"Si hem d'avançar en el finançament singular per tenir pressupostos, doncs avancem en el finançament singular". Això deia la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, a la roda de premsa de dimarts després del consell executiu. L'altra frase que va remarcar és que "no hi ha novetats" sobre els pressupostos, que lluny del que desitjava Salvador Illa no seran aprovats l'1 de gener. Els comptes continuen confinats al Departament d'Economia mentre els socis són lluny de cedir els vots. Si en habitatge hi ha marge per acostar posicions amb els Comuns de manera més o menys ràpida, a Palau ja assumeixen que caldran avenços concrets en el finançament singular per fer seure ERC a la taula de negociació.
Les converses entre els equips negociadors no s'han aturat i són "constants". De fet, fonts coneixedores apunten que hi ha alguns avenços, però, tot i això, encara hi ha nusos que cal desfer per poder tenir una proposta de model que satisfaci els republicans i encaixi bé en els interessos de l'Estat. La quadratura del cercle no és senzilla, però de l'ambició d'aquesta proposta en dependrà bona part de l'èxit de la negociació pressupostària. A Calàbria recorden que tenir el model no implica automàticament tenir pressupostos, sinó començar a negociar-los. Calendaris? El dels comptes ja va tard; el del finançament s'hauria de resoldre abans d'acabar l'any. Els més optimistes situen un horitzó de 30 dies.
La quantitat que aporta l'Estat ha de ser estable
En el nou model és determinant la quantitat de diners que aporta anualment l'Estat perquè cap territori hi surti pendent. Com va avançar Nació i va confirmar la consellera Alícia Romero, aquesta xifra es mou al voltant dels 20.000 milions d'euros anuals. El PSOE tira a la baixa i ERC, a l'alça. Però més enllà dels diners, els republicans volen garanties que serà una xifra estable en el temps i no només el primer any amb el nou model. El bon moment de l'economia i l'increment de la recaptació permet a l'Estat posar aquests diners sobre la taula, però existeix cert temor que això pugui canviar en el futur. La fotografia de l'impacte del nou model no pot variar de manera significativa a mesura que passa el temps.
L'ordinalitat no es pot garantir només al principi
Vinculat amb això hi ha el principi d'ordinalitat, un dels esculls importants de la negociació, perquè condiciona tot el model. A la comissió bilateral del passat juliol, l'Estat es va negar a assumir-lo com a propi, però el Govern, el PSC i ERC el tenen pactat i el defensen públicament, i el nou model l'hauria de respectar (i que, d'entrada, també beneficiaria Madrid). Per això és decisiu que els recursos que aporta l'Estat -per corregir els efectes de la solidaritat i que qui aporta més no hi surti perdent sistemàticament, com passa ara- siguin estables, per no trobar-se que, amb el pas del temps, l'ordinalitat va quedant oblidada. Amb el model actual, Catalunya és la tercera comunitat que més aporta i la desena que menys rep.
El calendari de Montero
Durant les negociacions, ERC ha assenyalat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per torpedinar els avenços amb la mirada més posada a Andalusia que no pas als acords subscrits pel PSC i el PSOE. A Palau insisteixen, en públic i en privat, que la ministra no perjudica les converses. De fet, fonts coneixedores tant dels socialistes com dels republicans sostenen que la ministra té interès a presentar una proposta aviat. L'argument clau és que el nou model beneficiarà Catalunya, però també la resta de territoris, concretament Andalusia, i posar el PP en contradicció, com va passar amb la condonació del deute autonòmic. En tot cas, el calendari de la candidata Montero també és un factor a tenir en compte, amb unes eleccions que seran el primer semestre de l'any vinent.
Contemporitzar amb l'IRPF
En paral·lel al model hi ha la recaptació dels impostos. A Catalunya s'han fet avenços per muscular l'Agència Tributària de Catalunya perquè pugui assumir els nous tributs, començant per l'IRPF, més enllà del 2028. ERC ha registrat una proposició de llei al Congrés perquè l'Estat habiliti la Generalitat a recaptar aquest impost, i el PSC hi va donar suport explícit al debat de política general. El PSOE, però, dubta, i ERC ha optat per contemporitzar i no activar, encara, el rellotge. La demanda que fan els republicans és que els socialistes donin recorregut a la proposta i no tenen interès a fer-la descarrilar. Per tant, es donen marge per parlar-ne. Si fracassa, la negociació pressupostària també embarrancaria abans de començar.
