"Volem que Barcelona sigui la capital internacional de l'esport". Aquesta frase dita per Jaume Collboni és el que s'ha volgut aconseguir al Passeig de Gràcia de Barcelona aquest dimecres a la tarda. Milers de persones -més de 38.000- han presenciat com els cotxes de Fórmula 1 travessaven la via més icònica de la capital catalana, malgrat una oposició veïnal que s'ha fet sentir amb uns centenars de ciutadans. Amb aquest acte, la ciutat enceta una etapa de macroesdeveniments que continuarà amb la celebració de la Copa Amèrica de Vela aquest mateix estiu i el pas del Tour de França per Catalunya el 2026, amb sortida inicial a Barcelona. I això no és tot, ja que l'alcalde es va proposar que cada any la capital catalana acollís una gran prova, com l'any passat va ocórrer amb la Volta ciclista a Espanya i com passarà el 2030 amb el Mundial de futbol.
Ara bé, més enllà del rugit dels motors i de l'olor de gasolina i de pneumàtic cremat, aquest acte té un interès al darrere: redoblar l'aposta de Barcelona per la Fórmula 1 i demostrar que se l'estima tant o més com Madrid. I és que l'aposta del govern d'Isabel Díaz Ayuso va agafar a contrapeu els organitzadors de la carrera a Montmeló. L'aposta madrilenya compta amb una inversió majoritària de capital privat amb aportacions públiques -com el desastrós projecte del mateix PP al País Valencià- i un circuit urbà que sedueix als amos de la competició. Així doncs, amb més diners i un nou traçat, com havia de respondre Catalunya? Doncs això és el que s'ha intentat aquest dimecres, que la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) i la Formula One Management (FOM), gestors dels aspectes econòmics de la Fórmula 1) entenguin que el país s'estima la competició.
📽️ Comença l'exhibició de la F1 al Passeig de Gràcia https://t.co/HcXW5BoadLpic.twitter.com/7EVZtk6qZe
— NacióDigital (@naciodigital) June 19, 2024
Un Circuit assistit pel suport polític
La gestió econòmica del Circuit de Montmeló no ha ajudat a la relació amb l'F1. El problema de fons és que la infraestructura automobilística genera pèrdues des del 2009, a causa de la crisi econòmica i la fi de la febre dels millors anys de Fernando Alonso -retornat des de fa unes temporades-, havent acumulat des de llavors i fins al 2019 un dèficit de més de 50 milions. Aquest forat l'ha hagut de tapar sobretot la Generalitat, tot i que també arriben recursos de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació i un gruix de la recaptació de la taxa turística.
El cànon que li paga Montmeló a la Fórmula 1 per acollir el certamen anual supera els 20 milions d'euros, però la Generalitat ha defensat en diverses ocasions la celebració del gran premi per rèdit econòmic -tot i que no hi ha criteris de quantificació clars- i per prestigi del país. En els últims temps, però, s'ha posat en qüestió per part d'institucions rellevants -com l'Ajuntament de Barcelona- la seva continuïtat o bé l'aportació pública anual que es fa. Per exemple, amb Ada Colau al consistori, l'aportació es va reduir.
L'any 2016 es van dedicar dos milions d'euros al circuit, el 2017 es van pagar tres milions més, el 2018 van ser 2,5 milions d'euros i el 2019 va quedar-se en 1,5 milions d'euros. En total, el primer mandat dels comuns a l'alcaldia barcelonina va deixar uns nou milions d'euros en subvencionar la cursa internacional organitzada per Liberty Media. Les ajudes oferides durant el segon mandat de Barcelona en Comú, ja amb el PSC com a soci estable, no han transcendit.
Ara sembla que Ajuntament i Generalitat estan alineats en mantenir la carrera a Catalunya, però les discrepàncies de l'última dècada no agraden als promotors de la competició. Per altra banda, al Madrid d'Isabel Díaz Ayuso -que manté el perfil baix perquè una implicació pública no faci caure el projecte- no existeix un corrent contrari amb suficient força per aturar l'acollida del nou Gran Premi. Cal recordar que, mentre l'F1 intenta vendre cert compromís amb fer l'esport més sostenible mediambientalment, en els últims anys ha triat com a socis països gens compromesos amb el clima -i règims autoritaris- com Qatar, l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units.
L'oposició veïnal es fa notar
Des de l'anunci de l'esdeveniment pel centre de Barcelona, el teixit associatiu i veïnal ja va anunciar que plantaria cara. El que primer era un debat sobre l'impacte mediambiental de la Fórmula 1 va virar cap a la denúncia de la gentrificació de la ciutat. Aquest dimecres a la tarda, s'han manifestat pel centre de la ciutat unes 400 persones, que han tallat el carrer Aragó.
Entre d'altres, veïns i entitats han reivindicat que la ciutat "no està en venda" i han criticat el model basat en grans esdeveniments que al seu parer promou el govern municipal. Un altre exemple d'això que denuncien els veïns és el que es va viure amb la desfilada de Louis Vuitton al Park Güell i ara també s'ha conegut que els veïns de la Barceloneta hauran d'acreditar-se per poder entrar al seu barri durant la celebració de la Copa Amèrica.
Què passarà amb la carrera?
Passat l'espectacle, el dubte és ara saber què passarà amb la carrera a Montmeló. L'estat de la situació és que el contracte de Barcelona acaba el 2026, justament l'any en què s'ha d'estrenar el traçat madrileny. A partir de llavors, res està clar entre la FIA i Catalunya. "Soc optimista amb fonament", deia aquesta setmana el conseller d'Empresa Roger Torrent.
Quins escenaris hi ha? Dues carreres a l'Estat és una opció que ja existeix en altres competicions com MotoGP -el calendari té curses a Catalunya, Aragó, València i Xerès- i que també fa l'F1 als Estats Units i a Itàlia. Ara bé, no és la prioritat de la FIA normalitzar aquest fet que només té excepcions en un territori que aporta molts diners com és l'estatunidenc i en un país com l'italià, un clàssic d'aquest esport. Així doncs, podria agafar pes l'opció d'alternar-se temporada a temporada. Tot plegat beneficiaria a les parts: Catalunya mantindria un gran premi cada dos anys i Madrid acceleraria el procés amb l'objectiu de veure Fernando Alonso -i també Carlos Sainz- pels carrers de Madrid abans de la seva retirada.