve a delinquir, que marxi o no vingui.

"No crec que Aliança Catalana afecti el PP a Badalona"

En un debat polaritzat sobre la immigració entre PSOE i Vox, el PP pot quedar desdibuixat si no radicalitza el discurs?
No, estem en la direcció correcta. Entre uns que diuen papers per tothom i altres que diuen tothom fora, hi ha una opció intermitja que representi el que demana la majoria de la gent. El PP és el principal partit d'Espanya perquè la gent confia en nosaltres. Nosaltres fem política per solucionar els problemes, altres ho fan per fer populisme. Les nostres propostes estan pensades, estudiades i no es fan per guanyar vots. Som un partit de centredreta que representa la majoria de la gent, que vol viure millor i que vol que la gent que vingui de fora ho faci de forma honrada pugui tenir l'acollida que es mereix. I que les persones que venen a aprofitar-se del sistema o a delinquir, siguin expulades. No és extremar el discurs, sinó sentit comú.

Aliança Catalana pot prendre vots al PP?
Seria un error pensar això. Són un partit molt diferent de nosaltres, és la versió radical de la CUP i de Junts. Donar-hi suport seria un greu error, perquè aquests últims anys Catalunya ha patit una decadència importantíssima, perpetrat per Junts i Puigdemont. Sílvia Orriols vol fer el mateix, tornar a incidir en la decadència i fer propostes populistes que no resolen els problemes de la gent.

Vostè és de Badalona i coneix bé Xavier García Albiol. L'alcalde té un model propi, molt adaptat a la ciutat, i el voten fins i tot veïns independentistes o que no és del PP. Creu que la irrupció d'Aliança Catalana pot afectar el PP, allà? Veurem un PP més "catalanista" en els pròxims mesos?
No ho crec. La majoria social aconseguida per Albiol està consolidada. Els ciutadans de Badalona han comprovat que el PP i Albiol governen bé. I aquest model és el que volem exportar a la resta de ciutats. Volem governar com governa Albiol a Badalona, o Manu Reyes a Castelldefels, o Núria Carreras a Monistrol, o Josep Tutusaus a Pontons. Tenim un model d'èxit a les ciutats que governem.