Fa cinc anys, poca gent havia sentit a parlar dels lloguers de temporada si no es dedicava al mercat immobiliari. Ara no seria estrany trobar qui hagi quedat marejat sobre el tema, després del cúmul d'advertències, propostes polítiques, decrets i discussions sobre què s'ha de fer amb aquests contractes temporals. Cada vegada més capes de la societat han integrat que aquests lloguers permeten esquivar la contenció de rendes vigent a Catalunya, faciliten les pujades de preu i redueixen els drets dels inquilins.
I això ha arribat a la part política. A l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Tots han mogut alguna fitxa, en una mena de ball d'esforços desigual entre diverses forces polítiques per tapar l'escletxa dels lloguers de temporada. Ara, Nació intenta apamar quines mesures estan en marxa, quines són més fermes i quines poden arribar pròximament.
L'Estat, la via més solvent però la menys ambiciosa
La darrera novetat sobre els lloguers de temporada ve de Madrid. El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (PSOE) ha accelerat el pas i ha aprovat la tramitació d'un reial decret per la via d'urgència per activar una mena de regulació soft del mercat dels contractes temporals. Ara bé, suposa un pas endavant perquè augmenta les exigències als propietaris dels pisos que vulguin fer un contracte per mesos. S'haurà de demostrar que, efectivament, l'arrendatari té una situació d'estada temporal al lloc on vol llogar el pis. I això anirà a un registre públic que controlarà l'activitat que s'està donant en aquell pis. La idea, així, és evitar que es normalitzi una situació molt estesa: que els lloguers de temporada acabin sent lloguers de població resident habitual que no han tingut més remei que acceptar les condicions del propietari.
De fet, fer un contracte temporal a una família que no té cap justificació d'estada momentània a la ciutat on es fa l'arrendament ja és un frau. Per por, desconeixement i mandra, la immensa majoria de llogaters no acaben portant el seu cas als jutjats. Però si ho fessin, guanyarien i tindrien accés a un lloguer de llarga durada. L'exconsellera de Territori, Ester Capella, es va fer un fart de recordar-ho en les seves intervencions. Ara bé, els moviments socials responien que no podia dependre de les forces d'un inquilí per batallar judicialment el compliment de les normes del mercat immobiliari.
Ara, davant aquesta situació, el govern espanyol vol desenvolupar l'article 3 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) per "clarificar la figura" del lloguer residencial perquè no es pugui barrejar amb el lloguer de temporada. La idea així és "evitar el frau o l'abús de llei", va reivindicar la ministra Isabel Rodríguez. La intenció és tenir-ho enllestit a finals d'any. Ara bé, queden incògnites sobre com es revisarà i perseguiran les males pràctiques. A banda, aquesta fórmula no entra a posar cap topall al preu del lloguer de temporada, com sí que passa ja a Catalunya amb els arrendaments de llarga durada. Sigui com sigui, amb un decret tramitat com a urgent s'esquiva el Congrés dels Diputats i no cal acordar majories polítiques.
A mitjà termini, a més, els moviments socials plantegen tornar a presentar una iniciativa per regular els lloguers de temporada de manera més ambiciosa a l'Estat. Ja hi ha converses en marxa, també amb Junts, la força política que va frustrar -juntament amb el PP i Vox- que el debat sobre la limitació del preu als contractes temporals al Congrés avancés. Ara bé, la necessitat d'arribar a acords amb una majoria de la cambra baixa planteja més dubtes sobre la contundència del text final, davant les aspiracions dels col·lectius pel dret a l'habitatge i les formacions d'esquerres.
L'opció catalana, creixent però difusa
És més difícil saber com cristal·litzaran les propostes que comencen a treure el cap a Catalunya, en plena formació del nou executiu de la Generalitat, amb els socialistes governant en solitari. La història recent del Parlament deixava un escenari estranyat sobre la matèria. A les acaballes del mandat anterior, el Govern de Pere Aragonès (ERC) va intentar posar-hi la banya amb una regulació que posava un topall clar, tant als contractes de temporada com als lloguers d'habitacions, les dues principals maneres de saltar-se l'actual contenció de rendes vigent al 90% del territori català. La norma va funcionar durant una breu finestra de temps fins que els partits polítics van haver de convalidar-la. Llavors, ERC, CUP i comuns es van quedar sols defensant-la. El PSC s'hi va abstenir i Junts hi va votar en contra, amb el PP i Vox. Això la va desactivar del tot.
Els socialistes no veien clar que si a l'Estat ja s'estaven movent peces, des de Catalunya s'haguessin d'aplicar normes que podien deixar algun dubte jurídic. Després de les eleccions, el PSC va guanyar pes al Parlament i les forces que la van promoure van perdre'n. El panorama es complicava per als impulsors de la regulació. Mentrestant, però, s'evidenciaven els avisos dels col·lectius d'habitatge i de les esquerres: les ofertes de lloguer de temporada i d'habitacions es disparaven als portals immobiliaris per esquivar una regulació del lloguer que, de moment, ja ha demostrat que abaixa el preu dels nous contractes. Conscients d'això, i tenint la necessitat de reforçar el relat polític que planteja l'habitatge com a prioritat absoluta del mandat, els de Salvador Illa han anat acostant posicions amb les forces favorables a la regulació. Ara bé, de moment no han ensenyat les cartes.
Els acords d'investidura dels socialistes amb comuns i republicans situaven aquesta qüestió com a urgent en tots els casos, i aquesta mateixa setmana s'han aprovat textos al Parlament amb la voluntat de resoldre-ho abans d'arribar al 2025. Els vots coincidents de PSC, ERC, comuns i CUP han fet prou per recuperar aquesta possibilitat. La limitació d'aquesta via és que, ara com ara, és difusa. No s'ha concretat el mecanisme -si serà igual que l'intent que es va tombar mesos enrere- i aquest mateix divendres el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ja ha obert la porta a què la prioritat sigui esperar moviments a l'Estat. El representant de la Generalitat ha apuntat estar en fase de "converses" amb el govern espanyol perquè la regulació es podria impulsar des de Madrid. “Nosaltres estudiarem les competències que pugui tenir la Generalitat per a donar-hi resposta”, ha matisat. En la mateixa intervenció, Dalmau també ha apuntat que el Govern està "avançant" en tot allò que té a veure amb el règim sancionador -és a dir, posar multes- davant els incompliments de les normes que s'hi acabin establint.
Mentrestant, sovint des de les files de Junts recorden que fa anys que al Parlament s'estava treballant una reforma del codi civil català que separaria amb més claredat els usos del lloguer de temporada dels pisos per viure-hi permanentment i que permetria que Catalunya mantingués intactes les seves competències en habitatge. Novament, però, aquella proposta no intervindria sobre el preu dels contractes temporals, que és l'aspiració de les esquerres. De moment, aquella proposta segueix a un calaix.
El camí de Barcelona, mirant als pressupostos
I enmig d'aquest estira-i-arronsa entre les cambres que redacten lleis, Barcelona ha tret el cap en la discussió tot recordant que hi havia una proposta -en aquest cas dels comuns- que havia quedat enterrada amb el temps, però que també podria limitar els lloguers de temporada a la ciutat. Tant és així que Barcelona en Comú ho va posar com a condició preliminar per aprovar els pròxims pressupostos municipals. També en diverses ocasions ERC també ha tramitat peticions municipals perquè la ciutat pressioni Generalitat i Estat perquè redactin una regulació de manera urgent.
Ara bé, la diferència del camí que marquen els comuns i que exigeixen a Collboni, si vol tenir el seu vot als comptes del 2025, és que lideri un pla estrictament local per limitar els lloguers de temporada. Segons la regidora Janet Sanz (BComú) això és possible a través d'alguns canvis urbanístics que ja estarien avançats i que van deixar preparats abans d'acabar el mandat anterior, quan l'alcaldessa encara era Ada Colau.
D'aquesta proposta se sap que hauria d'incorporar una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) i, per tant, hauria de seduir una majoria política al consistori i que, després, hauria d'incloure un Pla Especial Urbanístic similar al que es va tramitar quan es van restringir els allotjaments turístics anys enrere. D'aquesta manera, es podrien quantificar quants lloguers de temporada estarien permesos a cada barri o districte, asseguren els impulsors de la mesura. Aquest mateix diumenge ha transcendit que el govern local del PSC s'hauria compromès amb els comuns a tramitar l'aprovació inicial de la MPGM abans que acabi l'any. També han designat la presència d'una comissió de seguiment amb experts en habitatge i urbanisme per preparar la mesura. Així, ara com ara, és la via amb més concreció engreixada a l'hora de limitar els lloguers temporals.
Sigui com sigui, el garbuix del lloguer de temporada manté les administracions mirant-se les unes a les altres, en un equilibri entre la gelosia pel lideratge de la resposta a una preocupació i ciutadana i l'estalvi d'uns maldecaps normatius que, amb el temps, acostumen a evidenciar-se.