El PP d’Alberto Núñez Feijóo intenta pujar al carro de la radicalització en política migratòria, pressionat per l’ascens de l’extrema dreta a les enquestes. Aquest dimarts, a Barcelona, Feijóo ha presentat les propostes del partit en immigració, al costat del president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, i d’Alma Ezcurra, vicesecretària d’acció sectorial i figura a l’alça al PP. Unes propostes en què destaquen l’enduriment de les condicions per obtenir el permís de llarga residència.  

Feijóo ha assegurat que el govern “ha perdut el control de la immigració”: “La política immigratòria no està funcionant perquè no hi ha ordre, l’Estat ha perdut la capacitat per decidir qui entra i com entra”. Ha promès una reforma profunda del sistema entre el que fa el govern de Pedro Sánchez, que segons ell no parla del tema perquè no li dona vots i el que fa Vox, que és parlar-ne contínuament per obtenir-ne rèdits electorals.

Buscar una tercera via entre l’esquerra i Vox

El PP creu haver trobat un espai situat a distància de l’esquerra i de l’extrema dreta. “No es tracta de tancar totes les portes ni criminalitzar ningú pel seu origen, però tampoc de deixar entrar de qualsevol manera i repartir el problema per tot Espanya”, ha dit. Feijóo ha assenyalat que no es tracta de donar un sí o un no a la immigració, sinó d’assegurar una immigració “ordenada, legal i humana”, que impliqui garantir mà dura amb les màfies i la delinqüència, i mà estesa a qui vingui a prosperar i fer prosperar el país.  

En la mateixa línia, Alma Ezcurra ha assegurat que “a Espanya hi ha molt de caos i cal ordre”, afirmant que “el bonisme de l’esquerra i el fanatisme de la dreta radical són dues cares de la mateixa moneda”. Ezcurra ha elogiat el Pacte sobre Emigració i Asil de la UE, basat en el control de fronteres, el retorn ràpid i la col·laboració amb tercers països, que ha presentat com una tercera via per gestionar bé el flux migratori.  

Control de fronteres i fer més difícil l’arrelament

Una de les mesures destacades del pla és establir una autoritat única sobre immigració a l’Estat, en un àmbit que actualment depèn de cinc ministeris. També ha promès més agents a les fronteres i aeroports, i sol·licitar un reforç de l’agència europea Frontex. També ha promès més instruments a la fiscalia i un enduriment en el tracte penal a les màfies. 

El PP vol fer més difícil l’assoliment del permís de residència per arrelament. La llei estableix cinc anys de residència i el PP vol que estigui més vinculat “a criteris de contribució, treball i integració, no a la simple permanència a Espanya, no del mer pas del temps”. El document presentat avui vol també limitar l’ús del padró per evitar, com succeeix ara, que persones en situacions irregulars puguin empadronar-se. El text estableix que “les ajudes econòmiques no urgents i l’aplicació de criteris de prelació o bonificació han d’exigir l’acreditació de residència legal, no el simple empadronament”.

Les prestacions socials com l’ingrés mínim vital seran vinculades als qui tenen o busquen activament treball, ha assenyalat Feijóo, però “no té sentit que en rebin persones migrants que no treballen ni tenen cap intenció de buscar feina. A Espanya ha de tornar a valer la pena treballar”.

"Compartir una història i un destí"  

Feijóo ja va desenterrar darrerament la proposta de Mariano Rajoy d’un visat per punts que valorés un seguit de factors per als nouvinguts, des de la col·laboració per part dels països d’origen com l’esforç en integració a una major vinculació en la identitat espanyola. Un indici que apunta a prioritzar els procedents de països llatinoamericans. Feijóo ha proclamat avui: “Ser espanyol no és només viure a Espanya, és compartir valors, una història i un destí”, proposant reforçar els requisits d’accés a la nacionalitat, elevant el nivell de coneixement lingüístic i constitucional. “La nacionalitat no es regala, es mereix”, ha proclamat amb èmfasi. 

El pla del PP també inclou una reforma de la llei d’estrangeria i del codi penal per establir proves d’edat i nacionalitat en 72 hores als menors no acompanyats i expulsar aquells que falsegin la seva identitat. “Si algú diu que és menor i resulta que és un frau, és responsable d’un delicte que inclourem en el codi penal”, ha proclamat Feijóo. 

Un enduriment forçat

Fa temps que el PP ha endurit el to en immigració. La pressió creixent externa que prové d’un Vox a l’alça a les enquestes i que ha fet de la immigració cavall central del seu discurs, però també d’una Isabel Díaz Ayuso que, dins del partit, segueix el seu propi full de ruta, sempre més a la dreta que Génova. Feijóo, que no havia fet de la política migratòria eix del seu missatge, s’ha vist obligat a fer-ho, arribant a dir recentment que la posició del partit era “ni regularització total ni tots al mar”.   

Per què a Barcelona

L’elecció de Barcelona per presentar un pla com aquest no és aleatòria. A Génova són conscients que un dels motius pels quals el PP va fer curt a les eleccions espanyoles del 2023 van ser els mals resultats a Catalunya. El fet que sigui el territori, junt a les Canàries, on arriben més immigrants és un punt que el PP repeteix. Però hi ha un factor afegit: Aliança Catalana. L’emergència de la formació que lidera l’alcaldessa de Ripoll i que ha fet de la política antiimmigratòria i la islamofòbia senyal d’identitat és una altra llum vermella que Génova ha integrat en el seu mapa de preocupacions.

En l’inici de l’acte, Alejandro Fernández s’ha referit a les dades que ofereix l’agència de la UE que avalua el grau de racisme a les societats europees, i que mostra que Espanya, Portugal i Polònia són els països menys racistes de la Unió. Fernández ha explicat l’emergència de la immigració com a problema davant el “bonisme” imperant, el “multiculturalisme mal entès” i les males polítiques migratòries. Ha equiparat el populisme de “papers per a tothom” a un “populisme contrari però equivalent del tots expulsats”.