Laia Bonet (Valls, 1972) s’ha acostumat a sostenir el nervi del PSC a Barcelona. I a assumir els embats que hi van enganxats. Quan Jaume Collboni va marxar sobtadament del consistori, el mandat passat, va ser Bonet qui va quedar-s’hi al capdavant. Quan l’escenari postelectoral els va ser favorable i s’havien de repartir les carpetes del nou govern, l’actual primera tinent d’alcaldia de l’Ajuntament va assumir la integració de dos dels fronts més exigents del mandat. Això incloïa Urbanisme, profundament connotat després del pas de l’equip d’Ada Colau pel lideratge de l'àrea municipal, i Habitatge, en ple auge de la preocupació social per la manca d'accés a una llar. De totes dues carpetes en parla amb Nació, en una entrevista en què avalua els fruïts -i les limitacions- del primer tram del mandat.
Bonet defensa haver trobat la tecla per construir més pisos públics que mai de manera sostinguda -uns 1.000 habitatges a l'any- i també per fer que altres administracions hi reactivin la seva implicació. Aquestes solucions i les promogudes des de la Generalitat, però, "tardaran" anys a notar-se. Alhora, sosté que, davant la possible extinció de totes les llicències de pisos turístics, Barcelona ja no pot assumir l'allotjament de tots els visitants que estiguin interessats en la capital catalana. Cal aplicar-hi una mirada metropolitana, apunta. Per contra, no té cap solució específica per a situacions com la del barraquisme del barri de Vallcarca. I en el joc dels equilibris de les nombroses carpetes que ha de pilotar la tinent d'alcaldia, on també s'inclouen la Transició Ecològica i els Serveis Urbans, la transformació de l'espai públic sura com a eix clau: amb un missatge als governs predecessors, Bonet insisteix que les pacificacions de carrers haurien de ser sempre compatibles amb el pas del transport públic.
Ens acostem a l’equador del mandat. Què ha aconseguit Laia Bonet des de la primera tinència de l’alcaldia?
Una mesura poc visible de portes enfora, però imprescindible per poder desplegar la política prioritària de la ciutat, que és l'habitatge, és que hem generat una manera de treballar absolutament diferent entre Habitatge i Urbanisme. Ara fem anar les dues àrees de la mà. Això ens permet accelerar al màxim la generació de sòl i garantir que, quan tinguem enllestits els habitatges que ara s'estan construïnt, ja tindrem més sòl a punt per continuar construint. Si no fas això, tu pots fer una aposta molt valenta per construir molt en un determinat període, però si no has fet preparació de sòl i gestió urbanística per tenir més sòl a punt per poder entrar a construir, quan acabis de les obres d'aquelles promocions t'hauràs quedat sense res.
Vostè defensa que la traducció d'això és que a finals d'aquest mandat s’arribarà un ritme de producció de 1.000 pisos públics cada any, doblant la mitjana de 500 pisos dels dos mandats anteriors. L’augment té més a veure amb un esforç socialista actual o amb l’herència dels executius amb els comuns?
Nosaltres el que hem fet és accelerar la producció de sòl. És important garantir que tots els esforços no s'estan invertint només en la fase de construcció.
"El que hem fet és accelerar la producció de sòl. És important garantir que tots els esforços no s'estan invertint només en la fase de construcció d'habitatge"
Ens està dient aquest executiu en habitatge funciona d'una manera més eficient que el govern de Colau.
El fet de posar a treballar juntament Habitatge i Urbanisme, que ara estan a la primera tinència, és clau. I abans no s'estava treballant d'aquesta manera. Aquí hem vist una línia de millora que era fonamental per accelerar la producció d'habitatge propi. Però també hem fet altres coses. Hem arribat a acords amb el Consorci de la Zona Franca, hem continuat treballat el conveni que teníem amb l'Estat, n'hem fet un de nou amb la Generalitat. L'important és que la màquina vagi rodant de forma continuada.
El seu executiu defensa que farà desaparèixer les llicències dels més de 10.000 pisos turístics perquè tornin a ser ocupats per famílies. Però això no és possible fer-ho fins a finals del 2028. Quin sentit té una promesa del govern actual sobre una qüestió que recaurà sobre un altre equip de govern en un altre mandat?
A Barcelona no ens podem permetre tenir 10.000 habitatges que estan fora del mercat de l'habitatge i que estan dedicats a una activitat econòmica quan tenim altres opcions per a l'allotjament de visitants. Aquests habitatges van ser construïts per un determinat ús, el residencial, i han de tornar a aquest ús.
Però què hi poden fer en aquest mandat?
En aquest mandat no hi podem fer res, és clar, perquè la vigència d'aquestes llicències acaba als cinc anys des de l'aprovació del decret llei de la Generalitat, al novembre del 2028. Però només serà possible atorgar noves llicències llavors si t'has dotat d'un planejament que estableixi en quines condicions i on serà possible aquesta activitat. El que estem dient és que a Barcelona no hi haurà aquestes condicions. És evident que si aquesta vigència s'acaba al novembre del 2028, si nosaltres no tirem endavant una regulació durant aquest mandat, difícilment és possible que es pugui arribar a aquella data amb una regulació perquè continuïn existint habitatges d'ús turístic. Nosaltres no entomarem aquesta possibilitat. Per això era important dir-ho ara.
Si desapareixen els pisos turístics, els hotelers hi guanyaran. Hi haurà alguna mesura prevista en aquest mandat perquè els hotelers no puguin apujar preus tant com vulguin?
Tornar els 10.000 habitatges d'ús turístic al mercat d'habitatge era essencial. Ara, com reconfigurem, de la mà d'aquesta decisió, l'oferta d'allotjaments turístics a la ciutat de Barcelona? S'haurà d'entomar. Tenim un PEUAT que marca quins són els criteris. I tenim tots molt clar que en els últims anys la disponibilitat d'espais d'allotjaments turístics a l'entorn de Barcelona ha guanyat una perspectiva que és metropolitana. Dit clarament, Barcelona no té la responsabilitat d'oferir allotjament per si sola, com a terme municipal, com a ciutat, a tots els visitants. La perspectiva en l'allotjament turístic ha de ser necessàriament una perspectiva metropolitana i en els darrers anys s'ha generat molt més espai, molts més allotjaments turístics a escala metropolitana, que, per tant, generen una oferta que no existia anys enrere. Necessitem tenir això en compte i no fer descansar tota la responsabilitat de la resposta als allotjaments turístics a la ciutat de Barcelona, perquè la primera responsabilitat que tenim és el dret i l'accés a l'habitatge.
"La perspectiva en l'allotjament turístic ha de ser necessàriament una perspectiva metropolitana i en els darrers anys s'ha generat molt més espai, molts més allotjaments turístics a escala metropolitana"
Un altre compromís del seu govern és presentar una regulació municipal dels lloguers de temporada, que ja han de tenir avançada. La idea és prohibir el lloguer de temporada en alguns barris?
El que estem fent ara és entomar el debat en matèria del frau al lloguer de temporada en una taula de treball, estudiant amb quina eina de planejament podem abordar-ho, i li he de donar a aquesta taula de treball l'espai per poder-ho acabar de rematar. El que necessitem és garantir que no hi ha frau en el lloguer de temporada. Alhora, sabem que Barcelona necessita una demanda de lloguer de temporada, és una realitat.
Lluitar contra el frau és un front que ja preveuen les noves normes a l'Estat i a la Generalitat. A l'Ajuntament de Barcelona està sobre la taula limitar el nombre de lloguer de temporada en certes zones?
El que necessitem és garantir que no hi ha frau, i avui n'hi ha molt. El que necessitem és anar de la mà. La nostra mesura, el nostre planejament, la nostra eina ha d'anar acompanyada de regulació per part de l'Estat i, eventualment, de regulació per part de la Generalitat. La bona notícia és que els tres nivells de govern s'han compromès a abordar-ho i a fer-ho amb urgència. La suma de totes aquestes peces de regulació han de permetre abordar amb eficàcia i amb rigor el frau actualment existent. I necessitem, evidentment, una regulació, però també necessitem mitjans per poder inspeccionar i controlar aquest frau.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, deia aquesta setmana al Parlament que no li tremolarien les cames en el tema de l'habitatge, que és qüestió troncal ara mateix. Creu que es poden notar els canvis en aquesta legislatura catalana? Ho dic perquè ara citava tres administracions, però les tres són socialistes.
S'han de notar. D'entrada, acabem de tancar un nou acord amb la Generalitat. I en paral·lel, el Govern aquest mandat tirarà endavant la construcció de 637 nous habitatges, amb pressupost de la Generalitat. Per tant, tot això és clar que existirà. El que també hem de tenir molt present és que la magnitud del problema de l'habitatge és tan enorme que tardarem molt de temps. Fan falta molts esforços, moltes eines, moltes mans, molta perseverança, però si es notarà o no es notarà és una qüestió probablement poc rellevant. Es notarà tot el que es pugui notar, però el repte és enorme.
"La magnitud del problema de l'habitatge és tan enorme que tardarem molt de temps a aconseguir que es notin canvis"
Per tant, tardarem anys, aquí i a qualsevol lloc. Qualsevol gran ciutat que té els reptes d'habitatge que té avui Barcelona, per donar resposta a les necessitats, tardaria anys. Les polítiques d'habitatge són polítiques de mig i llarg termini, però necessitem resultats en el curt. I en això es poden notar determinades coses, com demostra la baixada del preu del lloguer un 5% des de la contenció de rendes.
Com a regidora de Gràcia també està al cas dels assentaments a Vallcarca que tenen l’amenaça de ser desallotjats sense cap alternativa clara. Quina solució hi té prevista, tenint en compte que els serveis socials municipals estan superats i arriben a derivar usuaris als mateixos sindicats d’habitatge?
El que hem de tenir present a Vallcarca és que hi ha un planejament urbanístic aprovat des de fa molts anys i que bona part d'aquests solars estan qualificats com a ús residencial. S'hi ha de construir habitatge. Fa molts anys que està pendent i haurem d'acompanyar aquesta realitat que hi ha d'assentaments amb tots els recursos dels que disposem a la casa, acompanyament social i el que faci falta. Però no podem permetre'ns tenir un barri en què hi ha un planejament aprovat des de fa dues dècades i que no s'executa senzillament perquè hi ha un assentament. L'assentament s'ha de poder gestionar i analitzar des del punt de vista de drets socials, quines són les necessitats, quina és la situació i com es pot reconduir. La solució segur que no passa per permetre que la situació se segueixi enquistant com ha passat en els darrers anys.
En urbanisme, vostès separen la creació de verd -que prioritzen a espais entre edificis, interiors d’illa, cobertes- de les pacificacions per reduir l’espai al cotxe. Creuen que el model superilla va ser un error?
Hi ha moltes realitats al darrere del concepte superilla. Em costa identificar quin és aquest model. És el del Poblenou, el del Consell de Cent, el de Sant Antoni? Són realitats diferents. Més que parlar de noms o de marques, el que ens preocupa és com som capaços de transformar la ciutat. Tenim una gran sort a la nostra ciutat, que és que la mobilitat a peu és la principal manera de moure's. Però la segona prioritat necessàriament ha de ser el transport públic. Per tant, necessitem transformar Barcelona en una ciutat cada vegada més verd, més pacificació, menys velocitat, més qualitat de l'aire, però també una ciutat que no faci una transformació incompatible amb la presència de transport públic.
"El model superilla? Necessitem compatibilitat entre pacificació i transport públic"
Això no s'estava complint amb el model anterior?
Hi ha moltes maneres de pacificar un carrer. La Meridiana és una avinguda que es va començar a pacificar els darrers anys i que continuem pacificant ara, on hem reduït molt el trànsit, on hem millorat molt les voreres, hem introduït verd, carril bici. Això és una pacificació compatible amb el transport públic. El que no ens podem permetre és que la pacificació d'un carrer acabi produint la despacificació de l'entorn. El que no ens podem permetre, per entendre'ns, és que per cada Consell de Cent generem un València. L'eix, la columna vertebral de la mobilitat sostenible, més enllà de l'anar a peu, és el transport públic. Per tant, hem de treballar la compatibilitat de pacificació i transport públic, evidentment, adaptant-se a cada espai. El que no podem és generar una incompatibilitat per se entre pacíficar i transport públic.
Som a punt d'entrar al desembre. Encara no hi ha cap acord sobre pressupostos del 2025. Què voldria dir, que un govern socialista hagués de recórrer dues vegades seguides a la via de la qüestió de confiança per aprovar uns pressupostos municipals?
Estem tenint-ne converses. A més, aquest 2024 tenim pressupostos. I ho hem de posar en valor. No ha passat el mateix en altres instàncies. I ha tingut les conseqüències que ha tingut, en el cas de la Generalitat fins i tot unes eleccions anticipades. A banda, la qüestió de confiança és un mecanisme que s'ha utilitzat en el passat i que aquesta vegada s'ha volgut utilitzar per no renunciar a un pressupost creixent que ens permetia donar resposta a necessitats com la de l'habitatge. El que estem fent ara és treballar amb els pressupostos per la via de les converses. I no ens agrada gaire donar per fet plans B, plans C o plans D. Totes les energies estan bolcades en aquestes converses.
Deixem la capeta de pressupostos. Preferiria un govern de coalició amb Esquerra o un acord de govern amb Esquerra des de fora?
Aquesta carpeta està posada en un altre moment. Ara estem centrats en pressupostos. No vull defugir la pregunta, tots som molt conscients d'on érem fa uns mesos i aquest escenari continua sent allà. Les converses que es van fer amb ERC continuen estant en el punt en què estaven, però ERC té un congrés ja mateix i hem de respectar el seu temps, el seu moment, les seves decisions i després veure on serem quan passi això.
Seria més senzill arribar a un acord amb ERC si el nou president del partit fos Oriol Junqueras i la secretària general Elisenda Alamany?
No em correspon dir-ho. Que sigui qui decideixi la militància o els delegats o no, en tot cas el partit, ha de prendre la seva decisió sobre la direcció, no només sobre les persones, sinó sobre les línies de treball, sobre l'estratègia i sobre els acords que es vulgui plantejar en termes de governabilitat. Cada partit és absolutament sobirà i s'ha de respectar absolutament.
"Pactes després de l'adeu de Colau? No vull pensar que la composició del grup dels comuns pot fer canviar l'estratègia"
Veu més transitables els pactes amb els comuns després de l'adeu d'Ada Colau?
Els acords i les converses amb comuns hi han estat en tot moment des del principi, amb alguns temes amb més o amb menys dificultats. Ara hem començat una etapa. De fet, les converses sobre pressupostos no han començat les últimes dues setmanes, venen d'una miqueta abans. I, per tant, no vull ni de bon tros pensar que, senzillament, la composició del grup pot fer canviar l'estratègia.
El tinent d’alcaldia Valls va plantejar que a espais saturats de turistes, com la Sagrada Família, no es pugui circular en bici o patinet, com a opció a estudiar. A vostè li sembla interessant aquesta mesura?
Hem de poder abordar la problemàtica dels Espais de Gran Afluència amb més recursos i amb més capacitat d'impacte. En un lloc podrà ser aquesta la solució. En un altre, per la seva conformació, per la naturalesa de l'espai, per les característiques de l'espai, seran unes altres les solucions. Per exemple, a l'Espai de Gran Afluència que hi ha al voltant del Park Güell el que hem fet és treballar amb un reforç del transport públic, amb un desplaçament de la parada de taxi i amb una ampliació de la zona restringida de circulació per a vehicles, llevat dels cotxes dels propis veïns, posant una pilona d'accés molt més avall de la zona en què avui es troba. Per què? Perquè pensàvem que aquestes mesures servien molt més. I segur que tenen més capacitat d'impacte que no pas si hi féssim prohibicions de circular amb un determinat vehicle. Això no treu que en un altre Espai de Gran Afluència les mesures haurem de ser unes altres.